Els habitatges buits segueixen a l'ull dels polítics, després del problema d'oferta que hi ha a Espanya i que explica l'increment dels preus dels últims anys i la resistència que ofereixen a baixar tant en el cas de compravenda com en els lloguers. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a Espanya existeixen 3,8 milions d'habitatges sense habitar d'un total de 26,6 milions, la qual cosa representa gairebé un 15%.
Sens dubte, tenir un habitatge buit no és bon negoci per a ningú: ni per al propietari que renuncia a una renda mensual pel seu immoble ni per al conjunt de la societat, ja que si fossin al mercat, els preus serien més assequibles i s'alleujaria el problema d'escassetat, provocat per una construcció insuficient per a la creació anual de noves llars.
Així, una de les mesures més polèmiques de la nova Llei d'Habitatge aprovada el mes de maig passat és gravar amb un augment de l'Impost de Béns Immobles (IBI) fins al 150% del seu cost actual a aquests pisos sense ocupants, encara que la casuística apunta que aquesta mesura no serà gaire rellevant per a l'objectiu que aflorin al mercat.
Des de Foro Consultores Inmobiliarios expliquen l'abast de l'increment en l'IBI que recapten els ajuntaments. Els consistoris podran aplicar un recàrrec en l'IBI sobre immobles residencials que estiguin desocupats amb caràcter permanent de fins al 50% de la quota actual. S'entendrà desocupat de forma permanent si ho està de forma continuada per un termini superior a dos anys, sense causa justificada i sempre que pertanyin a titulars de quatre o més immobles d'ús residencial. S'entén que no necessàriament en el mateix municipi. Ara bé, el recàrrec pot arribar al 100% quan se superin els tres anys. A més, podran augmentar-lo addicionalment en 50 punts percentuals més, si els seus titulars ho fossin de dos o més habitatges desocupats en el mateix municipi. Una mesura que afectaria, doncs, els grans propietaris d'habitatges com bancs o fons d'immobiliaris, tot i que la casuística també assoleixi propietaris particulars.
Una mesura que, segons les dades de Fotocasa Research, podria afectar el 5% dels particulars propietaris que mantenen habitatges buits al nostre país. "Les mesures amb caràcter punitiu no recollirien els efectes desitjats d'ampliar l'oferta massivament. El que generen aquest tipus de normatives al mercat és un clima de desconfiança davant l'administració. La principal fórmula que pot fomentar que els propietaris d'habitatges inhabitats les posin al mercat és l'oferiment de seguretat jurídica que ajudi a apaivagar les principals preocupacions d'aquests particulars: ocupació, pèrdua de beneficis o robatoris al seu habitatge," comenta María Matos, directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa.
La meitat de propietaris tem una ocupació
Entre les causes injustificades més recurrents per les quals es té un habitatge buit es troben el fet que sigui una propietat heretada i que els hereus encara no s'hagin posat d'acord en l'ús que li donaran, que necessiti reformes per ser venuda o llogada o per desconfiança per part del propietari. Segons estudis de Fotocasa, un de cada dos propietaris d'un habitatge buit tem que l'hi ocupin. El 38%, per exemple, assenyala el cost que suposa mantenir un immoble que no genera cap benefici i un 35% que entrin a robar. Així mateix, els propietaris d'habitatges buits també mostren la seva inquietud per l'estat de l'immoble. Concretament, els preocupa que la casa es deteriori per l'abandonament (29%) o que s'agreugin petits desperfectes per no haver-los detectat a temps (29%). Finalment, el que menys preocupa els titulars d'aquests habitatges és haver d'afrontar impostos o penalitzacions per tenir-la buida. És una cosa que només assenyalen el 24%.
Quan es pregunta als propietaris d'habitatges buits què els motivaria a introduir aquests immobles al mercat immobiliari, el que més valoren és l'increment de la seguretat jurídica en cas d'ocupació o d'impagament. Aquestes dues qüestions les valoren amb 6,9 i 6,5 punts sobre deu de mitjana respectivament. En comparació amb 2022, es tracta d'assumptes que han perdut una mica d'importància mitjana, encara que no es tracta de descensos estadísticament significatius.
El cost de tenir un habitatge buit
Foro Consultores Inmobiliarios xifra el cost mitjà d'un habitatge buit entorn dels 2.000 euros anuals. Els principals són la comunitat de veïns que és el desemborsament més important. A això poden afegir-se derrames per l'envelliment de l'edifici. Reformes, reparacions, jardiner... són despeses que augmentaran la quota. Les segueix el mateix IBI, així com els subministraments de llum o aigua que tenen un cost mínim (encara que no s'utilitzi), més el consum. La taxa de recollida d'escombraries, si n'hi hagués, i l'assegurança de la llar completarien la resta de despeses, sempre que no quedi pendent una quota hipotecària en cas que l'immoble encara no s'hagi acabat de pagar. Serveis addicionals, com la contractació d'alarmes o altres elements de seguretat, també s'incorporarien a la llista.
L'altre pagament fiscal important és el que s'abona anualment en l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) amb la seva corresponent imputació de renda, d'acord amb el seu valor cadastral. Un pagament aplicat a qualsevol immoble que no sigui el que constitueixi l'habitatge habitual del contribuent.