Els cinc bancs més grans del país descompten que el Banc Central Europeu (BCE) pujarà els tipus d'interès mig punt (un 0,5%) en la reunió del 16 de març i que hi haurà una altra pujada addicional, previsiblement abans d'estiu. Malgrat que el preu dels diners s'aproparà al 4% després d'aquestes noves pujades, Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell i Bankinter continuaran sense remunerar els estalvis de moment. La raó? L'excés de liquiditat.

Els bancs centrals han deixat molts diners als bancs comercials en resposta a la crisi del Covid, com van fer el 2008. Però fa un any, el BCE va anunciar que igual com començaria a apujar els tipus, retiraria aquesta liquiditat. Les entitats tenen fins a l'estiu per tornar el prestat (els coneguts com TLTRO) i per això, el mercat preveu que serà en l'època estival quan es comenci a remunerar el passiu. Encara que no hi ha res clar, perquè els mateixos banquers allunyen aquesta possibilitat cada vegada que se'ls pregunta.

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, sorprenia fa uns dies en una entrevista quan instava els bancs a remunerar els estalvis i als clients a negociar amb les seves entitats. En la mateixa línia, aquest dimarts el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, destacava que els bancs encara no han trasllat per complet les pujades de tipus d'interès als préstecs (ho han fet en un 59%) però encara menys als dipòsits a termini. Segons les xifres que maneja el supervisor, només en un 15% als clients particulars.

"En comparació amb els episodis anteriors de pujades de l'Euribor, com els iniciats el 2005 i el 2010, la translació dels tipus està sent més lenta, en especial per als dipòsits." De Cos apuntava que a tot Europa, el comportament de la banca és més "endarrerit" que en episodis anteriors, però la translació durant 2022 de la banca espanyola "s'ha situat per sota de la mitja, en particular, en els dipòsits".

L'excés de liquiditat acumulat per les entitats estaria contribuint a aquest fenomen, explicava. Pel que el Banc d'Espanya espera que aquesta translació en el passiu i en l'actiu "augmenti en els propers mesos". En un encontre financer, la presidenta de l'Associació Espanyola de Banca, Alejandra Kindelan, insistia que la banca acumula excés de liquiditat perquè ve de 10 anys "on la política monetària han inundat de liquiditat el mercat" pel que ara s'estira a la normalització.

El president de Banc Sabadell, Josep Oliu també justificava aquest retard en l'excés de liquiditat. "El mercat el liquidarà i quan desaparegui, la banca donarà el que faci falta", assegurava. El banquer veu "lògic" que les entitats més petites ja estiguin llançant dipòsits per tenir liquiditat, però insistia a dir que els grans "de moment" tenen altres polítiques comercials adequades i "un no s'ha d'inquietar per això". A més, creu que hi ha molts productes competidors dels dipòsits, com els fons garantits o les Lletres del Tresor.

També es pronunciava el director general de Banc Sabadell, Carlos Ventura, en una altra trobada financera on explicava que "l'ajustament i la translació de les pujades de tipus serà progressiva". El directiu compartia l'opinió que existeixen altres productes de més valor afegit que donen rendibilitat. I indicava que on sí que sembla que hi haurà més moviment en els propers mesos serà en la captació de clients, amb productes com el compte nòmina remunerada que Sabadell té al mercat i amb què dona un 2%.

"S'està produint un moviment important de clients i és aquí on hi ha la competència en aquest moment". En el primer trimestre de l'any, CaixaBank i Ibercaja també han llançat comptes remunerats al 5% com la que ja tenia Bankinter.

Ángel Rivera, CEO de Santander Espanya creu que "ens queden unes quantes pujades de tipus abans de l'estiu" per controlar la inflació, on ja observen certa moderació. Quan aquestes pujades es produeixin, explicava, es trasllada al balanç amb un "decalatge en el temps", tant en el costat de l'actiu, amb la repreciación dels crèdits, com en el passiu, amb els dipòsits.

Segons la seva opinió, Espanya té un mercat bancari "molt competitiu" i els dipòsits arribaran. Encara que no hi ha una data concreta, "acabarà succeint", assegurava. Però igual com els seus competidors, defensava que les famílies tenen altres fórmules d'estalvi amb què rendibilitzar els seus diners, com segurs, fons o productes estructurats. Santander ha llançat un dipòsit a Espanya a través del seu banc digital, Openbank, amb el qual paga un 1,25% als nous clients. Però a Portugal ho ha fet a través dels dos, el banc digital i la matriu, igual com en Bankinter.

Peio Belausteguigoitia, CEO de BBVA Espanya també insistia que "ara com ara" hi ha liquiditat en el sistema bancari i, per tant, no existeix aquest "ànsia" per captar dipòsits. "No m'atreveixo a dir si hi haurà una guerra de dipòsits, perquè el mercat és molt competit i pot canviar la setmana que ve", afegia. Però en tractar-se d'un tema d'excés de liquiditat i que la translació de les pujades de tipus encara no ha estat al 100%, tardarà.

El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, creu que el canvi de cicle econòmic i en concret, la pujada de tipus d'interès ha posat el negoci bancari en el focus. Però recordava que els dipòsits han estat un negoci a perdudes per al sector durant els últims anys perquè el preu dels diners era negatiu. Ara, la banca torna a la normalitat i necessitar uns trimestres per adaptar-se a aquests canvis.

La directora general de banca comercial de Bankinter, Glòria Ortiz, presumia del qual el banc sempre ha estat molt consistents de la importància de la remuneració "i fins i tot en els anys de tipus negatius", han tingut el compte nòmina al 5% amb la que paguen fins a 5.000 euros el primer any i un 2% el segon. Ara també tenen el compromís amb els seus clients que puguin fer créixer els seus estalvis, "per la qual cosa els dipòsits de tota la vida, arribaran sens dubte".