Segons l’últim rànquing de milionaris de Forbes, la xilena Iris Fontbona és la dona més rica de tot Amèrica Llatina, l’única llatinoamericana dins del TOP 100, amb un patrimoni de 28.100 milions de dòlars que la situa en la posició 70 de les grans fortunes mundials. Fins i tot, Forbes podria haver fet curt, perquè l’índex Bloomberg Billionaires calcula que arriba als 29.200 milions de dòlars. Però això no és el més rellevant d’Iris Fontbona, sinó el seu poder, que exerceix des de la més absoluta discreció. I com es dedueix del seu cognom, la reina de les mines de coure té ascendència catalana.
Iris Balbina Fontbona González, de 82 anys, va néixer a Antofagasta, al nord de Xile, a 1.300 kilòmetres de Santiago, la capital del país. És neta de Joaquim Fontbona i Maria Buxallen, nascuts a mitjan segle XIX a la comarca de la Selva, a Arbúcies i Santa Coloma de Farners, respectivament, que de joves van emigrar a Xile, primer a Santiago i, posteriorment, a Valparaíso. Segons bases de dades genealògiques consultades per ON ECONOMIA, en aquest país van tenir set fills, el més petit dels quals era Luis Alberto Fontbona Buxallen (1901-1980), el pare d’Iris, que durant molts anys va treballar d’agent de duanes a Antofagasta.
Iris era una noia de classe mitjana, filla única, instruïda, de gran bellesa, que quan tenia 17 anys va conèixer Andrónico Luksic Abaroa (1926-2005), un espavilat empresari d’origen croat, 15 anys més gran, vidu i amb dos fills, que aleshores s’estava fent ric amb el negoci de la mineria i que va acabar sent l’home més acabalat de Xile. Del primer matrimoni d’aquest empresari amb Ena Craig (1930-1959) van néixer Andrónico (1954) y Guillermo Lucsik Craig (1956-2013); i del segon amb Iris Fontbona, amb la qual es va casar el 1961, tres fills més: Paola (1962), Jean-Paul (1964) i María Gabriela Luksic Fontbona (1965). Iris va exercir de mare de tots.
A través de les xarxes socials, el fill gran, que també s’anomena Andrónico, de 71 anys, acostuma a agrair en el Dia de la Mare que n’ha tingut dues: la que li va donar la vida i la que encara l’acompanya. La seva mare biològica, Ena, va morir a 29 anys, l’endemà d’una complicada cirurgia cardíaca en un hospital de Suècia, el més avançat en aquell moment. Curiosament, Andrónico fill és molt actiu a la xarxa X —té prop de 640.000 seguidors—, fet que contrasta amb l’hermetisme de la resta de la família.
Existe un viejo dicho popular que dice "Madre hay una sola" . Yo doy fe de que existen excepciones , y en este Día de la Madre hago un homenaje con mucho cariño a mis dos mamás: a la que me dio la vida y a la que me acompaña hasta el día de hoy a vivirla . A ellas , y a todas las… pic.twitter.com/o61Rqm2p4U
— Andrónico Luksic C. (@aluksicc) May 14, 2023
Arran de la mort del seu espòs l'any 2005, Iris es va convertir en hereva i matriarca de la família Luksic. Els tres fills homes es van situar en el comandament de les grans àrees de negoci, però Iris, si bé no tenia funcions executives en el grup empresarial, en controla la propietat a través de les societats i fundacions tenidores de les accions. Segons Bloomberg, alguna d’aquestes societats està domiciliada a Liechtenstein.
En aquests últims 20 anys, amb Iris com a matriarca, el grup empresarial familiar ha disparat el creixement fins a convertir els Luksic en els més rics de Xile. La seva fortuna prové de la companyia minera Antofagasta PLC (de la qual en controlen el 70%), que és un dels grans productors mundials de coure; de Quiñenco (80%), el hòlding on agrupen totes les altres activitats —banca, transport marítim i ferroviari, agricultura, begudes...— i de les empreses que tenen en molts altres països. Entre aquestes últimes destaca Plava Laguna, una cadena de ressorts turístics de luxe que cotitza a la borsa de Zagreb (Croàcia).
