La farmacèutica catalana Hipra treballa en una vacuna contra la pesta porcina africana que colpeja aquests dies les muntanyes de Collserola i que ha obligat a confinar 34 granges i bloqueja part de les exportacions de porcí a fora de la Unió Europea, després d'un brot en porcs senglars. L'any vinent, començaran a assajar amb els prototipus amb animals, informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN). 

La investigació es fa a través del consorci europeu VAX4ASF, per tal de combatre un virus que actualment no es pot prevenir a Europa. El disseny de la vacuna s'està coordinant des d'HIPRA conjuntament amb el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa - CSIC. Les vacunes no estaran disponibles, com a mínim, entre 2027 i 2029, anys fins als quals seran mesures com els confinaments de granges i la limitació exportadora les que combatran el virus. 

El virus és "molt complex", perquè té fins a 150 proteïnes, "diverses d'aquestes fan la mateixa funció; per tant, el fet de bloquejar-ne una no evita que el virus trobi altres escapatòries per continuar infectant", ha explicat a l'ACN la directora de Recerca de la Divisió de Salut Animal d'Hipra, Marta SItjà. Ha dit que no es pot posar data per tenir una vacuna al mercat, però que encara estan "lluny". És molt més complex que en malalties com la covid, que només amb una proteïna ja pot modular l'activitat. 

El treball per desenvolupar la vacuna va arrencar ara fa sis anys en l'àmbit global, després que el virus matés la meitat dels porcs a la Xina. L'any 2024, la investigació va saltar a Europa i a l'empresa gironina amb l'ajut del consorci. Hi ha 17 països europeus que participen en el consorci amb diferents rols i també hi participen els Estats Units i Kenya. El projecte ha arribat al seu equador i a partir de l'any vinent comencen els assajos amb animals. 

En aquests dos anys que venen, l'objectiu és fer totes les proves de verificació amb els estudis animals per acabar de confirmar que el disseny de la vacuna és l'adequat per poder garantir un producte segur", concreta la directora de Recerca de la Divisió de Salut Animal. A més de ser efectiu contra la PPA, Marta Sitjà concreta que Europa també ha posat el requisit que el vaccí permeti diferenciar entre aquells porcs que s'han vacunat -i que, per tant, també donen positiu al virus- i aquells altres que realment s'han infectat i han contret la malaltia.

"Aquest sistema de diferenciació entre la vacunació i la infecció suposa un punt més de complexitat en el disseny de la vacuna", explica la directora. "En conseqüència, cal que la vacuna protegeixi, però que també tingui un marcador que permeti diferenciar aquells animals vacunats dels infectats", hi afegeix Sitjà. La PPA, ha explicat, té com a "cèl·lules diana" aquelles que formen part del sistema immunitari dels porcs. I que, per tant, afecti directament i infecti "la primera línia de protecció que tenen els animals".

"Tot això fa que sigui molt complex trobar una solució contra la pesta porcina", precisa Sitjà. La directora explica que, en funció d'allò que s'obtingui dels assajos amb animals que es facin aquest 2026, es podrà comença a pensar amb les següents fases de desenvolupament del vaccí.

Però Sitjà també admet que crear i desenvolupar una vacuna "és un procés llarg" i que, en aquest cas, a més dels estudis complementaris, també s'ha de tenir en compte que el nou vaccí haurà de complir amb les exigències i requisits que marqui Europa. Per això, de moment, Hipra no pot posar data perquè la vacuna arribi al mercat.

Sitjà, però, sí que subratlla que tots els qui formen part del consorci estan alineats perquè hi hagi vaccí contra la PPA. I que dins tota aquesta xarxa internacional, hi ha diferents grups de recerca especialitzats en diferents àmbits (per exemple, amb estudis amb animals, d'epidemiologia, de plans vacunals, de contacte del virus amb porcs senglars...).

"A més de desenvolupar la vacuna, també hi ha tot un esforç complementari per veure com la implementarem a partir del moment en què la tinguem; i, per altra banda, també tenim tot de científics fent recerca perquè, si el primer disseny no funciona, puguem tenir alternatives i altres propostes per continuar treballant a buscar aquesta solució", diu la directora de Recerca en Salut Animal.