La Comissió Europea ha proposat que la Unió Europea destini una reserva de 50.000 milions d'euros en ajuda per a Ucraïna entre 2024 i 2027 en forma de préstecs i subvencions. Segons ha anunciat aquest dimarts la presidenta de l'Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, es tracta de proporcionar el finançament "previsible" per al país envaït per Rússia juntament amb sector privat i altres potències mundials.

La proposta de Brussel·les consisteix a crear una "reserva financera" en el marc de la revisió del pressupost plurianual de la UE per al període 2021-2027 que, segons Von der Leyen, permetrà proporcionar "perspectiva" i "predictibilitat" als socis a Ucraïna i "hauria d'incentivar altres donants" a contribuir també. "La reserva financera ens permetrà calibrar el nostre suport financer a l'evolució de la situació sobre el terreny perquè tots sabem que una guerra requereix màxima flexibilitat per la nostra part", ha dit la presidenta de la Comissió en una compareixença per explicar els punts clau de la revisió del pressupost comunitari.

En matèria de migració, Von der Leyen ha avançat que es destinaran 15.000 milions d'euros per a la protecció de les fronteres exteriors de la Unió i el "desenvolupament econòmic" dels seus socis.

Des de l'inici de la guerra, la UE ha lliurat a Ucraïna 14.700 milions d'euros en ajuda macrofinancera: 7.200 milions el 2022 i 7.500 milions en el que va de 2023, dins del paquet de 18.000 milions d'euros acordat per al conjunt d'aquest any.

Si se li hi suma un altre tipus d'assistència, com la humanitària o les vies de solidaritat per treure el gra d'Ucraïna, la xifra ascendeix a 30.000 milions d'euros, segons la Comissió.

33.000 milions en préstecs

Dels 50.000 milions d'euros proposats per als quatre anys vinents, 33.000 milions es canalitzarien en forma de préstecs i 17.000 milions d'euros en subvencions, va precisar el comissari europeu de Pressupostos, Johannes Hahn.

Els crèdits es finançarien amb l'emissió de deute recolzat pel marge del pressupost comunitari, tal com s'ha anat fent fins ara, mentre que les subvencions hauran de sortir de contribucions addicionals al pressupost per part dels estats membres que s'agregaran en un instrument batejat com a "Reserva Ucraïnesa".

Fins ara l'ajuda macrofinancera s'ha lliurat a Ucraïna en forma de préstecs en termes molt avantatjosos, inclosa l'eliminació del pagament dels interessos, que són coberts pel pressupost de la UE, a canvi que Kíev compleixi condicions en matèria d'estabilitat econòmica, estat de dret i lluita contra la corrupció, bon govern i energia.

L'objectiu de la nova "arquitectura" financera, va explicar Hahn, és tenir "flexibilitat" per poder "bregar amb la situació de guerra actual", però també contempla la "possibilitat que la guerra acabi abans" i pugui començar la reconstrucció.

El nou paquet d'ajuda, que haurà de ser aprovat pels estats membres i el Parlament Europeu, preveu una quantia anual inferior als 18.000 milions d'euros acordats per a 2023, malgrat que el ministre de Finances ucraïnès, Sergii Marchenko, va traslladar als seus homòlegs europeus l'abril que Kíev necessitava almenys la mateixa xifra per a 2024.

Els estats membres advoquen per dialogar també amb institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament a l'hora de dissenyar l'ajuda per a la reconstrucció del país després de la invasió russa, que segons el Banc Mundial costarà 411.000 milions de dòlars (uns 376.100 milions d'euros).

Deute més car

La UE ha finançat fins ara els seus paquets d'assistència macrofinancera amb l'emissió de deute als mercats recolzat pel pressupost comunitari, en unes operacions per les quals capta també el finançament per al fons de recuperació.

Tanmateix, des que van començar les subhastes el 2021, el cost del deute ha passat de ser proper a zero (0,09 % el juny de 2021) a aproximar-se al tres per cent (2,82 %) a finals de 2022 al caliu de les pujades dels tipus d'interès a l'eurozona, per la qual cosa es preveu que el pes dels interessos per al pressupost comunitari, estimat inicialment en 15.000 milions d'euros fins a 2027, pugui més que duplicar-se en aquell període.