El Consell d'Administració d'Aena preveu celebrar el pròxim dimarts 17 de febrer una sessió extraordinària per debatre i eventualment aprovar el tercer Document de Regulació Aeroportuària 2027-2031 (DORA III), que preveu una inversió rècord de gairebé 13.000 milions per a l'ampliació i modernització de la seva xarxa d'aeroports a Espanya.

Aena, que gestiona 46 aeroports a Espanya, assegura que aquesta DORA "serà protagonitzat per una molt elevada inversió, imprescindible després de dues dècades d'inversions congelades". En declaracions a Europa Press assenyala que aquesta congelació de les inversions "ha permès en els passats deu anys una congelació de les tarifes aeroportuàries en termes nominals i una forta baixada de les tarifes en termes reals (tenint en consideració la inflació), en marcat contrast amb les significatives pujades dels preus dels bitllets d'avió de les aerolínies".

A més, recorda que segons va publicar IATA a finals de gener, "els volums de trànsit aeri del període 2027-2031 a Espanya estaran condicionats no només per l'evolució de l'activitat econòmica, sinó també per algunes limitacions puntuals de la capacitat de les actuals infraestructures aeroportuàries espanyoles". És a dir, la companyia s'aferra al fet que el nombre de passatgers no continuarà creixent a la mateixa velocitat que en els últims anys.

El DORA III, qualificat pel Govern espanyol com la 'peça mestra' per a la suficiència i idoneïtat de les infraestructures, definirà no solament les obres en grans 'hubs' com Barajas o El Prat, sinó també el cost de la connectivitat a Espanya per a la pròxima dècada. Després del consell de dimarts, els organismes reguladors hauran d'arbitrar entre el model d'inversió finançat via tarifes que proposa Aena i la tesi de les aerolínies, que defensen que el fort creixement del trànsit permet, per si mateix, executar les obres i abaixar els preus als usuaris.

Això és perquè, l'aprovació del document es produeix en un clima de confrontació amb les aerolínies, que exigeixen una rebaixa de les taxes davant la intenció del gestor d'aplicar noves pujades per finançar les obres. La convocatòria d'aquest consell extraordinari suposa el pas definitiu per remetre, abans del 15 de març, la proposta a la Direcció General d'Aviació Civil i a la CNMC.

A continuació, després de traslladar la versió del DORA III als Comitès de Coordinació Aeroportuària, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible elevarà el document del quinquenni 2027-2031 per a la seva aprovació pel Consell de Ministres, a tot tardar a finals de setembre, però dins d'aquest mes.

El president d'Aena, Maurici Lucena, ja va avançar que la companyia espera incrementar les taxes en aquest període, encara que en una proporció menor al 6,44% aprovat per a aquest 2026, defensant que és "incompatible" escometre el pla inversor més gran de les últimes dècades i, simultàniament, reduir les tarifes aeroportuàries.

Lucena insisteix en el fet que malgrat l'increment, les taxes continuaran sent "unes de les més baixes d'Europa" i va recordar que l'operació, manteniment i ampliació d'aeroports exigeixen recursos si es volen garantir infraestructures "segures, eficients i amb serveis de qualitat".

Les aerolínies exigeixen baixades de preus

En l'antesala d'aquesta reunió, l'Associació de Línies Aèries (ALA) i IATA han presentat informes tècnics per rebatre els càlculs d'Aena i exigir una baixada de preus. Segons un estudi de la consultora Steer, el trànsit aeri a Espanya creixerà un 3,6% anual fins al 2031, assolint els 400,8 milions de passatgers.

Les aerolínies denuncien que Aena tendeix a infraestimar la demanda —un 14,9% de mitjana entre 2017 i 2024— per justificar tarifes més altes, i insisteixen que el volum de passatgers previst genera prou ingressos per cobrir les inversions i garantir la rendibilitat del gestor.

En l'àmbit financer, el sector aeri es recolza en una anàlisi de la consultora CEPA que situa el cost mitjà ponderat de capital (WACC) en el 6,35%. Encara que la xifra és superior al 6,02% actual a causa del cost del deute, ALA sosté que la solidesa financera de l'empresa pública —que va guanyar 1.579 milions d'euros fins al setembre— permet absorbir el pla d'expansió sense elevar la càrrega sobre els bitllets.

Actualment, la taxa mitjana se situa en 11,02 euros, i els operadors adverteixen que noves alces comprometrien la competitivitat d'un sector que aporta el 10,9% del PIB nacional.