El Banc d'Espanya vol 'espiar' els bancs per detectar si hi ha males pràctiques i que no siguin els clients els que hagin de posar una queixa davant el supervisor perquè els han tractat malament. Segons ha avançat el governador aquest dijous durant la seva compareixença al Senat, per a l'organisme seria "molt desitjable" que poguessin comptar amb inspectors del Banc d'Espanya, que facin inspeccions d'incògnit i duguin a terme tècniques de "mistery shopping".

El "mistery shopping" és una tècnica d'investigació de mercat que fan servir les empreses i consisteix en el fet que una persona es fa passar per un client per avaluar l'atenció que li ofereixen. El Banc d'Espanya vol incloure-ho a la llei de Defensa del Client Financer, una llei que el govern espanyol encara no ha aconseguit tirar endavant perquè continua en tramitació parlamentària.

Sobre això, José Luis Escrivá ha proposat que els inspectors del Banc d'Espanya es presentin a fer inspeccions sense haver-se d'identificar com a tals, sinó fent-se passar per consumidors, cosa que encara no és possible, però que espera que es posi en marxa com més aviat millor. Amb aquesta tècnica d'espionatge, el supervisor espera detectar possibles males pràctiques en la comercialització de serveis i productes financers.

Si bé una de les funcions que té el Banc d'Espanya és supervisar la conducta dels bancs i la protecció al consumidor, Escrivá ha explicat que el supervisor hauria d'intentar anticipar-se en la supervisió, en comptes d'"esperar que els clients es queixin que els bancs els han tractat malament", és a dir, que les inspeccions siguin preventives i permetin identificar possibles pràctiques o conductes que calgui modificar per traslladar-ho als bancs. A més, el governador ha recordat que el Banc d'Espanya té capacitat sancionadora en aquest àmbit, segons recull Europa Press.

Cal recordar que, durant l'últim any, el Banc d'Espanya va rebre un total de 56.099 reclamacions de clients contra les entitats que supervisa, una xifra que no només supera en gairebé un 70% les de l'any anterior, sinó que suposa un rècord històric en els 38 anys que fa que està en funcionament el servei de tramitació i resolució de reclamacions del BdE.

Aquest augment de les reclamacions s'ha degut majoritàriament a la temàtica relacionada amb la devolució de les despeses de formalització de préstecs hipotecaris. En concret, un 51% del total, més de 28.000 reclamacions que els clients han portat al Banc d'Espanya després d'haver reclamat primer a la seva pròpia entitat sense èxit.

Així, un altre dels aspectes en què treballarà l'organisme que dirigeix José Luis Escrivá és en la restricció a la concessió de préstecs, cosa que suposa imposar límits a determinats paràmetres de la concessió de crèdits, un fet que cal analitzar "amb cura" perquè restringeixen l'activitat dels bancs, recull EFE.

Com s'ha comprovat en els últims anys, "els cicles de crèdit porten a rescats i turbulències", per això cal mantenir nivells estrictes de supervisió d'entitats, tot i que ha reconegut que un dels efectes de l'última crisi financera ha estat un excés de regulació. Per això el Banc d'Espanya, en línia amb el criteri de la Comissió Europea, ja treballa per "simplificar", tot i que no rebaixar, la regulació a què estan sotmesos els bancs, perquè "es poden alleugerir els estàndards sense deixar de ser eficaços".