Si fa pràcticament un any, l'empresariat de la demarcació de Tarragona ja evidenciava la seva satisfacció per l'arribada a Mont-roig del Camp (Tarragona) de l'empresa sud-coreana ILJIN amb una inversió de 600 milions d'euros per a la construcció d'una fàbrica de components de bateries, encara els sembla més positiu que els nous propietaris, la també sud-corena Lotte Energy Materials, estiguin valorant la redimensió del projecte. La Confederació d'Empreses de la Província de Tarragona (CEPTA) valora positivament l’ampliació de la fàbrica de components de bateries que el grup Lotte Chemical vol fer a Mont-roig del Camp, a la comarca del Baix Camp. El president de l'entitat, Antonio Belmonte, destaca a ON ECONOMIA que “qualsevol projecte que pugui aportar riquesa a la província és positiu i, tractant-se d’una inversió d’aquestes característiques, tothom se’n podrà beneficiar”.

De fet, un dels principals beneficis de la redimensió de les plantes serà l’increment del nombre de treballadors. Belmonte assenyala que “no només comportarà un augment de l’ocupació de forma directa, també possibilitarà nous llocs de treball indirectament, amb proveïdors d’altres sectors que podran col·laborar amb aquesta indústria”. Alhora, suposarà un avenç pel sector, el mercat i els municipis de la zona -on actualment només es troba la Central Nuclear de Vandellòs-, ja que “invertir en el territori és bàsic pel desenvolupament del mateix i, per tant, l’única manera de tirar endavant és impulsant nous projectes d’aquestes dimensions, de forma controlada”, conclou el president de CEPTA.

Gerard Pagès, president de Pimec Baix Camp, dona també la benvinguda a projectes que impliquin més inversió i més llocs de treball al territori. Alhora ho veu com un eix tractor per a la generació de talent, però especialment per a la retenció dels actuals i futurs professionals que es formin a la comarca i la demarcació. A la zona, amb centres de formació en enginyeries, com la Universitat Rovira i Virgili, “tenim la problemàtica que molts dels nous titulats en alguna enginyeria decideixen sortir de la demarcació per anar a treballar a Barcelona, ja sigui perquè no troben feina, perquè la demanda no els encaixa amb les seves perspectives o perquè les retribucions que s’ofereixen estan per sota de la mitjana d’altres zones del territori”. Pagès adverteix -com ho fan els empresaris de CEPTA- que ara la demanda més important d'enginyers prové de la Central Nuclear de Vandellòs que, a part de les reticències que pot generar en alguns professionals aquest tipus d’activitat, també hi ha un problema de visió a futur, “en la conjuntura mediambiental actual i de les pròximes dècades es pot pensar que la industria nuclear té els anys comptats”, argumenta.

Alhora, comenta que en categories laborals més baixes, també és important que arribin a la comarca indústries “amb llocs de treball més qualificats”. En aquest sentit, esmenta els llocs de treball directes i indirectes que pot generar, no només la fàbrica de làmines de coure per a bateries, sinó també el parc fotovoltaic que els inversors sudcoreans construiran a Mont-roig del Camp. La seva decisió por tenir un efecte crida per al conjunt del teixit industrial. “La producció d’energia verda per a autoconsum de la indústria és una assignatura pendent”, exposa i considera que hi ha moltes empreses que podrien instal·lar energia renovable a les teulades de les seves naus industrials per autoabastir-se i, per tant, reduir el consum d’energia i la seva petjada de carboni.

La valoració del president de Pimec Baix Camp també és favorable a l’arribada de projectes com els que lidera Lotte Energy Materials, per l’efecte dominó que pot tenir en la indústria auxiliar. En aquest cas, plourà sobre mullat perquè la demarcació de Tarragona ja té un important pes del sector dels components per a l’automoció amb importants implantacions d’empreses als polígons de Valls, Constantí o Reus, segons exposa Pagès i cita, entre altres, els casos de Lear Corporation, fabricant nordamericà de seients i components per a l'automòbil, o Elring Klinger, un fabricant de solucions per a tots els sistemes d'impulsió en turismes i vehicles comercials i que data de 1953, any en què es va fundar a Barcelona una empresa comercial anomenada Gumá.