A Espanya no han estat gaire actius, però els Luksic mantenen una reclamació judicial per prop de 217 milions d’euros contra Banco Santander i PwC per la fallida, el 2017, de Banco Popular, del qual en van arribar a controlar el 3%. El Santander es va quedar aquesta entitat pel preu simbòlic d’un euro. D’altra banda, un any després de la caiguda del Popular va transcendir que una societat de Paola Luksic Fontbona —una de les filles d’Iris— i del seu marit havia invertit 30 milions d’euros en la compra de sòl urbanitzable a Pozuelo de Alarcón (Madrid).
Tot i que no concedeix entrevistes a la premsa i que sempre ha adoptat un perfil baix, Iris Fontbona és molt popular al seu país, no només per ser la persona més rica sinó, sobretot, per les seves accions filantròpiques a través de les fundacions familiars. I també per les aparicions televisives al Teletón, una organització benèfica, per anunciar la donació de milers de milions de pesos xilens a diverses causes socials. Amb motiu dels incendis forestals que van castigar Xile l’any passat, van donar un avió cisterna. Però la família també té una cara fosca. Han aparegut en treballs del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ, per les seves sigles en anglès) com els Papers de Panamà.
Iris acostuma a viatjar cada any a Europa. Posseeix residències a Croàcia —el seu difunt marit tenia un passaport croat gràcies al seu amic Franjo Tudman, primer president després de la independència— i al barri londinenc de Belgravia, on precisament es van establir després del cop d’estat d’Augusto Pinochet. La dictadura no veia amb bons ulls els Luksic perquè havien arribat a acords amb el govern de Salvador Allende, però mai van ser perseguits i, de fet, van continuar l’activitat empresarial habitual. Un temps després van deixar Londres per tornar a Xile.
Aquesta nissaga comença amb Policarpo Luksić Ljubetić (1890-1969), nascut en un poble de Dalmàcia (Croàcia), que va emigrar a Xile amb 16 anys i que es va casar amb Elena Abaroa, d’una rica família de la indústria del salnitre. Però va ser el seu fill Andrónico Luksic Abaroa (1926-2005), casat en segones núpcies amb Iris Fontbona, qui va aixecar l’actual imperi miner. Segons l’obituari que va publicar The New York Times fa vint anys, ell mateix va explicar que, de jove, va vendre la seva participació en una mina de coure a inversors japonesos que pensaven que els estava donant un preu en dòlars quan, en realitat, l’import que havia proposat era en pesos xilens. Aquest error va significar que s’emportés 500.000 dòlars, deu vegades més del que havia demanat. Tenia nas en les inversions en explotacions mineres i els seus drets.
Andrónico pare sempre va mantenir connexió amb Croàcia, especialment després de la seva independència, quan va participar en la privatització d’empreses públiques. El seu fill, Andrónico Lusik Craig, ha aprofundit en les arrels croates més enllà dels negocis. Hi viatja sovint i, en el seu compte a X, se’l veu amb la samarreta a quadres blancs i vermells de la selecció de futbol seguint en directe el mundial de Qatar.
Després d’algunes divergències amb els seus germans —sobretot per l’intent de vendre la cervesera familiar a Heineken—, Andrónico fill ha cedit pas als seus hereus, membres tercera generació, entre els quals destaca Andrónico Luksic Lederer, al qual la premsa xilena distingeix amb l’afegit “Andrónico Tercero”, que apareix com a vicepresident de desenvolupament del grup miner Antofagasta.
Després de la mort de Guillermo Luksic Craig el 2013, a 57 anys a causa d’un càncer de pulmó, els seus germans van assumir més responsabilitats però sota la mirada d’Iris, la mare. En l’actualitat, als germans de la segona generació —a destacar el pes que tenen ara Jean-Paul i Paola Luksic Fontbona (a la imatge superior, presidenta de la Fundación Luksic) després del pas al costat d’Andrónico 'Segon'— ja s’han afegit els cosins de la tercera generació. Alguns noms que ocupen posicions destacades en les empreses familiars són el mencionat Andrónico Tercero i el seu germà Davor Luksic Lederer —dirigeix el negoci hoteler a Croàcia—, Nicolás Luksic Puga —fill de Guillermo, en la direcció de Quiñenco— o Isabella Luksic James —filla de Jean-Paul, sociòloga, que està en les fundacions familiars—.