La Cambra de Comerç de Barcelona s'ha pronunciat sobre la possibilitat que el govern espanyol interrompi de manera total el servei d'alta velocitat al corredor que uneix Barcelona i Madrid durant un període de fins a dos anys per executar-hi treballs de millora. L'entitat presidida per Josep Santacreu considera que aquest plantejament no pot acceptar-se tal com s'ha exposat, atès el pes considerable d'aquest corredor dins del sistema ferroviari estatal, i demana que es garanteixi en tot moment el dret dels usuaris a desplaçar-se amb seguretat i eficiència. Un dels punts centrals de l'argumentació de la Cambra és la constatació que no existeix cap alternativa factible per absorbir el volum de viatgers d'aquesta línia en cas d'un tall perllongat, ni per via aèria ni per via ferroviària.
Aquesta circumstància fa que la interrupció completa del servei esdevingui un escenari especialment problemàtic, ja que afectaria directament milions de desplaçaments anuals sense que hi hagi una solució substitutòria que pugui assumir-los en condicions equivalents. Davant aquest escenari, la Cambra assenyala que la primera actuació que correspon al Ministeri de Transports és informar amb claredat i transparència sobre quines són exactament les feines que es preveuen realitzar en aquest corredor.
Aquesta informació resulta indispensable per poder valorar l'abast real de les afectacions i per dissenyar una resposta proporcionada a les necessitats del servei. Un cop conegudes les obres, la Cambra reclama que aquestes es planifiquin de manera que puguin afrontar-se de forma progressiva, reduint al màxim l'afectació als serveis i gestionant les afectacions que siguin imprescindibles amb una alternativa de transport vàlida i fiable per als usuaris. Es tracta, per tant, de compatibilitzar les millores necessàries amb el manteniment d'un servei que continuï responent a la demanda existent.
Un corredor de gran pes a l'Estat
Per entendre la magnitud de la qüestió, cal tenir present que el corredor d'alta velocitat Barcelona-Madrid, inaugurat l'any 2007, ha servit per dinamitzar les relacions entre els dos territoris amb més PIB de l'Estat, com també entre les províncies catalanes de Barcelona, Tarragona i Lleida. Amb el pas dels anys, aquesta línia s'ha consolidat com un corredor de gran pes a escala estatal. De fet, dels 44,5 milions de viatgers que van circular pels principals corredors ferroviaris d'alta velocitat a Espanya l'any 2025, la línia Madrid-Barcelona en va representar 14,4 milions, seguida de la línia Madrid-València, amb 6,2 milions. Aquest volum equival a aproximadament una tercera part de tota la demanda de viatgers d'alta velocitat de l'Estat, una demanda que abasta un espectre ampli de motius de desplaçament, des del lleure i el turisme fins als viatges per motius de feina o els desplaçaments corporatius.
L'any 2025, després d'un increment de preus del 15,2% entre 2024 i 2025, el corredor Barcelona-Madrid va ser també l'únic corredor estatal en què els ingressos per venda de bitllets van superar els costos, concretament en un 6%. Al llarg dels anys, la relació entre el transport aeri i el ferroviari en aquest corredor s'ha capgirat. L'any 2007 la situació afavoria clarament l'avió, mentre que l'any 2025 la quota de mercat del tren respecte de l'avió en aquest corredor va arribar al 83,1%. Aquest guany de quota del ferrocarril resulta especialment rellevant en el context actual d'emergència climàtica, en què el tren es considera el mode de transport fonamental per avançar cap a la descarbonització del model de transports.
La situació ha experimentat canvis recents. L'accident ferroviari d'Adamuz i les restriccions de velocitat al corredor Barcelona-Madrid han modificat l'equilibri a favor del transport aeri. Entre gener i juny de 2026, el trànsit aeri origen-destinació entre Barcelona i Madrid, sumant els dos sentits, ha augmentat un 16,3% respecte al mateix període del 2025, cosa que equival a més de 84.000 passatgers addicionals. Tot i que no es pot afirmar directament que aquests passatgers hagin substituït el tren per l'avió, l'increment registrat a partir del febrer suggereix un possible transvasament de demanda cap al transport aeri afavorit per l'augment dels temps de trajecte i les afectacions al servei ferroviari. En paral·lel, a la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona s'ha perdut aproximadament un milió de viatgers entre gener i juny de 2026 respecte al mateix període de l'any anterior.
La limitació de l'alternativa aèria
Un tall perllongat de la línia obligaria a considerar els 14,4 milions de viatgers anuals del corredor Barcelona-Madrid, dels quals prop de 9 milions serien pròpiament viatgers amb origen o destinació Madrid-Barcelona i que disposarien d'una ruta aèria. No es pot pressuposar que aquests 9 milions de persones optessin per l'avió, però en el cas que ho fessin caldrien uns 70 vols per sentit i dia. Per posar aquesta xifra en context, abans de l'entrada de l'alta velocitat en el corredor, Iberia va arribar a tenir 45 vols per dia i sentit, mentre que avui en dia en té només uns 14.
L'alternativa per via aèria no ofereix, per tant, capacitat suficient, especialment a curt termini en què se situaria un hipotètic tall de la línia Barcelona-Madrid. La Cambra assenyala que seria una situació inviable tant per la inversió en recursos i avions que requeriria com per altres qüestions, com la demanda en franges horàries punta, l'estacionalitat, la capacitat real als aeroports de Barcelona i Madrid, la disponibilitat d'avions i tripulacions, la possibilitat real d'augmentar freqüències i mobilitzar aeronaus d'altres rutes i el possible efecte d'una pujada de preus sobre la demanda.
Pel que fa a les altres connexions del corredor, com la de Lleida, l'estructura actual de la xarxa ferroviària catalana i espanyola, marcada per un caràcter radial i per diferències d'ample de via entre el corredor d'alta velocitat i la xarxa convencional, no ofereix tampoc alternatives competitives en ferrocarril. Aquesta circumstància reforça la conclusió que, sense una planificació acurada i progressiva de les obres, la interrupció del servei deixaria els usuaris sense opcions equivalents a la línia d'alta velocitat.