La disputa entre Renfe i Ouigo per l'accés als tallers de manteniment ha estat un dels fronts més latents del procés de liberalització ferroviària a l'Estat. El conflicte es va encendre a principis del 2025, quan la companyia pública va retallar la capacitat de l'operador francès per fer servir les seves instal·lacions, amb l'argument que algunes de les intervencions previstes requerien un tractament més complex i no podien executar-se en espais pensats per al manteniment lleuger. Aquesta decisió va deixar Ouigo en una situació complicada, perquè sense accés als tallers de Madrid i Barcelona la seva capacitat d'operar amb normalitat quedava seriosament limitada. La pugna ha arribat finalment a mans de la Comissió Nacional de Mercats i Competència, que ha resolt a favor de l'operador francès.
El nucli de la decisió de Competència és una qüestió aparentment tècnica però amb conseqüències molt pràctiques. La CNMC ha conclòs que les operacions de desmuntatge i muntatge de components que estaven en disputa no poden qualificar-se de "manteniment pesat", sinó que formen part dels "serveis bàsics de manteniment". Aquesta distinció no és un detall menor, perquè la Llei del Sector Ferroviari estableix que totes les empreses que operen en el sector han de poder dur a terme aquestes tasques als tallers existents en condicions transparents, objectives i no discriminatòries. En conseqüència, Renfe queda obligada a facilitar l'accés d'Ouigo als tallers de Cerro Negro/Santa Catalina, Fuencarral i Can Tunis, situats a Madrid i Barcelona, que fins ara li havien estat restringits.
Una comparació que compromet Renfe
La resolució no es limita a interpretar la norma. Competència ha constatat que Renfe Manteniment va adjudicar a Renfe Viatgers intervencions als trens que eren "tècnicament equivalents" a les que es denegaven a Ouigo. Aquesta comparació és especialment rellevant perquè posa de manifest que el criteri aplicat no era purament tècnic, sinó que podia estar afavorint l'operador públic en detriment del nouvingut. Amb aquesta constatació, la CNMC conclou que tant la negativa d'accés com el tracte dispensat a l'operador francès són contraris a la normativa vigent i que cal corregir la situació.
Més enllà de resoldre el cas concret, la Comissió Nacional de Mercats i la Competència aprofita la seva resolució per assenyalar un aspecte que considera clau per al bon funcionament del mercat: la necessitat que Renfe Manteniment disposi d'informació detallada sobre les necessitats de manteniment dels diferents operadors.
Aquesta informació és imprescindible per gestionar la capacitat dels tallers i per prioritzar les operacions més freqüents i essencials, de manera que el servei es pugui planificar amb eficiència i sense colls de botella innecessaris. En aquest sentit, l'organisme també demana a Ouigo que faciliti aquestes dades en el marc del seu acord d'adjudicació de capacitat amb Renfe, de manera que la relació entre les dues companyies es pugui desenvolupar amb més transparència i menys friccions. La petició és simètrica: si l'operador incumbent ha de compartir les seves instal·lacions, l'operador entrant ha de compartir la informació que permeti planificar-ne l'ús.
Un precedent per al mercat ferroviari liberalitzat
La decisió de la CNMC transcendeix les dues companyies implicades i estableix un precedent rellevant per al conjunt del mercat ferroviari. En un context en què la competència entre operadors s'ha intensificat i en què cada vegada més companyies aspiren a entrar en els corredors espanyols, garantir que tots ells puguin accedir a les infraestructures de manteniment en igualtat de condicions és una peça essencial perquè el model funcioni. La resolució recorda que els tallers no són un actiu qualsevol, sinó una infraestructura bàsica que condiciona la capacitat dels operadors de prestar servei, i que, per tant, no pot utilitzar-se com una eina per afavorir l'operador incumbent.
Amb aquesta decisió, Competència envia un missatge clar: les regles del joc han de ser les mateixes per a tothom, i qui vulgui competir en el mercat ferroviari ha de poder fer-ho amb les mateixes eines que els seus rivals. La resolució també posa de manifest que la liberalització ferroviària no es limita a obrir les vies a nous operadors, sinó que exigeix vetllar perquè tots els elements del sistema, incloent-hi els tallers, els sistemes de venda i les infraestructures auxiliars, estiguin disponibles en condicions equitatives. Sense aquesta igualtat, la competència queda distorsionada i els usuaris acaben tenint menys opcions i pitjor servei.