L'opinió pública sempre persegueix irrompre amb noves terminologies o conceptes disruptius amb els quals es pugui obrir el debat d'un tema d'actualitat o s'aconsegueixi situar-lo en el focus mediàtic que, en cas de fer-ho amb una altra definició, segurament no tindria tant ressò. Un exemple és la paraula nini. El terme, procedent de l'expressió "ni estudia ni treballa", s'escriu en una sola paraula, sense espai ni guió, i no cal ressaltar-ho amb cometes ni cursiva.
Amb motiu de la publicació de l'informe de l'OCDE Panorama de la societat 2016, aquest concepte pren força fins a arribar a l'actualitat quan, més enllà dels joves, la paraula és vàlida per a tots aquells que no troben feina per manca d'oportunitats laborals o desinterès, que "ni ho intenta".
Amb les darreres dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), el nombre d'ocupats augmenta en 209.100 persones el tercer trimestre del 2023 respecte al trimestre anterior (un 0,99%) i se situa en 21.265.900. En termes desestacionalitzats, la variació trimestral és del 0,75%. L'ocupació ha crescut en 720.100 persones (un 3,51%) els últims 12 mesos. Ara bé, si anem a la taxa d'atur juvenil, el mal endèmic d'estar fregant pràcticament el 30% no s'erradica des de fa temps.
La taxa d'atur juvenil, la pitjor
A més, un dels aspectes que més preocupa és que aquestes xifres negatives continuen creixent en comunitats autònomes determinants pel que fa al nombre de població. Andalusia és la tercera amb més taxa d'atur juvenil, precedida per Ceuta i Melilla, amb el 40,56%. També destaca el País Basc amb un 31,72%, cinquè per la cua, i amb una taxa que creix respecte al trimestre anterior. I ben significatiu és que Madrid se situï per sobre de la mitjana amb un pic del 30% d'atur juvenil. A l'altra banda, Catalunya és de les comunitats amb més població que aproven i se situa per sota de la mitjana del 27%, actualment es queda amb un 20,62%.
Els experts conclouen que la problemàtica està enquistada i no s'ha resolt a Espanya on registra taxes d'atur encara molt preocupants respecte als seus veïns europeus. Després de set anys que parlem de ninis, els percentatges s'han reduït, però en termes absoluts són molt preocupants. En concret, la taxa d'atur juvenil va arribar a registrar pics del 50% en la darrera dècada i ara se situa entorn el 27%, una baixada considerable, però que encara afecta un conjunt de la societat extremadament elevat.
"Què vols fer a la vida?"
Per això, les empreses intenten obrir noves eines per erradicar aquest problema social. Un terme, relativament nou, que es comença a imposar és el de l'orientació, José Luis Bonet, president de la Cámara de Comercio de España, posa l'accent en aquesta funció: "Nosaltres el que preguntem als joves és 'què vols fer a la vida?', a partir d'aquí els orientem". Per això, aquesta Cambra ha engegat el Programa Integral de Qualificació i Ocupació amb l'objectiu de respondre a les iniciatives impulsades per a la inserció de joves al món laboral amb diferents plans: pla de mobilitat i pla de capacitació. "Espanya està plena de ninis", lamenta Bonet. Aquest programa ja ha arribat a 190.000 persones i la meitat dels participants, sis mesos després ja havia trobat una feina que fins aleshores li semblava impossible.
Per trobar solucions, tant la Cambra com també el mateix govern espanyol, volen reforçar la necessitat de formar-se en el terreny digital. De fet, és una necessitat cada vegada més imperant de les grans empreses, però sobretot les pimes que disposen de menys recursos per afavorir aquesta transició. Actualment, més de 300.000 pimes ja s'han digitalitzat i l'objectiu és doblar la xifra a Espanya en els pròxims temps.
Saps què és l'esperança activa?
En aquesta línia també va Sònia Casas, directora d'Habilis: "Necessitem líders que empoderin i liderin els canvis" que els joves o qualsevol nini necessita. Per tant, més enllà de l'orientació, també neix un nou concepte per revertir aquesta tendència: "Existeix un lideratge que promou el canvi amb el concepte d'esperança activa per crear persones no només que es queixen, sinó que prenen part activa del problema", constata Casas.
Tot forma part de la cerca en trobar la recepta perfecta que reverteixi les taxes d'atur i que estigui deslligat de les interpretacions de les xifres que se'n pugui fer amb els recents canvis del govern espanyol sobre com interpretar els aturats o l'eliminació dels fixos discontinus. Seguir baixant la corba d'atur és una qüestió d'estat: "No hi ha consens polític, cal un gran pacte d'estat i no canviar les polítiques d'educació cada sis anys de mitjana com portem encadenant", lamenta Bonet, i conclou: "Estem perdent el temps".
Actualment, la via de la formació professional està sent un bon camí per cobrir les vacants que els sectors reclamen i s'ha trencat amb la mala imatge de temps enrere quan es comparava aquesta alternativa a la carrera universitària. Malgrat tot, per complir amb els objectius de disposar de treballadors qualificats de forma més immediata s'està implementant la formació dual que permet combinar la formació amb l'accés a un lloc de treball. Però aquesta encara està a la cua d'Europa i en el mapa espanyol, tan sols se centra a la Comunitat de Madrid, Andalusia i Catalunya.