Iberdrola celebrarà divendres vinent 30 de maig la seva junta general ordinària d'accionistes, on se sotmetrà a votació la reelecció com a consellers independents d'Ángel Acebes i de Juan Manuel González Serna, a més de la ratificació i reelecció d'Ana Colonques García-Planas com a consellera independent.
Ana Colonques va ser nomenada consellera d'Iberdrola el mes de desembre passat per cobrir la vacant produïda per María Helena Antolín Raybaud, que va renunciar al càrrec per motius personals. Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat Esade, Colonques és una de les hereves de Porcelanosa Grupo i és al capdavant de la direcció financera de la firma rajolera. Abans, era consellera de la filial Iberdrola España.
L'empresària valenciana, a més, és consellera de Banc Sabadell des d'abril del 2024. Anteriorment, va exercir el lloc d'analista de riscos al banc català, entre març de 2010 i desembre de 2011. Colonques també és membre del consell de la Comunitat Valenciana de l'Associació Espanyola de Directius (AED) des de setembre de 2018. I anteriorment va ser també membre del consell assessor regional de la Comunitat Valenciana de BBVA entre desembre de 2015 i febrer del 2024.
Per la seva part, Acebes, ministre d'Interior, de Justícia i d'Administracions Públiques durant els governs de José María Aznar, va ser conseller d'Iberdrola des de 2012 a 2019 i va tornar a ocupar un seient a l'òrgan rector de l'elèctrica el 2020 després de ser absolt en el cas de la sortida a Borsa de Bankia. El mes de desembre passat va ser anomenat com a conseller coordinador.
Mentrestant, González Serna, president del grup empresarial del sector de l'alimentació Siro, és conseller d'Iberdrola des de 2017 i a finals de l'any passat va deixar el càrrec de conseller coordinador, mantenint, tanmateix, els càrrecs de conseller i de vicepresident.
Amb aquests nomenaments, el grup que presideix Ignacio Sánchez Galán sotmetrà també el mantenir en 14 nombre de consellers. Amb aquestes propostes, es preserva l'estructura del consell, amb dos membres executius i 12 externs, dels quals un 92% té la consideració de consellers independents.
Així mateix, l'energètica proposarà de distribuir, per quart any, un dividend d'involucració de 0,005 euros per acció a tots els seus accionistes amb dret a participar en la junta, si aquesta assoleix un quòrum de constitució d'almenys el 70% Con això, la companyia reafirma la seva voluntat de fomentar la participació dels seus centenars de milers d'accionistes i la seva involucració en les decisions de la societat, tant en la junta com al llarg de tot l'any.
Els servidors intermediaris donen suport a Iberdrola
A més, l'energètica presidida per Ignacio Sánchez Galán arriba a aquesta junta amb el suport guanyat dels dos 'servidors intermediaris més grans advisors' internacionals, ISS i Glass Lewis, que han beneït tots els punts que Iberdrola sotmetrà a la seva junta general.
En concret, ambdós assessors de vot nord-americans, que compten amb una quota de més 70% en l'assessorament a grans inversors, com a gestores de fons, de pensions i companyies d'assegurances, aconsellen als més de 600.000 accionistes de l'energètica votar a favor de cada un dels punts de l'ordre del dia de l'assemblea de l'energètica.
Així mateix, la companyia arriba a la gran cita anual amb els seus accionistes en un moment dolç en Borsa, amb els seus títols en màxims històrics i una capitalització que supera els 100.000 milions d'euros, situant-la com la primera elèctrica d'Europa i entre les dues més grans del món per valor.
Resultats i dividend
Iberdrola també sotmetrà a la seva Assemblea l'aprovació pels seus accionistes dels resultats de l'exercici, en el qual va invertir 17.000 milions d'euros i va registrar un benefici net rècord de 5.612 milions.
Així, proposarà un dividend complementari de 0,404 euros bruts per acció que, sumats als 0,231 abonats a compte al gener, portarien a distribuir un total de 0,635 euros per acció, amb un increment del 15% davant l'exercici passat.
L'ordre del dia de la pròxima junta de l'elèctrica preveu diverses propostes d'acord, entre les quals es troben modificacions als Estatuts Socials i una actualització del Reglament de la junta general d'accionistes a fi de continuar fomentant la transparència i una governança corporativa cada vegada més robusta, sòlida i completa. Amb aquest mateix enfocament, el consell d'administració de la companyia ha aprovat la revisió de diverses normes i polítiques internes.