El conseller delegat d'Abertis, José Aljaro, ha fet una crida als partits polítics perquè arribin a un acord que permeti implantar a Espanya un nou model concessionals per a les carreteres. Segons la seva visió, aquest nou sistema resultaria indispensable per millorar tres aspectes clau de la xarxa viària: la seva font de finançament, les condicions de manteniment i els nivells de seguretat viària. Aljaro ha defensat aquesta posició en el marc d'una jornada sectorial on s'ha debatut el futur de les infraestructures al país, davant un auditori format per representants del sector, responsables d'administracions públiques i experts en mobilitat.
En la seva intervenció, el conseller delegat d'Abertis ha reconegut que assolir aquest objectiu serà una tasca "difícil", atès que la introducció de peatges és una mesura que tradicionalment desperta poc suport ciutadà. Aljaro ha assenyalat que el govern espanyol evitarà impulsar aquesta reforma per por de perdre vots, una acció que l'oposició aprofitarà per criticar. Però ha afegit un matís igualment rellevant: si l'oposició arribés al poder, tampoc no implementaria els peatges per la mateixa raó de cost electoral. "Així que la solució és difícil, però jo crec que cal prioritzar l'interès general, l'interès públic, per sobre dels interessos dels partits", ha conclòs, en un missatge que convida a superar les dinàmiques partidistes de curt termini.
Els peatges suprimits no han mantingut el mateix estat de conservació
Aljaro ha fonamentat la seva petició en un argument tècnic. Segons ha argumentat, després de tots els peatges que el govern espanyol ha eliminat des del 2018 a mesura que anaven vencent els contractes privats, les carreteres afectades no han mantingut el mateix estat de conservació que tenien quan eren de pagament. El motiu, ha explicat, és que aquestes vies compten ara amb menys recursos financers per a la seva conservació i millora, la qual cosa es tradueix en un deteriorament progressiu de l'asfalt, la senyalització i els elements de seguretat. Aquesta circumstància, a parer seu, acaba afectant tant els conductors com el conjunt de l'economia, atès que una xarxa viària en males condicions incrementa els costos de transport, redueix la competitivitat de les empreses i augmenta el risc d'accidents.
En una altra taula de debat del mateix fòrum, els màxims representants de les patronals del sector també han posat el focus en la situació de les concessions a Espanya. Tant el president de la patronal de les empreses concessionàries (Seopan), Julián Núñez, com la presidenta de les constructores independents (Anci), Concha Santos, han coincidit a lamentar la reduïda activitat concessional que es registra actualment al país. Tots dos han atribuït aquesta situació a la llei de desindexació que es va aprovar l'any 2015, una norma que, segons la seva opinió, ha tingut un efecte paralitzant sobre la licitació i l'execució de grans projectes d'infraestructura sota el model de col·laboració publicoprivada. Santos i Núñez han coincidit que, sense un marc normatiu adequat, el sector privat mostra poc interès a participar en projectes de llarg termini per la incertesa sobre la rendibilitat de les inversions.
La llei de desindexació del 2015
Concha Santos ha explicat que la situació ideal seria derogar aquesta llei, que es va aprovar en un context de profunda crisi econòmica. Segons el seu raonament, les circumstàncies actuals han canviat de manera radical respecte a aquells anys difícils, per la qual cosa mantenir aquest marc normatiu ja no té sentit. La presidenta d'Anci ha recordat que la llei de desindexació va néixer amb l'objectiu de contenir la despesa pública en un moment de fortes restriccions pressupostàries, però que ara, amb un creixement econòmic sostingut i unes necessitats d'inversió acumulades, el text legal s'ha convertit en un obstacle injustificat. Per la seva banda, Julián Núñez ha afegit que resulta fonamental disposar d'una regulació que permeti impulsar aquest model concessional, que considera necessari per al desenvolupament del país.
El president de Seopan ha detallat que només el 4% del total de la contractació pública registrada durant l'any 2024 corresponia a concessions, un percentatge que considera insuficient per atendre les necessitats d'inversió en infraestructures. Núñez ha argumentat que aquesta xifra contrasta amb la d'altres països del nostre entorn, on el model concessional té un pes molt més gran en el conjunt de la contractació pública. Segons la seva opinió, si l'Estat vol mantenir la seva xarxa de carreteres en condicions òptimes i reduir la bretxa d'inversió acumulada respecte a altres economies europees, ha d'impulsar un canvi de paradigma que passi per la derogació de la llei de desindexació i per l'aprovació d'un nou marc normatiu que doni seguretat jurídica als inversors. Mentre això no succeeixi, ha advertit, el sector de les concessions continuarà infrautilitzat i les carreteres patiran les conseqüències d'una manca crònica de finançament.