El secretari general de CC.OO., Unai Sordo, ha sol·licitat aquest dimecres al nou ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, que es creï una Comissió de seguiment de l'execució dels fons Next Generation (NG) en la qual participin els agents socials i que permeti la fiscalització de com s'estan utilitzant els diners procedents del fons comunitari nascut arran de la covid. El secretari d'UGT, Pepe Álvarez, mantindrà igualment un encontre amb el successor de Nadia Calviño, en el qual tindrà l'oportunitat de reiterar la petició.
Els fons NG són una gran palanca de què depèn la modernització i la reforma del teixit productiu cap a sectors més competitius i de més valor afegit. Per aquesta raó, les centrals sindicals defensen que els agents socials han de participar en comissions tripartides (Govern, sindicats i empresaris) per conèixer com estan evolucionant els fons i els programes, "fins i tot amb un paper de fiscalització de l'ús dels fons", va assenyalar aquest dimecres Sordo. I no només demanen una comissió en l'àmbit estatal, els sindicats pretenen que les esmentades comissions es repliquin en cada comunitat autònoma per conèixer quins programes han aprovat, a qui s'han concedit i el seu nivell d'execució, a fi de "saber què s'està fent, i sobretot què s'està deixant de fer", ha assenyalat Sordo.
Als sindicats els preocupa que hi hagi programes que no s'estiguin executant per decisions arbitràries d'alguns responsables administratius, per la qual cosa entenen que aquestes comissions han de tenir aquesta funció de fiscalització i participar en la recol·locació d'aquests fons perquè no es quedin sense gastar.
Reunions polítiques
L'exvicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, es reunia una vegada al trimestre amb els secretaris generals dels dos sindicats, Unai Sordo i Pepe Álvarez, i amb els presidents de la CEOE, Antonio Garamendi, i de Cepyme, Gerardo Cuerda, per informar-los sobre l'evolució del pla Next Generation, encara que d'una forma molt genèrica. Ara pretenen que se sistematitzin les reunions en un format més tècnic, amb comissions de treball en les quals poder analitzar amb detall l'evolució de l'execució de cada un dels fons.
La CEOE ha estat molt activa en el seguiment de l'execució dels fons, fins al punt d'elaborar informes semestrals, acusant les administracions de falta de transparència, davant de la dificultat de realitzar un seguiment de cada programa. Des de l'Administració General de l'Estat es parla d'un alt percentatge d'execució dels fons, encara que una bona part no són finalistes, sinó transferències a comunitats autònomes i ens locals que, al seu torn, han de realitzar els seus propis programes, convocatòries, adjudicacions i execució de la despesa.
La patronal es queixa de la dificultat de conèixer quants diners han arribat realment al teixit empresarial, atesa la confusió en la informació que aporta el Govern espanyol. El Ministeri d'Hisenda i Pressupostos és el responsable d'informar del destí dels fons i el seu nivell d'execució i, a tal finalitat, elabora informes de caràcter semestral. Aquest desembre va publicar el IV Informe d'Execució del Pla que assenyala que a 30 de novembre s'han autoritzat despeses per valor de 25.453 milions d'euros i compromesos uns altres 19.624, en total 45.077 milions. Tanmateix, l'import més gran de les resolucions de l'AGE són acords de transferències de fons a les comunitats autònomes, en concret 26.199 milions d'euros a 30 de novembre, amb Andalusia al capdavant, que rep 4.077 milions d'euros, Catalunya, 3.963 milions i la Comunitat de Madrid, 2.875 milions.
Execució del fons
L'últim informe d'execució assenyala que, dels més de 45.000 milions autoritzats i compromesos, s'han resolt convocatòries i licitacions per valor de 33.600 milions d'euros, dels quals 28.000 procedeixen de l'Administració General de l'Estat (AGE) —23.600 milions en projectes executats directament pel govern espanyol i 4.400 milions a través d'altres instruments. Respecte als territoris, només han executat 5.600 milions, malgrat que l'Estat els ha transferit diners per valor de 26.200 milions. És a dir, el 17% del total de les convocatòries i licitacions resoltes.
Per receptors, Hisenda diu que les empreses i autònoms (400.000 en total) són el col·lectiu més beneficiat fins al moment per les convocatòries i licitacions ja resoltes, alguna cosa més de la meitat del total, 17.000 milions d'euros procedents de programes gestionats directament per l'AGE o per les comunitats autònomes. Els ajuntaments (5.960), que també han rebut fons de l'administració central i territorial, es queden amb 7.200 milions d'euros i a les comunitats autònomes han arribat 3.000 milions en convocatòries i licitacions del mateix Estat. A les entitats d'investigació han anat a parar 2.100 milions i uns altres 1.500 milions s'han repartit entre 150.000 persones físiques.