Els elaboradors de cava de la comarca valenciana de Requena ja podran utilitzar a les seves ampolles la denominació Cava de Requena sense risc de ser sancionats. Una recent sentència del TSJ de Madrid ha avalat el seu dret a utilitzar el terme 'Requena' per indicar el lloc d'origen dels seus escumosos en contra del criteri defensat pel consell regulador de la DO Cava, que fins ara els impedia de reflectir la indicació territorial a l'hora de comercialitzar les seves ampolles.
Després d'aquesta sentència, dictat just quan el sector encara el període més gran|important de vendes de l'any i contra la que encara cap recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, els productors valencians afronten la seva primera campanya de Nadal com a Cava de Requena de ple dret.
Encara així, els productors de l'Associació d'Elaboradores de Cava de Requena prefereixen optar per la cautela, ja que encara que el consell regulador de la DO Cava encara no ha recorregut la sentència, està en termini per fer-ho. La seva prioritat ara és convèncer al consell, on hi ha majoria de productors catalans, de la poca utilitat que tindria mantenir obert aquest conflicte, ja que el sector té assumptes més importants en què centrar-se que el dels noms.
Així ho creu Fernando Medina, conseller delegat de Domini de l'Horta i signant d'una dels recursos presentats tant pels productors com per la Generalitat Valenciana, que des del principi s'ha posicionat al costat dels elaboradors requenenses en aquest conflicte al si de la DO Cava.
En declaracions a ON ECONOMIA, Medina recorda que formalment, mentre no es presenti recurs, la sentència no és ferm ni executable de forma provisional. Medina, qui al seu torn és l'únic integrant no català del consell regulador de la DO Cava, aconsella "prudència" a l'hora d'utilitzar el terme Requena en aquests moments.
"Vull que en la DO Cava entenguin i reflexionin que en la sentència han considerat que no hi ha perill de confusió perquè no hi ha risc d'identificar el cava de Requena amb els vins de la Denominació d'Origen Utiel-Requena", assegura Medina. El perill de confusió era l'argument en el qual el consell regulador de la DO Cava basava la seva oposició a l'etiqueta Cava de Requena, però la sentència del TSJM destaca de manera explícita la "coexistència pacífica" entre els caves de Requena i els vins d'Utiel-Requena durant gairebé 40 anys "amb l'aquiescència dels responsables per a velar per la qualitat dels productes i la protecció dels consumidors". Tant és així, que la sala del tribunal acaba afirmant que el reconeixement de Requena per designar l'esmentada zona de producció de cava és "l'única opció acceptable en Derecho".
Per tant, segons l'opinió de Fernando Medina no hi ha problema en identificar la subzona de Requena a les ampolles perquè, des del punt de vista empresarial, la seva percepció és que el mercat ja està identificant el cava de Requena i "ningú no s'està confonent". "Aquesta és una prova evident de què al consumidor li anem amb la veritat per davant i no hi ha problemes de confusió ni oposició", destaca.
"És un pas endavant per utilitzar un nom que ens sembla just, no per vendre més, sinó perquè el consumidor sàpiga d'on ve el cava que consumi, amb les seves característiques," considera Medina. Sobre això, destaca que ser una regió productora a 700 metres d'altitud permet que les seves vinyes estiguin menys exposades a les plagues. "Això ens permet fer cava ecològic i tenir, en proporció, la superfície de raïm de producció ecològica més gran de tota la DO Cava. Requena, de fet, és el terme municipal que produeix el percentatge més gran de raïm ecològic", subratlla.
Un 2022 de rècord
Les vendes de la DO Cava, a la que perteneixen més de 200 cellers, van créixer un 3% interanual fins al setembre i el regulador preveu tancar l'any per sobre de les "xifres rècord" de 2021.
En un comunicat recent, l'entitat ha expressat el seu optimisme davant de la campanya nadalenca d'aquest any malgrat "les turbulències geopolítiques i econòmiques" generades per la guerra a Ucraïna.
Per al president de la DO Cava, Javier Pagés, el sector ha continuat creixent demostrant "una destacada resiliència davant de les adversitats".
Els Caves de Guarda Superior (Reserva, Gran Reserva i de Paratge Qualificat) van créixer en els primers tres trimestres de 2022 un 20,41%.
"L'escassetat d'altres escumosos internacionals al mercat obre una gran oportunitat perquè els millors Caves continuïn l'ascens en la penetració d'uns canals i uns mercats més exigents", ha explicat Pagés.
El creixement del 20,41% durant els tres primers trimestres de l'any dels Caves de Guarda Superior, els de més criança, es va produir de forma notable tant al mercat nacional (+22,98%) com als mercats internacionals (+17,79%).