Glovo ha qualificat d'"improcedent" la decisió del jutge de deixar a un pas de judici el seu conseller delegat i fundador, Oscar Pierre, per un delicte contra els drets dels treballadors. Així ho ha indicat un portaveu de la companyia, que ha afirmat que, en exercici dels seus drets, apel·laran contra la decisió. "Considerem que és una decisió improcedent, que no es correspon amb el resultat de la investigació feta", han apuntat des de la companyia. En cas que s'acabi obrint judici oral, Glovo ha remarcat que "en cap cas significa que es pressuposi o s'avanci la culpabilitat, sinó que es presentaran a judici les proves perquè l'Audiència pugui pronunciar-se". "Defensarem la nostra actuació a Espanya", ha afegit la companyia. Amb aquestes declaracions, l'empresa vol deixar clar que la seva posició es basa en la confiança en el procés judicial i en la defensa del seu model de negoci.
El jutge ha donat deu dies a les parts perquè preparin els escrits d'acusació o arxivament en el cas sobre els repartidors de Glovo, els coneguts popularment com a riders. Aquesta decisió judicial suposa un pas més en un procediment que s'allarga des de fa mesos i que afecta directament el funcionament de la companyia a Espanya. La defensa de Pierre remarca que el model de negoci de Glovo no ha perjudicat drets laborals i "ha habilitat marges d'autonomia al repartidor d'acord amb la llei".
Segons la companyia, el sistema de treball dels repartidors es basa en la flexibilitat i en la capacitat d'aquests de decidir quan i com treballen, cosa que, sota el seu criteri, encaixa amb la normativa vigent. Glovo ha defensat en diverses ocasions que el seu model no és una relació laboral sinó una relació mercantil entre la plataforma i els repartidors autònoms. Aquesta interpretació, però, ha estat qüestionada per les autoritats laborals i pels tribunals, que en diverses resolucions han considerat que els riders són treballadors per compte d'altri i que, per tant, han de gaudir dels drets que comporta aquesta condició. L'empresa sosté que la seva actuació a Espanya s'ha ajustat sempre a la legalitat i que el seu model ha permès generar ocupació i oferir flexibilitat a milers de persones. Aquesta és la línia argumental que la companyia defensarà davant els tribunals si finalment s'obre judici oral.
Un debat que va més enllà de Glovo
El cas de Glovo no és un cas aïllat. El debat sobre la naturalesa de la relació entre les plataformes digitals i els seus repartidors afecta tot el sector de la distribució a domicili, que en els darrers anys ha experimentat un creixement important a Espanya i a Europa. Diverses veus han demanat una regulació més clara que estableixi les condicions laborals dels treballadors d'aquestes plataformes i que eviti la precarietat i la manca de protecció social. La decisió del jutge en el cas de Glovo se suma a altres resolucions judicials que han qüestionat el model de les plataformes i que han obligat algunes empreses a regularitzar la situació dels seus repartidors.
L'evolució d'aquest procés serà clau per determinar el futur del sector i les condicions laborals dels milers de persones que treballen com a repartidors a Espanya. El cas també posa de manifest la tensió entre la flexibilitat que ofereixen les plataformes digitals i la protecció dels drets dels treballadors. Mentre les empreses defensen que el seu model permet compatibilitzar la feina amb altres activitats i que els repartidors tenen llibertat per decidir quan treballen, els sindicats i les autoritats laborals sostenen que aquesta flexibilitat es tradueix sovint en precarietat i en una manca de drets bàsics com les vacances, la baixa per malaltia o la pensió.