La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha acusat aquest la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) de practicar un "negacionisme" perillós en matèria climàtica i de salut mental, en un context de ruptura total del diàleg social per a la reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Les declaracions de Díaz, formulades durant la seva intervenció en un acte empresarial suposen una escalada verbal significativa en el conflicte.

La ministra ha qualificat l'actitud de la patronal de "molt greu" i ha asseverat que "ni tan sols amb la vida és capaç la patronal de posar-se del costat del seu país". El punt d'inflexió que ha desencadenat aquesta crisi es va produir ahir, quan el Ministeri de Treball va decidir donar per conclosa la taula de diàleg social tripartit –integrada per Govern, sindicats i empresaris– després de vint mesos infructuosos de negociacions. El departament que dirigeix Díaz va optar per continuar les negociacions en exclusiva amb CCOO i UGT, deixant la CEOE fora de l'equació.

Díaz no es va limitar a criticar la institució, sinó que va apuntar directament al seu màxim representant. En un gest de clara provocació política, la vicepresidenta va instar públicament el president de la CEOE, Antonio Garamendi, a assumir les seves responsabilitats. "Li vull dir al senyor Garamendi que faci la seva feina. Jo sé que el senyor Garamendi està esperant que la seva feina l'intenti resoldre el senyor Feijóo, però jo li demano que en representació de les empreses espanyoles faci la feina per a la qual, sens dubte, es deu", ha manifestat amb contundència davant dels mitjans. Aquesta afirmació és interpretada en cercles polítics com una acusació directa que la patronal està actuant sota una agenda política del Partit Popular, prioritzant una estratègia de bloqueig que beneficia l'oposició d'Alberto Núñez Feijóo per sobre dels interessos de les mateixes empreses i del progrés social.

La reforma dels riscos laborals

La reforma en qüestió pretén actualitzar una llei de 1995 per enfrontar els nous reptes del món laboral. Entre els punts més avançats i conflictius es troben la incorporació explícita dels riscos psicosocials i la protecció dels treballadors davant les conseqüències del canvi climàtic, com les onades de calor. Des del Ministeri de Treball s'acusa la CEOE de "només voler dilatar" aquesta reforma, exercint un "negacionisme" que es nega a reconèixer la gravetat de la salut mental als llocs de treball i la urgència de la crisi climàtica. Per a Díaz, la negativa de la patronal a pactar en aquests àmbits no és una simple diferència tècnica, sinó una posició ideològica que posa en perill la vida i la salut dels treballadors espanyols.

Es preveu que la CEOE respongui amb duresa a aquests senyals, que consideren una marginació sense precedents del diàleg social. Fonts de la patronal han expressat la seva "indignació" per la decisió unilateral del Govern i han assegurat que van a les negociacions "amb propostes constructives". La ruptura del consens amb els empresaris planteja un escenari complex per al futur de la llei. El Govern aparentment opta ara per una via ràpida, aliances amb els sindicats, però s'exposa a una forta oposició empresarial durant la tramitació parlamentària i a les crítiques per haver fracturat el pacte social. La batalla, més enllà dels articles de la llei, s'ha convertit en un xoc frontal sobre el model de diàleg i les prioritats nacionals.