La Comissió Europea ha presentat una proposta de reglament per limitar l'accés de les empreses xineses als concursos públics dels estats membres. La iniciativa, que s'emmarca en una reforma més àmplia de la contractació pública a la UE, té com a objectiu reforçar la indústria europea i reduir la dependència de subministraments de tercers països en sectors considerats estratègics. El vicepresident executiu de la Comissió, Stéphane Séjourné, ha explicat que la norma permetrà rebutjar ofertes de països que no garanteixin un accés simètric per a les empreses europees, sempre que no existeixin acords de reciprocitat amb tercers països. La proposta també estableix que, com a mínim, el 30% de l'assignació es basi en criteris de qualitat, prioritzant el valor per davant del preu.
El nou reglament, que ha de ser aprovat pel Parlament Europeu i el Consell, unificarà les tres directives actuals en una sola regulació i simplificarà els procediments administratius. Segons la Comissió, els formularis actuals, que poden arribar a les 200 pàgines, es reduiran a només cinc, fet que ha de facilitar la participació de les empreses en els concursos. Brussel·les també proposa la creació d'una plataforma digital única per a tots els concursos públics de la UE, que ha de permetre a les empreses participar en diversos processos sense haver de compartir la mateixa informació repetidament. Aquesta eina, segons l'executiu comunitari, promourà l'accés a noves oportunitats de negoci i augmentarà el nombre d'ofertes rebudes, alhora que oferirà transparència en les adjudicacions i es convertirà en una eina contra la corrupció.
Criteris de qualitat i preferència europea
La Comissió aposta per una contractació pública "més estratègica", que no es limiti al producte més econòmic. La proposta estableix que almenys el 30% dels criteris d'adjudicació estiguin basats en la qualitat del producte o servei, incloent-hi aspectes socials, mediambientals, de seguretat i resiliència, així com la promoció de la innovació i la competitivitat europea. A més, la norma permetrà als estats membres estipular en els requisits de l'oferta pública la seva preferència per productes europeus, sempre que es respectin els acords de reciprocitat amb tercers països. La reforma de la contractació pública representa un sector que suposa el 15% del PIB de la UE, uns 2,5 bilions d'euros anuals. Segons les estimacions de Brussel·les, els canvis proposats permetrien un estalvi anual de 650 milions d'euros.
En paral·lel, la Comissió ha presentat la Llei d'Innovació Europea (EIA), que vol facilitar l'accés de les empreses emergents als concursos públics d'innovació. La proposta estableix menys requisits financers i uns criteris de selecció més adaptats a aquestes empreses, i preveu la creació d'un marc europeu per valorar els actius de propietat intel·lectual. La comissària d'Empreses emergents, Recerca i Innovació, Ekaterina Zaharieva, ha remarcat que la previsió és que el 2028 hi hagi "un vertader mercat únic on les idees escalin més ràpidament, el finançament circuli amb més llibertat i l'autonomia estratègica d'Europa creixi més forta".
La nova legislació neix amb l'objectiu d'afrontar alguns dels obstacles que frenen la innovació a la UE, com la dificultat per accedir a finançament i la fragmentació dels mercats. La Comissió assenyala que, tot i disposar d'investigadors, talent i idees innovadores, les empreses europees sovint tenen dificultats per aconseguir finançament i es troben amb normes diferents segons l'estat membre. Un dels àmbits on Brussel·les detecta més marge de millora és la contractació pública d'R+D. Actualment, aquestes compres representen uns 17.000 milions d'euros anuals a la UE, aproximadament el 0,6% de tota la contractació pública. L'executiu comunitari apunta que altres economies avançades hi destinen entre cinc i vuit vegades més.
Per revertir aquesta situació, la llei proposa establir unes normes comunes per a la contractació d'R+D a escala europea, ja que actualment no hi ha un marc compartit per a una part important d'aquests concursos. El nou procediment permetria que compradors públics de diferents estats membres facin contractacions conjuntes i facilitaria que les noves tecnologies arribin més ràpidament al mercat. El nou sistema també vol adaptar els concursos a les característiques de les empreses innovadores.
La proposta estableix que els requisits financers siguin proporcionats i que els criteris d'adjudicació tinguin en compte la relació qualitat-preu. També aposta per especificacions basades en el resultat que es vol aconseguir, en lloc de definir de manera excessivament concreta quina tecnologia s'ha d'utilitzar. La contractació pública haurà de donar, a més, preferència als operadors europeus. La proposta estableix que almenys el 50% de les activitats d'R+D vinculades als contractes s'hauran de dur a terme en països elegibles. Brussel·les calcula que les noves regles de contractació d'R+D poden generar 1.000 milions d'euros d'estalvi anual per als compradors públics i 25.920 milions d'euros addicionals de beneficis cada any per a les empreses.