Enagás ha seleccionat tres projectes tecnològics destinats a millorar l'eficiència, la seguretat i la resiliència de les infraestructures energètiques. Les iniciatives guanyadores, desenvolupades en el marc del Repte Tecnològic-Digital 2026, se centren en la digitalització dels emmagatzematges subterranis, la reducció d'emissions de metà i el manteniment predictiu de la futura xarxa de transport d'hidrogen. Els projectes s'han donat a conèixer durant una nova edició de l'Enagás Innovation Day, celebrada a la Universitat Corporativa de la companyia, a Madrid.
En aquesta edició hi han participat dotze equips multidisciplinaris integrats per professionals d'Enagás, altres empreses, centres tecnològics i universitats. L'objectiu ha estat buscar respostes a tres desafiaments operatius i de negoci mitjançant solucions que aprofitin la digitalització i l'anàlisi avançada de dades per millorar la capacitat d'anticipació de les infraestructures energètiques.
El conseller delegat d'Enagás, Arturo Gonzalo, ha inaugurat la trobada juntament amb Laura Olcina, presidenta de la Federació Espanyola de Centres Tecnològics (Fedit) i directora gerent del centre tecnològic ITI. Gonzalo ha destacat que "la innovació i el desenvolupament tecnològic seran crucials per a la transició energètica, la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic".
El directiu també ha defensat l'oportunitat que representa per a Espanya i Europa el desenvolupament de noves solucions energètiques. "Tenim la capacitat de convertir-nos en el gran hub europeu de molècules verdes. Per a això, accelerar l'escala industrial en les grans solucions és urgent", ha assenyalat. Per la seva banda, Olcina ha reivindicat el paper dels centres tecnològics per transformar el coneixement en solucions aplicables a les empreses i accelerar la seva arribada a la indústria.
Tres solucions per als reptes energètics
La primera proposta seleccionada, Pandora 360, respon al repte de digitalitzar els emmagatzematges subterranis. Es tracta d'una plataforma integrada, interoperable i escalable que connecta informació operativa, tècnica i documental que actualment es troba distribuïda en diferents sistemes. L'eina permet automatitzar processos i generar indicadors i alertes, a més d'incorporar progressivament analítica avançada i intel·ligència artificial per millorar la gestió dels actius i la presa de decisions.
En l'àmbit de la reducció d'emissions, la solució guanyadora ha estat MIP, una plataforma intel·ligent de gestió predictiva que combina càmeres de monitorització contínua amb variables operatives i meteorològiques i models d'intel·ligència artificial. La seva tecnologia permet detectar i quantificar emissions, identificar possibles causes, anticipar-ne l'evolució i prioritzar les actuacions de manteniment i detecció i reparació de fugues (LDAR) en funció del risc.
El tercer projecte premiat és VIGÍA-H2, orientat a anticipar les necessitats de manteniment de la futura xarxa de transport d'hidrogen. La proposta combina un bessó digital híbrid, models de dany específics per a l'hidrogen, sensors reubicables i intel·ligència artificial. Amb aquests recursos, genera mapes dinàmics de punts crítics que permeten anticipar la degradació dels actius, estimar la vida útil restant dels seus components i orientar les inspeccions.
Innovació oberta i col·laboració industrial
La jornada també ha servit per presentar tres experiències de recerca i desenvolupament vinculades a la transició energètica: GHOST, que utilitza intel·ligència artificial i bessons digitals per anticipar riscos en infraestructures energètiques; GREENH2-CM, centrat en l'hidrogen verd i les piles de combustible, i digHy, una plataforma digital per millorar el disseny i l'operació de projectes d'hidrogen renovable.
A més, Enagás ha anunciat una nova convocatòria d'Ingenia Energy, el seu programa d'innovació oberta i intraemprenedoria, engegat el 2015. La principal novetat és que la iniciativa passarà a estar oberta de forma permanent per facilitar el desenvolupament de projectes innovadors i idees disruptives.
La companyia també ha posat en valor l'Observatori Tecnològic de l'Hidrogen, creat el 2024 com a espai per compartir coneixement tècnic i que ja compta amb 116 socis de tota la cadena de valor de l'hidrogen.
Durant la trobada, representants de la Universidad Politécnica de Madrid, CIRCE i Telespazio Ibérica han coincidit en la importància de la col·laboració i que els projectes tecnològics siguin escalables i generin valor tangible per a les empreses i la societat.