Les competicions esportives que es juguen a l'estiu tenen la particularitat que poden ocupar horaris diürns: una final del Mundial de futbol o d'uns 100 metros llisos olímpics es poden seguir al sol des del xiringuito de la platja o des de la pausa de la feina al bar de confiança. Tot i no tenir el mateix seguiment massiu, la doble junta d'accionistes que el Banc Sabadell celebra aquest dimecres, sota els aires condicionats de la Fira de Sabadell a les deu del matí i a la una del migdia amb 30 graus a l'exterior, serà un equivalent en l'encara més competitiu món empresarial: hi haurà emoció, hi haurà transcendència. No per la decisió en si, l'esperada aprovació dels accionistes a la venda de TSB i al dividend extraordinari associat a l'operació de 2.500 milions d'euros, sinó més aviat pels efectes que pugui tenir sobre l'opa hostil llançada pel BBVA. Esperen que sigui l'escut definitiu. 

Si els arguments identitaris i d'arrelament, amb el reforç de patronals catalanes, administracions i sindicats, no van ser suficients per forjar l'escut, el Sabadell espera que ho siguin els dividends, ara des de la fortalesa de la seva ciutat després d'haver aprovat a l'inici d'aquest any, ja amb l'opa activa, el canvi de seu des d'Alacant, cap on va marxar durant el procés. Perquè amb el pagament extraordinari de 0,07 euros per acció que s'ha d'aprovar aquest dimecres enmig de la calma estival per al pròxim 29 d'agost (ideal per recuperar-se de les despeses de vacances), el banc català pot convèncer amb arguments dineraris aquells accionistes que no ho estiguin pels de preservació de la marca: en solitari el banc pot donar moltes alegries, "mida no és igual a rendibilitat", paraules recurrents del conseller delegat del banc, César González-Bueno. 

Però si aquesta carta no és suficient per convèncer els accionistes de rebutjar l'opa, pot ser un argument per pressionar el BBVA per apujar l'oferta, que està ara en prima negativa després del creixement en borsa que ha tingut el banc català des que es va presentar l'oferta a l'abril de l'any passat. El BBVA ofereix 13.700 milions comptant els 700 en efectiu i les accions, un valor per sota del que té avui dia el Sabadell, que és de 16.843 milions d'euros, 6.000 més que els 10.000 que valia l'any passat. Cada acció del Sabadell té un valor de 3,16 euros, un creixement de més del 115% des de l'abril de l'any passat. 

El BBVA, per la seva part, és el segon banc més gran d'Espanya amb un valor de 86.000 milions d'euros en borsa i un preu per acció de 14,9 euros, un 35% més que a l'abril de l'any passat. Durant la darrera setmana, el BBVA ha crescut un 10% a la borsa i el Sabadell poc més de l'1%. Des del banc amb seu a Bilbao, tanmateix, ja obren la porta a retirar-se de l'opa, una decisió que el mateix CEO, Onur Genç, va dir que prendrien després d'aquesta doble junta, que marcarà també si hi ha una nova oferta. Si així ho decideixen, poden comptar amb 4.400 milions de matalàs addicionals. 

De cara a aquest any, el Sabadell espera guanyar en solitari 1.600 milions d'euros i el BBVA, 12.000 milions, però ofereixen rendibilitats similars en els seus dividends anuals. 

Els primers arguments en contra de l'opa del BBVA al Sabadell van sorgir de la proximitat, dels clients, dels petits accionistes i del món laboral. Els sindicats alertaven dels acomiadaments que suposa una fusió d'aquesta mida, les petites i mitjanes empreses, gran especialitat del Sabadell, temien veure empitjorar les seves condicions dels préstecs i perdre part de la proximitat. Els petits accionistes defensaven la independència del banc des de la connexió amb una marca històrica. Veus dels governs català i espanyol van donar opinions també contràries a l'operació i el govern espanyol va autoritzar l'opa amb unes exigents condicions que incloïen el fet de mantenir la marca durant els tres anys vinents en els quals no hi podia haver acomiadaments vinculats a la fusió. I abans, el simbòlic canvi de seu amb missatge d'estabilitat i normalitat per reforçar les institucions. 

Tot aquest procés ha estat, per a la fusió, el que els preparatius, construcció d'estadis i manifestacions són per a un Mundial. Els gols que decideixen qui guanya són uns altres i tindran números: els dividends, l'oferta final i si els accionistes, últims porters, l'aturen o la fan prosperar.