El Ministeri de Treball ha convocat per a aquest dijous la comissió assessora del Salari Mínim Interprofessional. La trobada arriba amb un calendari ajustat: el govern espanyol vol tenir enllestida la proposta d'augment per al 2027 abans que se celebrin les eleccions generals del 29 de novembre. La convocatòria no és un tràmit qualsevol. Es tracta del tret de sortida formal d'un procés que habitualment s'allarga setmanes o mesos, i que enguany el departament que dirigeix Yolanda Díaz intenta comprimir al màxim per tal que la pujada quedi aprovada durant la legislatura actual, abans no es constitueixi el nou Congrés. La ministra ja havia expressat en diverses ocasions la voluntat d'elevar l'SMI abans que acabi el mandat. Aquesta setmana, el seu equip ha decidit passar de les paraules als fets i activar la maquinària administrativa malgrat el context electoral.
L'òrgan que es reuneix dijous té un caràcter tècnic i consultiu. La seva funció és elaborar un informe amb una forquilla orientativa d'increment, que després servirà de base per a la negociació amb els agents socials. En formen part representants dels ministeris de Treball, Economia i Hisenda, com també tècnics de CCOO i UGT. La patronal CEOE també hi va participar en el seu moment, però fa temps que va decidir desvincular-se'n.
Un cop l'informe estigui sobre la taula, s'obrirà la negociació pròpiament dita amb sindicats i organitzacions empresarials. El text final que en surti haurà de rebre el vistiplau del Consell de Ministres, que és qui té l'última paraula. El Congrés no intervé en aquest procediment: la pujada es materialitza mitjançant un reial decret i no necessita votació parlamentària. Aquesta particularitat és la que permet al govern espanyol aprovar l'augment fins i tot en període de campanya o amb l'executiu en funcions, sempre que ho faci abans de la constitució de les noves cambres.
Els números actuals
La referència de partida és la pujada aprovada el 17 de febrer de 2026, amb efectes retroactius des de l'1 de gener. Aquell increment del 3,1% va situar l'SMI en 1.221 euros mensuals en catorze pagues, és a dir, 17.094 euros anuals. En termes absoluts, va representar 37 euros més al mes respecte als 1.184 euros anteriors. Si es mira la sèrie històrica, el salt és notable. L'any 2018, quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa, el salari mínim era de 736 euros. Vuit anys després, la xifra s'ha enfilat fins als 1.221 euros, cosa que suposa un increment acumulat d'aproximadament el 66%. En el mateix període, els preus han pujat al voltant del 23%, de manera que el poder de compra dels treballadors que cobren el mínim ha guanyat terreny.
Per hores, la referència per a les treballadores de la llar se situa en 9,55 euros. El motiu que explica les presses no és només polític. La dada de l'IPC del setembre, que va marcar un 4,9% interanual, ha encès totes les alertes. Es tracta del nivell més alt dels últims anys i suposa una pressió directa sobre les rendes més baixes.
Des del Ministeri s'ha repetit fins a l'extenuació que cal adaptar l'SMI a l'escalada de preus per evitar que els perceptors perdin capacitat de compra. És una reivindicació que els sindicats fa mesos que arrosseguen i que ara ha trobat ressò en el si de l'executiu. CCOO i UGT no es conformen amb una actualització simbòlica. La secretària general de CCOO, Unai Sordo, ha situat el llindar mínim acceptable per sobre del 5%. Altres veus sindicals parlen obertament d'haver de recuperar el terreny perdut durant els mesos de repunt inflacionari.