L’empresària Maria Reig Moles, de 72 anys, va participar a finals de l’octubre passat en la trobada dels pares de la Constitució d’Andorra, aprovada fa 30 anys. Era l’única dona que va formar part de la comissió que va redactar el marc legal que va modernitzar aquest coprincipat pirinenc. En aquells temps va ocupar altes responsabilitats en els governs andorrans, sempre defensant posicions progressistes en cultura i medi ambient, si es comparen amb el tradicional conservadorisme del país, però va interrompre la carrera política per dedicar-se a l’empresa familiar.
El maig passat, el seu únic fill, Carles Enseñat Reig, de 38 anys, es va proclamar síndic del Consell General (president del parlament andorrà) gràcies als vots del grup Demòcrata, del qual en va ser el portaveu en l’anterior legislatura (a la imatge superior). Ha continuat una de les tradicions familiars, la política: tant la seva mare (Maria Reig Moles) com el seu avi (Serafí Reig Ribó) van formar part del Consell General i un oncle avi (Julià Reig Ribó) també en va ser el síndic, en un moment en que aquest càrrec equivalia a cap de govern. L'oncle Julià va ser una figura clau per a la modernització del coprincipat.
La família Reig porta generacions a cavall entre l’empresa i la política andorrana, però l’actual hereu ha preferit enfocar-se a l’esfera pública. En el passat, va fer incursions en el grup empresarial Reig, però després d’encadenar un rosari de revessos –l’últim, la venda del Mandarin, l’hotel de superluxe del Passeig de Gràcia de Barcelona– s’ha centrat en les institucions andorranes i en la família. Ell i la seva parella, Albert Batalla, exalcalde de la Seu d’Urgell i exdiputat del Parlament de Catalunya, són pares d’una nena de tres anys, adoptada, que també es diu Maria, com l’àvia. Serà la continuadora de la nissaga.
La nova vida de Maria Reig
Des que va abandonar el consell d’administració de Crèdit Andorrà el 2018, el segon banc del país, del qual encara en controla una participació propera al 20%, Maria Reig s’ha allunyat dels focus mediàtics. Només es deixa veure de tant en tant en actes com la recent trobada dels pares constitucionals o culturals. Sobretot els que estan relacionats amb Cal Pal, un projecte que va impulsar personalment que inclou la restauració d’una masia andorrana –convertida en un nou espai sociocultural– i la difusió de la tècnica constructiva de la pedra seca.
Després de ser una de les “dinamitzadores” de l’economia catalana, com ella mateixa es va definir fa anys, s’ha apartat del primer pla de l’activisme empresarial. Encara figura en alguns patronats com el del Macba o en consells socials com el de la Universitat Internacional de Catalunya, però gairebé ha desaparegut de les entitats empresarials en les quals va tenir protagonisme com és el cas de Barcelona Global. Un antic col·laborador assegura que ha optat per un allunyament “voluntari” que no té res a veure amb l’edat o les dificultats del seu grup empresarial. Per cert, el 22 de novembre passat va morir Joaquim Juan Vañó, de 74 anys, que durant anys va ser el seu secretari personal, recordat per la seva implicació en diverses causes socials.
Maria Reix resideix habitualment a Andorra, però també té casa al barri de Pedralbes de Barcelona, a Tamariu (Baix Empordà) i a Londres. Fa uns anys, era una habitual dels cenacles barcelonins, precisament en la etapa que va liderar grans inversions en el sector immobiliari de la ciutat.
El 2009 va inaugurar el Mandarin, però aquest hotel de cinc estrelles no li va donar beneficis fins 2017. Quan va arribar la pandèmia, amb el conseqüent tancament d’hotels, acumulava un deute al voltant dels 175 milions d’euros. Un any abans, el 2019, el fons californià Farallon va adquirir un paquet de crèdits a Caixabank entre els quals hi havia 445 milions d’euros concedits al grup empresarial Reig. Aquest import l’havien destinat al Mandarin i a la compra d’accions de Crèdit Andorrà, que Reig va adquirir precisament a Caixabank, antiga accionista de la banca andorrana. La història ja és sabuda: Farallon va forçar la venda de l’hotel, que va ser adquirit el juliol passat pel grup saudita Olayan per uns 220 milions d’euros.
No és la seva única inversió immobiliària que li ha reportat pèrdues. El 2004 va participar en la compra de l’antic edifici Winterthur de la plaça Francesc Macià per 53 milions d’euros. La intenció era reconvertir-lo en un altre hotel de luxe, però, temps després, un cop va esclatar la crisi immobiliària, es va vendre aquest actiu a Squircle Capital molt per sota del preu que n’havien pagat. Entre els executius d’aquest fons hi havia José Caireta, que anteriorment havia dirigit el grup Reig.
El 2016 també va intervenir en l’adquisició a Mutua Madrileña d’un edifici del carrer Almagro de Madrid, amb la intenció de convertir-lo en hotel, però es va acabar malvenent al fons Axiar. Després va sortir al mercat com a oficines.
I un huracà, que casualment van batejar amb el nom de Maria, va arrasar el 2017 una altra de les seves inversions hoteleres, el ressort de luxe W Retreat & Spa de la illa de Vieques (Puerto Rico). Definitivament, els Reig no han tingut sort amb els hotels.
No obstant això, van aconseguir coronar algunes operacions immobiliàries amb èxit. Per exemple, juntament amb altres famílies andorranes com els Cerqueda (Andbank), va participar en la compra de l’antiga seu del Deutsche Bank, a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb Diagonal, que van vendre una dècada després a KKH Property Investors. Aquests tenien intenció de convertir-lo en hotel, però Ada Colau, que estrenava alcaldia, no els ho va permetre. En tot cas, aquesta va ser una operació positiva per als Reig.
L’imperi en el sector de la moda i el luxe que va muntar Maria Reig també ha anat a mal borràs. Les sabateries Manolo Blahnik de Barcelona i Madrid van tancar. L’acord amb la marca Diane von Furstenberg es va trencar. I a sobre, de la cadena de joieria Vasari només es manté la botiga de l’Avinguda Meritxell d’Andorra la vella.
Els anteriors contratemps no impedeixen que la família Reig conservi un imperi econòmic. La seva fortuna té l’origen en les finances, en les quals operen des del segle XVIII, i en el tabac, on van entrar el segle XIX. El 2007 van tancar la fàbrica de tabac de la qual en van sortir productes tan coneguts com Rössli o els cigars Don Julián. Mantenen interessos en els sectors immobiliari, estacions d’esquí i, evidentment, a Crèdit Andorrà, la banca fundada per Serafí Reig el 1949. A la mort d’aquest el 1975, la seva filla Maria es va encarregar del negoci familiar, quan només tenia 28 anys.