L'expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Rodrigo Buenaventura, considera que els tuits que Gotham va publicar poques hores abans de llançar el seu informe de Grifols el 9 de gener de 2024 van tenir "molt més impacte" que el propi informe i que anaven orientats a "maximitzar l'atenció i, possiblement, l'impacte" de l'anàlisi.

És una de les consideracions que l'ara secretari de la Iosco va traslladar el passat 9 de maig en la seva declaració com a testimoni en la fase d'instrucció que està duent a terme el jutge de l'Audiència Nacional, José Luis Calama, sobre una possible manipulació de mercat per part de Gotham City i la seva matriu, el fons nord-americà General Industrial Partners (GIP).

"Al meu judici, la seqüència dels tuits, el tuit de la nit i el tuit de les set i bec del matí, donant una espècie de resum condensat de les conclusions més negatives, va orientat a maximitzar, diguem, l'atenció i possiblement l'impacte de l'informe", comenta en concret en la seva declaració, a què ha tingut accés Europa Press.

Durant la seva intervenció, Bonaventura assenyala que els tuits de Gotham posen en relació amb Grifols amb "casos de frau, parlen de valor zero i de deute amagat". "Jo crec que el missatge que el mercat va captar, i és bastant obvi des del principi del matí, és que hi havia activitat irregular o probablement delictiva en Grifols. Els observadors, la premsa i tal, lògicament, van obtenir aquesta sensació", assenyala.

Per a l'expresident de la CNMV, de fet, aquests tuits van tenir "molt més impacte" que l'informe, perquè en aquests missatges es deixa "molt clar" que les accions en valen zero com Gowex. "L'afirmació de zero al tuit no es fa subjecta a una sèrie d'escenaris, es fa de forma bastant brutal", postil·la sobre això.

Prossegueix assenyalant que, segons el seu parer, el que més impacte va tenir al mercat en aquest cas va ser "en primer lloc, la idea de deutes ocults; en segon lloc, el paral·lelisme amb una empresa que havia tingut frau com Gowex o NMC Health; i el tercer, la idea que les accions en valdrien zero o podrien valer zero".

"La resta dels ajustaments de la pàgina tal o tal, això no crec que tingués molt efecte al mercat el dia 9. És la idea de possible frau, possible valor zero, deutes ocults, consolidació incorrecta. Aquests elements, segons el meu parer, van ser dels més rellevants quant als impactes al mercat", va agregar en la seva declaració.

Directius de la CNMV

La declaració de Bonaventura es va prendre el passat 9 de maig, després d'ajornar-se fins i tot en dues ocasions, i després que testifiquessin també el director general de Mercats de la CNMV, Ángel Benito, i el director de departament d'Informació Financera i Corporativa del supervisor, Eduardo Manso.

Va ser el mes de novembre passat quan el jutge d'instrucció, José Luis Calama, va admetre una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció que demanava d'investigar Gotham City, a GIP i diversos dels seus directius per suposadament llançar al mercat financer informació esbiaixada i enganyosa sobre la credibilitat de Grifols per tal d'induir els seus inversors a vendre les accions d'aquesta farmacèutica, que cotitza a la borsa espanyola i forma part de l'Ibex 35, provocant una caiguda del preu que els generaria un benefici a les dues mercantils denunciades.

El magistrat, a l'auto pel qual admetia la denúncia, va considerar que podria haver-se comès un delicte tipificat a l'article 284.1.2º del Codi Penal, que sanciona "a qui de manera directa o indirecta o a través d'un mitjà de comunicació, per mitjà d'internet o mitjançant l'ús de tecnologies de la comunicació o informació o per qualsevol altre mitjà difonguessin notícies o rumors o transmetessin senyals falsos o enganyosos sobre persones o empreses".

Tot això, afegia, "oferint a posta dades econòmiques total o parcialment falsos a fi d'alterar o preserva el preu de cotització d'un instrument financer". En el cas analitzat, el magistrat recollia els missatges publicats per Gotham entre el 8 i el 9 de gener de l'any passat en l'antiga Twitter, actualment X, on incloïa un informe sobre Grifols que concloïa que les accions de la farmacèutica valien 0 euros.

Pèrdues de 3.814 milions

A conseqüència d'aquest informe, el mateix dia 9 de gener les accions de Grifols van assolir abans del tancament de la sessió unes pèrdues de 3.814 milions d'euros. En aquest mateix document, afegia el jutge, Gotham va informar que era una filial de General Industrial Partners LP i que aquesta mantenia una posició curta en Grifols, superior al 0,5% del capital social. Després de la publicació de l'informe de Gotham, la posició curta d'aquella es va reduir dràsticament al 0,06%.

Operar en posicions curtes, va explicar el magistrat, "implica vendre accions de les quals no s'és propietari i que s'han manllevat en préstec, per vendre-les avantatjosament, havent posteriorment de comprar a fi de tornar les accions".

"El guany rau en la diferència entre el preu de venda de les accions i el de compra de les accions (o recompra del venut)", prosseguia el jutge, que conclou que aquesta operativa va suposar per a General Industrial Partners una plusvàlua superior a 9,4 milions d'euros.