El president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials, Antonio Garamendi, ha carregat aquest contra les intencions del govern espanyol, visibilitzades per la vicepresidenta i ministra de Treball Yolanda Díaz, de plantejar una segona pujada del Salari Mínim Interprofessional en un mateix exercici. El líder de la patronal ha qualificat la mesura de tenir un "tuf electoral" i ha recordat que l'última actualització ja es va aprovar el passat mes de febrer.

La crítica de Garamendi no se centra tant en el contingut de la mesura com en el moment i la manera com es planteja. El fet que es proposi una nova revisió del salari mínim pocs mesos després de l'anterior, i en plena antesala d'un període electoral, és el que genera el malestar de la patronal. "El mateix any. ¿Això és tuf electoral o no és tuf electoral? Sincerament", ha arribat a preguntar-se el president de la CEOE, en una intervenció en què ha deixat clara la seva "perplexitat" davant la coincidència de calendaris.

Un dels arguments que ha utilitzat Garamendi per reforçar la seva posició és de caràcter competencial. El líder patronal ha recordat que la fixació de l'SMI és una "competència del govern prèvia consulta" i que, per tant, "no és part del diàleg social". Amb aquesta afirmació, Garamendi situa la qüestió en un terreny diferent del de la negociació col·lectiva i emmarca la decisió en l'àmbit exclusiu de l'executiu de Pedro Sánchez. Aquesta distinció és rellevant perquè, tot i que el govern espanyol consulta els agents socials i altres actors abans de fixar el salari mínim, la decisió final recau en el Consell de Ministres i no requereix el consens de les organitzacions empresarials ni sindicals. Això explica per què la CEOE ha quedat fora de les últimes sis pujades de l'SMI sense que això hagi impedit que s'aprovessin. El que qüestiona Garamendi no és tant el mecanisme com l'ús que se'n fa. Al seu entendre, plantejar una segona actualització en el mateix any respon més a una estratègia política que a una necessitat econòmica objectiva, i això és el que converteix la mesura en un moviment de caràcter electoral.

En la seva intervenció a la Cadena COPE, Antonio Garamendi ha aprofitat per llançar una altra crítica que fa temps que ressona en l'àmbit empresarial: el fet que durant tota la legislatura no s'hagin aprovat uns nous pressupostos generals de l'Estat. El líder de la CEOE ha qualificat aquesta circumstància d'"increïble" i l'ha posada com a exemple de la manca de normalitat institucional que, sota el seu criteri, ha caracteritzat els últims anys de l'acció del govern del PSOE i Sumar. La qüestió dels pressupostos no és menor, segons el dirigent empresarial.

Sense uns comptes públics actualitzats, l'administració funciona amb pròrrogues automàtiques que limiten la capacitat d'inversió i de planificació. Per als empresaris, aquesta situació genera incertesa i dificulta la presa de decisions a llarg termini, especialment en sectors que depenen en alt grau de la despesa pública. Garamendi ha vinculat aquesta crítica amb la seva visió general de la legislatura, que considera marcada per un augment de costos i per una manca de diàleg real amb el món empresarial. La seva intervenció ha estat, en aquest sentit, una acumulació de retrets més que no pas una crítica aïllada pel darrer afer relacionat amb l'SMI.