L'unça d'or troy, tradicional actiu refugi, ha perforat aquest dimecres els seus màxims històrics per tercera jornada consecutiva en elevar-se un 0,6% i situar-se en els 2.295,25 dòlars, segons les dades del mercat consultades per Europa Press.

El metall preciós ha tocat aquest nou màxim històric poc després del tancament de les borses europees, moment que ha coincidit amb les últimes declaracions del president de la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units, Jerome Powell, en les quals assegurava que el banc central té temps per decidir sobre les retallades de tipus d'interès -que se situen ara en el 5,25-5,5%.

Precisament, l'unça d'or ha marcat màxims en els últims dos dies després que divendres passat es coneguessin la inflació PCE dels Estats Units i unes altres declaracions de Jerome Powell, en les quals apuntava que es necessita consolidar el procés desinflacionista abans d'efectuar la primera retallada dels tipus d'interès.

Des de començament d'any, l'or acumula una revalorització de més de l'11%, si bé els avanços s'han concentrat especialment el març -amb una pujada del 9%- al so de les declaracions i moviments dels bancs centrals sobre quan i amb quina intensitat arribaran els tipus d'interès.

En aquest sentit, l'or ha trencat durant diverses jornades el març els seus màxims històrics en aproximar-se i finalment depassar el nivell dels 2.200 dòlars; una tendència que ara es prolonga en l'inici d'abril al seu camí al nivell dels 2.300 dòlars.

En l'última setmana, els inversors semblen diluir l'expectativa, fins a ara generalitzada, de tres descensos dels tipus d'interès que arrencarien el juny per part de la Fed. Paradoxalment, aquesta perspectiva d'una política monetària dura durant més temps del previst hauria de pressionar a la baixa a l'or, ja que el metall cotitza en dòlars (en mantenir-se elevat el 'preu dels diners' cau l'or i viceversa, segons la teoria clàssica).

Informe de Bank of America

Arran d'aquesta situació, Bank of America ha apuntat aquest dimecres en un informe que els preus de l'or "han estat notablement resistents en els últims mesos malgrat que els bancs centrals de tot el món han endurit la seva política monetària", en tant que les raons darrere d'aquestes pujades de l'or, que podrien catapultar-se fins als 2.400 dòlars, es trobarien en la demanda dels bancs centrals i, especialment, de la Xina.

L'estrateg de mercats emergents d'Ostrum AM (filial de Natixis IM), Zouhoure Bousbih, va explicar aquest dimecres en un informe que l'actual 'febre de l'or' s'explica pel context de factors geopolítics, com la guerra d'Ucraïna, i la diversificació de les reserves en dòlars per part dels bancs centrals de països emergents.

Bousbih es va endinsar que les condicions financeres són determinants en les perspectives dels preus a curt termini, si bé la demanda -en particular dels bancs centrals- és un determinant important a llarg termini. En aquest sentit, va apuntar que, encara que el metall groc representa actualment només el 7% de les reserves dels bancs centrals dels països emergents, les seves reserves d'or s'han més que duplicat des de 2008.

Els actors protagonistes en aquest apartat són la Xina, Rússia, l'Índia i Turquia, en tant que, segons Bousbih, el ràpid augment de les reserves d'or dels bancs centrals dels mercats emergents reflecteix "la voluntat de diversificar-se i allunyar-se del dòlar, que continua representant dos terços de les reserves dels bancs centrals de tot el món."

La disminució de la confiança dels països emergents al 'bitllet verd' està vinculada a consideracions tant econòmiques com geopolítiques, va compassar l'executiu per seguidament afegir que el "colossal endeutament" dels Estats Units també fa témer una pèrdua de confiança en el dòlar, la qual cosa podria donar suport a la demanda d'or.

Forta demanda

També va advertir l'executiu que el 2024 és un any de forta demanda d'or, a causa del context geopolític -guerra a Ucraïna, tensions al mar Roig i conflicte al Pròxim Orient-, però també per l'atapeït calendari electoral, especialment les eleccions nord-americanes de novembre, fet que reflecteix la vinculació entre política i geopolítica.

En resum, Bousbih va emmarcar l'explosió alcista de l'or en l'interès creixent dels bancs centrals per aquest metall després de la crisi financera de 2008, que va posar de manifest el risc de liquiditat del dòlar, així com la congelació de les reserves russes de 300.000 milions de dòlars pels països del G7 després de la invasió d'Ucraïna el 2022, ja que va servir d''electroxoc' per als països emergents. "A falta d'una alternativa al dòlar, l'or es va convertir ràpidament en la manera de preservar les reserves de les sancions nord-americanes", va afegir.

En una línia convergent, el director d'inversions de Schroders, Matthew Michael, va posar a començaments de setmana l'atenció en un informe sobre el fet "significatiu" que els preus de l'or han ignorat el repunt dels tipus d'interès reals. "Sembla que hem entrat en una era de desglobalització i bifurcació geopolítica que ha reforçat significativament el paper de l'or com a actiu de reserva", va assenyalar Michael com a nou paradigma sobre la cotització de l'or.

La cotització de l'or va ressorgir amb força per la tornada al primer pla del conflicte palestino-israelià, en tant que des del passat 7 d'octubre -dia de l'atac de la milícia islamista Hamàs sobre territori israelià- el metall acumula una revalorització de més del 25%.

D'aquesta manera, impulsat pels riscos geopolítics i la compra massiva per part dels bancs centrals, l'or va assolir a començaments de desembre una nova cota per als seus registres històrics per sobre dels 2.100 dòlars.

Anteriorment a aquesta ratxa alcista de la tardor passada, l'última vegada que l'or va cotitzar per sobre dels 2.000 dòlars va ser el maig de 2023 per la tensió en el conflicte ucraïnès i els espeternecs derivats de la crisi de la banca regional nord-americana, així com la fallida de Credit Suisse del març passat, de tal manera que el seu valor va assolir un valor de 2.063 dòlars a començaments de maig.

Amb tot, l'anterior màxim històric de l'or -previ al del desembre passat de 2023- es va produir el 7 de març de 2022, quan l'unça va tocar els 2.075 dòlars, pel començament dues setmanes abans de la invasió russa d'Ucraïna. Al seu torn, també va rondar aquests nivells l'agost de 2020 després de l'esclat de la pandèmia.