Aquest dissabte ha entrat en vigor la prohibició de desenvolupar determinades tasques a l'aire lliure o en centres de treball que no puguin quedar tancats durant les hores del dia en què es produeixin fenòmens meteorològics adversos per als quals s'hagin emès avisos taronges o vermells.

En concret, la disposició estableix l'obligació de prendre mesures adequades per a la protecció dels treballadors que treballin a l'aire lliure o en llocs que no puguin tancar-se davant qualsevol risc relacionat amb fenòmens meteorològics adversos, incloent-hi elevades temperatures o vents extrems. Aquesta bateria de mesures hauran de ser establertes per les empreses després d'una avaluació de riscos laborals, que prendrà en consideració, a més dels fenòmens esmentats, les característiques de les tasques que es desenvolupin i les característiques personals o "l'estat biològic conegut" del treballador.

Aquestes mesures preventives inclouran la prohibició de desenvolupar determinades tasques durant les hores del dia en què es presentin fenòmens meteorològics adversos, en aquells casos en què no pugui garantir-se de cap altra manera la deguda protecció del treballador.

Sectors afectats amb la nova mesura

Segons va avançar aquest dimecres la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, es veuran afectats els treballadors de l'agricultura, la construcció i l'obra pública, l'hostaleria, els jardiners, escombriaires, el sector de la missatgeria i carters i els repartidors (riders) i algunes posicions del ram del turisme com els guies, entre d'altres.

Reducció i modificació de les hores de feina

En el cas que l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) o el servei de meteorologia autonòmic corresponent, si aquest existís, llancessin un avís de fenòmens meteorològics adversos de nivell taronja o vermell, resultarà obligatòria l'adaptació de les condicions de treball en aquests sectors, inclosa la reducció o modificació de les hores de feina previstes, sempre que les mesures preventives anteriors no garanteixin la protecció del treballador.

Aquesta disposició, aprovada aquest divendres pel Consell de Ministres en el marc del decret de la sequera, s'emmarca en el desenvolupament l'Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut 2023-2027 i en els Objectius de Desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030, relacionats amb els efectes del canvi climàtic. Segons dades de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), la mitjana de les temperatures registrades entre l'1 de juny i el 31 d'agost de 2022 va ser la més alta des del començament de la sèrie històrica.

Morts atribuïbles a les temperatures

El Departament de Yolanda Díaz, citant estimacions del sistema de monitoratge de mortalitat diària de l'Institut de Salut Carles III, va argumentar, després de l'aprovació d'aquesta mesura, que durant l'estiu de 2022 es va produir a Espanya un increment de més de 4.800 morts atribuïbles a la temperatura.

De fet, entre altres casos, Treball va recordar que les altes temperatures van costar la vida a un treballador de 60 anys que feia tasques de neteja viària a Vallecas, i a un altre treballador del camp de Múrcia, a Lorca, "que ni tan sols tenia a la seva disposició aigua o cap mitjà d'hidratació".