Hi ha un debat que avança en paral·lel al de l’encariment de l’habitatge: els salaris. De fet, la vaga general convocada l'11 de novembre és per l'habitatge i els salaris, i defensa que els sous no s’han apujat prou per fer front al que s’han incrementat els lloguers i la compra de pisos. L’argument de la pèrdua de poder adquisitiu es reforça amb l’encariment dels aliments en els últims temps, arran de les guerres d’Ucraïna i de l’Iran, que han tallat cadenes de subministrament i han disparat el preu de l’energia. Les dades corroboren aquestes percepcions, però amb matisos.

El salari mitjà a Catalunya era de 31.730 euros bruts l’any 2024, últim disponible amb dades contrastades tant per l’INE com per l’Idescat. L'oficina d'estadística de la Generalitat dona també una altra xifra, a partir d’una altra font –la mostra contínua de vides laborals–, més alta, de 34,473 euros, però no té una progressió històrica, només xifres del 2023, quan era de 33.506 euros.

Els homes cobraven fa dos anys 5.000 euros més que les dones, que no arribaven als 30.000 euros de mitjana, mentre que els nascuts a l’Estat espanyol cobraven més de 6.000 euros més que els nascuts a l’estranger. Per sectors, els més ben remunerats de mitjana estan a la indústria, amb més de 36.600 euros, mentre que els de la construcció no arribaven als 30.000 euros.

Si mirem l’evolució en la dècada que va de 2014 a 2024, els salaris mitjans a Catalunya s’han apujat un 30,5%, segons les dades de l’INE. Els de les dones han pujat molt més que els dels homes; els dels estrangers, molt més que els dels locals; els dels menors de 35 anys, molt més que els dels majors d’aquesta edat; i els dels serveis, més que la resta de sectors. Que els col·lectius amb salaris més baixos hagin millorat més pot ser causat per les pujades del salari mínim interprofessional pels governs del PSOE des de l’any 2008. En els deu anys del període, s’ha incrementat en gairebé un 90%.

Si es compara els salaris amb l’evolució dels preus, hi ha sorpreses. Contra la percepció general, els salaris han pujat entre el 2014 i el 2024 més que la inflació. L’IPC a Catalunya s’ha incrementat en un 25,3%, cinc punts menys que els sous. No obstant això, s’han de tenir en compte diversos factors.

El primer és que quan parlem de salaris, són mitjanes de tots els salaris en cada moment, però que hagin passat de 24.000 a 32.000 euros en deu anys no vol dir que qui el 2014 cobrava 24.000 euros estigui cobrant 32.000 euros el 2024. Si, per exemple, han entrat en el mercat de treball més empleats en empreses tecnològiques, amb salaris alts, apuja les mitjanes. O si hi ha menys persones fent jornades parcials, també s’apuja la mitjana.

La segona cosa que cal tenir en compte és que en la mostra hi ha un any que distorsiona una mica l’evolució dels preus: el 2020, en el qual, a causa de la pandèmia, es van mantenir pràcticament congelats. És després, amb els conflictes bèl·lics, quan es disparen, de manera que si agaféssim una mostra més curta, els salaris i l’IPC tindrien creixements semblants. I si poguéssim arribar a l’actualitat, quan la inflació a l’Estat ja voreja el 5%, probablement l’IPC superaria els salaris.

I la tercera és que l’habitatge, un dels grans causants d’aquesta sensació, s’ha apujat molt més, però aquest impacte no es reflecteix de forma significativa en l’IPC. Entre el 2014 i el 2024, els preus de compravenda s’han apujat un 96,8%, també segons l’INE, mentre que el dels lloguers, segons estudis del Govern a partir de dades de l’Incasòl, ho ha fet en un 56,5%.

Que aquest encariment es noti poc en les dades d’inflació té una explicació. No impacta en la majoria de població, que viu en un pis de propietat, sigui seu o dels seus pares. I un pis de propietat o està pagat o es paga hipoteca, que ja la majoria són fixes, de manera que el preu es manté sempre igual. I pel que fa a la gent que viu de lloguer, el 24% de la població segons el CIS, no nota l’encariment del mercat cada any –com a molt, la inflació– sinó quan ha de renovar el contracte o buscar un altre pis.

Sant Cugat del Vallès és el municipi de 50.000 habitants o més que té els salaris més alts: superen els 54.500 euros. Els homes, de fet, s’acosten als 64.000 euros de mitjana. Castelldefels és el segon i Barcelona, el tercer. Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet són els que tenen salaris més baixos.