La històrica fàbrica de productes químics de Flix (Tarragona) abaixa aquest dissabte la persiana després de 125 anys com a principal referent industrial de la Ribera d'Ebre sense que fins avui s'hagi confirmat cap alternativa que vingui a compensar aquesta gran pèrdua d'activitat econòmica per a la comarca. L’empresa Ercros justifica el tancament amb la fi dels contractes de subministrament d’àcid clorhídric i la fabricació exclusiva de fosfat bicàlcic per a Covestro i Timab Ibérica.
Fundada el 1897 per les firmes alemanyes Chemische Fabrik Electron i Elektrizitats AG, que van constituir la Societat Electroquímica de Flix, aquesta planta va ser de les pioneres d'Europa a fabricar clor per electròlisi, va arribar a ser el primer complex estatal de producció de sosa càustica i el tercer d'Europa, i en la seva millor època, a principis dels anys 60, va arribar a donar feina a més de 1.500 persones.
En els últims anys, amb prou feines 50 persones treballaven a la fàbrica, i la finalització a 31 de desembre d'aquest 2022 dels contractes de subministrament d'àcid clorhídric i de fosfat dicàlcic han portat Ercros a presentar un ERO pel cessament de l'activitat, segons fonts consultades per Efe. A mitjans de desembre es va signar un acord laboral pel qual finalment, seran nou les persones que continuaran a les instal·lacions fent tasques de vigilància, manteniment i desmantellament de les instal·lacions. Set més s'acolliran al contracte relleu i d'altres marxaran a les fàbriques del mateix grup a Tarragona i Barcelona. La resta rebrà una indemnització de 20 dies per any treballat. Preocupa, però, el futur d’un centenar de persones d'empreses subcontractades i auxiliars de treballaven única i exclusivament per a la planta d’Ercros.
Respecte als terrenys que ocupa la fàbrica, unes 20 hectàrees a tocar de l’embassament del riu Ebre, aquestes fonts han indicat que s'estan valorant diferents alternatives i que Ercros, juntament amb l'Ajuntament de Flix i la Generalitat, estan treballant en la reactivació del polígon industrial. L’alcalde Francesc Barbero ha assenyalat que la marxa d’Ercros representarà que els plans de reindustrialització i d’impuls de l’activitat al sector del polígon químic de Flix agafin una altra dimensió. Quan Ercros va tancar la línia de clor fa cinc anys, el Govern va posar en marxa un Pla de Reindustrialització per mirar d'atreure noves empreses al complex, que de moment, no ha fructificat.
L'aparició d'aquesta fàbrica a la fi del segle XIX va revolucionar per complet l'economia local, en una comarca fins llavors eminentment rural en la que feia pocs anys que havia arribat el ferrocarril, la qual cosa va portar a canvis de costums, laborals i socials, o d'activitats esportives i d'oci -el 1901 ja es va construir una pista de tennis a Flix-, el que fet i fet marcaria tot el segle XX. Entre els productes que fabricava i comercialitzava es trobaven el clor, la sosa càustica, el clorat de potassi, el clorur càlcic i el sulfur de sodi, i bona part de la producció s'exportava.
La crisi del 1993 va iniciar un lent declivi
Mentre els anys 50 i 60 la fàbrica va viure temps d'esplendor, en les últimes dècades el complex va anar perdent empleats i línies de producció, i el 1992 el grup Ercros, sorgit tres anys abans de la fusió de la Societat Anònima Cros i ERT (Explosivos Río Tinto) i propietari de la planta, va suspendre pagaments, amb uns deutes de 30.000 milions. La suspensió de pagaments es va aixecar a l'any següent i el 1997, amb motiu del centenari de la fàbrica, Erkimia, filial d'Ercros, va fer una important inversió, de 7.000 milions de pessetes de l'època, per inaugurar una planta de clor. La planta de Flix, que comptava llavors amb uns 400 treballadors, facturava anualment uns 12.000 milions de pessetes i generava encara el 12% del producte interior brut de la Ribera d'Ebre.
A partir del canvi de segle, es va desvetllar amb tota la seva cruesa les tones d'abocaments contaminants que la fàbrica havia anat dipositant durant dècades al jaç de l'Ebre, uns 700.000 m3 de llots tòxics que va caldre extreure, un procés de descontaminació iniciat el 2012, plegat d'incidències, que s'ha perllongat fins a aquest mateix any, i que ha estat també un dels detonants del seu declivi final. Ara, en queda una nau de 13.000 metres quadrats que va construir la societat estatal Acuamed per als treballs de descontaminació del pantà, que se suma a l'espai lliure per a noves implantaciones industrials.
El 2017, la fàbrica ja va tancar la seva planta de fabricació de clor amb tecnologia de mercuri, en compliment amb l'establert en la Directiva d'emissions industrials de 2010 i en la Decisió de la Comissió Europea del 2013, que advocava per fomentar la transició cap a una economia verda i per desvincular el creixement econòmic de la degradació del medi ambient. Ercros va decidir fer inversions i reconvertir la planta de Sabiñánigo, a Osca, on es feia la mateixa producció. Una decisió que els treballadors que encara queden a Flix recorden i assenyalen com a una de les causes finals del declivi de l’empresa.