Des d'ON ECONOMIA hem pogut recollir una de les darreres pràctiques que els lladres se les empesquen per robar els diners a les persones. Així doncs, és una barreja entre el clàssic mètode i d'altres aplicats a les noves tecnologies, però a efectes pràctics resulta ben senzill. Segons hem pogut recollir per part d'alguns afectats, els lladres roben les targetes de crèdit o dèbit de forma física i, al cap d'uns minuts, les llencen al costat de la víctima del robatori perquè aquesta pensi que se li ha caigut o l'havia perdut i la recuperi sense cap més conseqüències.

Quin és el problema d'aquesta manera de fer? Els lladres ja han capturat el número de targeta i, el més important, els tres dígits del codi del darrere de la mateixa targeta amb els quals, normalment, s'acaba donant la conformitat definitiva de la transferències. Segons hem parlat amb un call d'una entitat bancària, el mètode és ben senzill: "La víctima no pensa en cap moment que li hagin pogut pispar i, fins i tot, quan comprova a través de la seva aplicació no percep cap moviment bancari. És posteriorment, al cap d'unes hores, quan s'activa 'el desastre' i es comencen a fer transferències i pagaments sense parar'.

Un exemple real

Ho exemplifiquem amb l'anècdota d'una persona que ho ha viscut en directe: "Estava en un centre comercial i quan vaig anar a pagar, vaig deixar al taulell de la caixa la targeta uns segons per tancar el bolso. Em va semblar veure una mà, però va ser rapidíssim i el venedor que tenia a l'altra banda em va jurar que no havia vingut ningú per darrere. Després de mirar i donar moltes voltes vaig marxar, tot i que abans vaig voler donar l'avís als vigilants de seguretat que em van assegurar que sense una ordre judicial no podien visionar les càmeres per més convenciment". I la testimoni, que no vol donar el nom, afegeix: "Just quan ja marxava, el mateix vigilant em va alertar que l'havien trobat sobtadament a una cantonada de la planta on estava comprant, un lloc que, per cert, en cap moment em vaig aturar a mirar res i segur que per allà no hi vaig passar".

Reforçar la seguretat online

Malgrat el codi de seguretat, les targetes sempre és millor que tinguin una doble confirmació. Alguns consells que la mateixa Policia Nacional dona és tenir una targeta d'ús exclusiu per pagaments online, actualitzar les teves aplicacions perquè ningú més hi pugui entrar, tenir accessos encriptats en pàgines de compra i, en darrer terme, mai perdre de vista una targeta. En darrer terme, també és interessant demanar si els nostres pagaments, a través del banc, es poden emetre amb una confirmació via missatge, posterior a la mateixa codificació de les targetes.

La presència d'un codi CVV o CVC és indispensable per potenciar el comerç electrònic, una activitat que malgrat l'alt grau de penetració d'internet a tot el món, continua presentant un creixement relativament lent. Segons un estudi de KantarWorldPanel els països de l'Amèrica Llatina presenten més dèficit, com Colòmbia registra només el 0,1% de les vendes a través de comerç electrònic, una xifra que el situa a la cua en l'ús de canals digitals al costat de països com Xile, el Brasil o l'Argentina. A nivell mundial, el líder és Corea del Sud, amb un 19,7% de vendes.