Sant Mateu de Bages es troba en una cruïlla decisiva. A finals de 2026, aquest petit municipi del Bages està cridat a acollir una infraestructura que podria redefinir el seu teixit productiu i la seva petjada ecològica: una planta de biogàs destinada a processar els milers de tones de dejeccions ramaderes que genera aquesta comarca amb una densa pressió ramadera. El projecte, impulsat per Nortegas Renovables, la segona companyia gasística de l'Estat, avança en la seva tramitació urbanística mentre teixeix un complex tapís d'expectatives, recels i condicions al territori, exposant les tensions pròpies d'una transició energètica que ha de conciliar la urgència climàtica amb les realitats locals.
La instal·lació es construirà en uns terrenys de cinc hectàrees dins del terme de Sant Mateu, però físicament adossada al polígon industrial La Pobla de Súria. Aquesta peculiaritat geogràfica ha convertit el projecte en una qüestió comarcal. Ricard Planas, director tècnic de Grup Solucions, l'empresa dissenyadora de la planta, defensa que es tracta d'una "ubicació ideal". "Respon a la forta pressió ramadera del Bages, allunyada de nuclis urbans, protegida visualment i amb accés directe a la C-55", enumera. Els estudis de viabilitat confirmen que, en un radi de 10 quilòmetres, hi ha "tres vegades més matèria orgànica de la que consumirà la planta", assegurant el subministrament de les gairebé 1.000 explotacions ramaderes de la zona.
Tanmateix, aquest accés directe a la carretera és també el punt neuràlgic del conflicte veïnal. La previsió d'entre 30 i 40 viatges diaris de camions ha posat en alerta l'Ajuntament de Súria. El seu alcalde, Albert Coberó, ha estat categòric: la condició sine qua non per donar la seva aquiescència és que aquests vehicles no circulin pels carrers del municipi. La companyia ha assumit aquest compromís, però la polèmica ha posat en relleu com les infraestructures, encara que es plantegin com a verdes, porten lligades una càrrega logística que no sempre és ben rebuda pels veïns.
Des de l'oportunitat econòmica a la cautela logística
Els dirigents polítics afectats ofereixen perspectives que, si bé no són contradictòries, posen l'accent en aspectes diferents. Per a l'alcalde de Sant Mateu de Bages, Jordi Borràs, el projecte és una oportunitat multidimensional. En un municipi "amb molt poca activitat industrial", la inversió de 14 milions d'euros i la creació d'uns 7 llocs de treball directes i entre 10 i 12 indirectes estableixen un rellançament econòmic significatiu. Més enllà dels números, Borràs subratlla el benefici ambiental per al sector agrari: la planta permetrà als ramaders gestionar les dejeccions i obtenir "un producte més net i amb menys nitrats", un factor crucial per alleugerir la pressió sobre els aqüífers de la conca, històricament afectats per la contaminació difusa per nitrats. Des de Súria, en canvi, la narrativa està dominada per la prudència. L'alcalde Coberó, sense oposar-se al projecte, ha centrat els seus esforços a assegurar que l'impacte logístic recaigui exclusivament sobre la infraestructura viària principal, preservant la qualitat de vida dels seus ciutadans. Aquesta negociació reflecteix el repte de governar en un territori interconnectat, on les decisions d'un poble veí tenen repercussions directes.
Per a agricultors com Jordi Carné, titular d'una explotació de pollastres, la planta representa sobretot una eina de seguretat i diversificació. La seva granja genera entre 300 i 400 tones anuals de gallinassa, i la manca de terres suficients per absorbir-ne el nitrogen el converteix en un client potencial ideal. Actualment, depèn d'un únic gestor que fa d'intermediari, un sistema que considera vulnerable. "Sempre és millor tenir més pretendents que només un. Si un dia el gestor plega, nosaltres ens quedaríem penjats", assenyala. La planta de biogàs s'erigeix, doncs, en una vàlvula de seguretat i una "alternativa" per no dependre d'un oligopoli en la gestió de residus, un problema recurrent en zones ramaderes intensives.
No obstant això, no totes les veus del món agrari ho veuen amb els mateixos ulls. Unió de Pagesos, tot valorant positivament les plantes de biogàs com a eina de gestió circular, ha aixecat la veu d'alerta sobre un risc concret i greu: la possible entrada de fangs de depuradora en aquest tipus d'instal·lacions. El coordinador del sindicat al Bages, Josep Guitart, és contundent: "Els fangs de depuradora contenen metalls pesants que s'acumulen al sòl i poden acabar afectant aqüífers i aliments". Permetre'n l'entrada, assegura, seria "una hipoteca per a les terres del país i per al consumidor". La seva preocupació rau en el fet que, si la planta no està correctament "dimensionada" segons les dejeccions locals i es construeix amb capacitat excessiva, podria obrir-se la porta a importar residus "indesitjables" d'altres zones per mantenir-la rendible.
Més enllà del biogàs, un debat sobre el model de territori
Francina Plazas, també membre d'Unió de Pagesos, aprofundeix en aquest risc. Explica que el "blanqueig" de fangs és més probable si la planta no disposa d'un flux constant de dejeccions fresques. Actualment, molts fangs reben tractaments insuficients i el seu processament avançat "és possible, però molt costós", motiu pel qual acaben sent dipositats en abocadors, generant nous problemes ambientals. La por és que una planta sobredimensionada es vegi temptada d'acceptar aquests residus més barats i perillosos per assegurar la seva viabilitat econòmica, traient el verdet a la seva finalitat ecològica.
La planta de biogàs de Sant Mateu de Bages és molt més que una instal·lació energètica. S'ha convertit en un microcosmos on es debaten els dilemes de la Catalunya interior: com gestionar els recursos propis sense malmetre'ls, com atreure inversions sense cedir als riscos ambientals, i com equilibrar les necessitats del sector primari amb les aspiracions de sostenibilitat. El projecte promet transformar un problema crònic en una oportunitat energètica, injectant 54 GWh anuals de biometà a la xarxa. Però el camí cap a aquest futur verd està ple d'interrogants sobre el trànsit, la puresa dels residus tractats i la distribució equitativa dels beneficis i les càrregues. L'èxit no es mesurarà només en gigawatts hora produïts, sinó en la capacitat de generar un consens territorial que asseguri que la revolta verda no deixa víctimes en el seu propi territori. El rellotge corre fins a finals del 2026, i el debat a les comarques del Bages està més viu que mai.