CaixaBank prepara la seva sortida definitiva d'Angola gairebé deu anys després d'entrar en l'accionariat de Banco Fomento d'Angola (BFA) a través de l'adquisició de Banco BPI. L'entitat catalana ha arribat a un acord per vendre la participació del 33,35% que encara manté al banc angolès, en una operació de 388 milions que està pendent de diferents autoritzacions reguladores i que podria tancar-se a finals d'enguany o principis de 2027.

L'acord, els termes del qual ja estan fixats, va ser comunicat al regulador dels mercats a Portugal el passat 3 de setembre. Posteriorment, CaixaBank també ha informat de l'operació en el seu informe de resultats del tercer trimestre, tal com va avançar El Economista. La transacció, tanmateix, encara no està tancada i depèn del compliment de diverses condicions suspensives.

Entre elles, es troba l'autorització del Banco Nacional d'Angola o del Mercat de Capitals del país, que haurà de determinar si l'operació exigeix el llançament d'una oferta pública d'adquisició (opa). Així mateix, haurà de rebre el vistiplau de l'Autoritat Reguladora de Competència. A aquests tràmits se suma un factor rellevant i és que Unitel, la principal companyia de telecomunicacions d'Angola i accionista de BFA, compta amb un dret d'adquisició preferent sobre la participació.

Per tant, l'execució final no depèn de l'entitat espanyola que ja ha arribat a un acord de venda, expliquen fonts de CaixaBank, sinó de les decisions de les autoritats angoleses i del possible exercici d'aquest dret per part d'Unitel. Des del punt de vista financer, l'operació tindrà un impacte patrimonial positiu, encara que reduït, d'uns nou milions d'euros.

Recomanació del BCE a CaixaBank

Des que CaixaBank va prendre el control de BPI el 2017, el grup tenia la recomanació del BCE de reduir la seva exposició a mercats la regulació i l'entorn financer dels quals no fossin equivalents als de la Unió Europea, com Angola. No es tractava d'una obligació de venda, però l'entitat va optar per anar reduint progressivament la seva vinculació amb BFA, fins que la seva presència va quedar limitada a una participació financera i al cobrament de dividends.

De fet, la desvinculació de BFA va començar abans de l'arribada de CaixaBank. BPI va reduir la seva participació en un 2% abans de l'operació per exigència del BCE, cosa que li va fer perdre la majoria accionarial i el control efectiu del banc angolès. A partir d'aquell moment, va abandonar el seu consell d'administració. Així, quan CaixaBank va adquirir BPI mitjançant una opa, va heretar una participació financera en BFA, però no una posició de control.

La següent reducció va arribar el setembre de 2025, amb la sortida a borsa del 30% del capital de BFA a la Borsa de Valors d'Angola. BPI va vendre llavors un 14,75% de la seva participació per uns 103 milions d'euros i va conservar el 33,35%. Des de llavors, CaixaBank ha mantingut aquest paquet accionarial, que no considerava estratègic i tenia classificat com a disponible per a la venda.

Més de 500 milions en dividends

Mentrestant, la inversió ha generat importants ingressos per dividends per al banc que dirigeix Gonzalo Gortázar. Entre 2019 i 2025, l'entitat va percebre 439 milions d'euros, segons les dades recopilades per ON ECONOMIA a partir dels seus informes financers. A aquesta quantitat se suma altres 64 milions en dividends que BPI va cobrar l'exercici anterior, quan CaixaBank ja havia entrat al banc lusità i que fan que la quantitat ascendeixi a 503 milions d'euros. A la qual se sumarà el 50% del dividend d'aquest 2026, que el banc espera cobrar el maig del 2027, segons l'acord.

Ara el banc posa rumb a la seva sortida definitiva. I si es compleixen totes les condicions de l'operació, CaixaBank haurà completat la venda d'Angola pràcticament una dècada després d'entrar en l'accionariat de BPI.