El Banc d'Espanya és una mica més ric des de fa mig any, i amb ell tots els espanyols, gràcies al "ral·li" de l'or al mercat internacional. Unes pujades que han permès que les reserves d'or del banc central espanyol s'hagin revalorat 5.080 milions d'euros des d'octubre, en percentatge, un 33% que, analitzat, l'ha rendit un 65%. Pocs actius poden presumir de tals interessos. Dia rere dia, el valor de l'or marca màxims històrics des que va començar l'any i ja s'ha instal·lat per sobre dels 2.000 dòlars -en euros, 1.880- l'unça (31,1 grams). Aquest divendres ha tornat a fer-ho, i ha assolit puntualment el màxim històric de 2.426 dòlars (2.281 euros), encara que a final del dia es desinflava en gairebé 100 dòlars, fins al preu de dijous com a suport.

El març i l'abril de l'any passat, l'or va depassar per primera vegada el llindar dels 2.000 dòlars, encara que des d'aquell mes va iniciar un descens continuat fins a tocar el mínim el 4 d'octubre, 1.821 dòlars l'unça. Des d'octubre, amb alguna dent de serra, s'ha generalitzat una febre pel metall groc que ha elevat el preu un 33%, superant els 2.400 dòlars aquest divendres. Els experts parlen de continuïtat i auguren que en el que queda de l'any i el pròxim, mantindrà la cotització per sobre dels 2.000 dòlars. I a llarg termini, seguirà a l'alça si no canvien gaire les coses.

L'expert d'inversions d'ON ECONOMIA, Luis Aparicio, explicava la setmana passada els motius de semblant frenesí inversor. D'una banda, una conjunció de factors merament econòmics, com l'evolució de la inflació, la revalorització del dòlar i perspectives de baixades de tipus a molt curt termini. Per un altre, factors geopolítics que han portat que nombrosos bancs centrals de tothom s'hagin llançat a acumular lingots i lingots, especialment dels països emergents.

El Banc d'Espanya no és entre els bancs centrals compradors, segons confirmen a ON ECONOMIA fonts de l'entitat. De fet, l'última vegada que van incrementar les reserves d'or va ser a finals del segle passat. El que significa que l'enriquiment del responsable de custodiar les reserves espanyoles s'ha produït sense augmentar el volum d'or emmagatzemat. És tot pura revalorització. El juliol de 2007, les reserves es van col·locar en 9,05 milions d'unces (256,6 tones) i des d'aleshores s'han mantingut inalterables. Encara que no sempre va ser així.

El 1998 va ser l'última vegada que es van incrementar les reserves espanyoles del cobejat metall, passant de 15,6 milions 19,5 milions d'unces, gairebé un 40%, i el balanç del banc en or va créixer de 1.990 milions d'euros (llavors en pessetes) a 4.814 milions. Però l'alegria inversora va durar tot just un any, ja que el 1990 es van reduir a 16,8 milions, encara que la forta revalorització del final del mil·lenni va permetre que, en valor, estigués lleugerament per sobre, en 4.873 milions d'euros. Ja entrat el segle XXI, el banc central espanyol va iniciar un descens continuat de les reserves, de les que es va anar desfent amb petites vendes per evitar una depreciació de l'or. En un període de dos anys, es va desfer de gairebé la meitat, 7,75 milions d'unces, fins a col·locar-les en els actuals 9,05 milions d'unces.

Sense venda, no hi ha benefici

No obstant això, no es pot dir que tècnicament el Banc d'Espanya, i els espanyols, hàgim guanyat diners amb l'or, ja que per a això faria falta vendre'l i obtenir les oportunes plusvàlues. Una cosa que no està ni en la voluntat de l'entitat, ni en les seves comeses, ja que l'or suposa un valor refugi necessari per a tots els bancs centrals com a matalàs de seguretat. Alguna cosa, per al que l'or és essencial per la consistència de la seva cotització, sempre a l'alça a llarg termini, juntament amb una cistella de cinc divises (el dòlar dels EUA, l'euro, el renminbi xinès, el ien japonès i la lliura esterlina) denominada drets especials de gir (DEG).

Tanmateix, els moviments de l'últim mig any no tenen parangó en la història de l'or. Remuntant-nos a la pandèmia, des de 2019 a 2022 s'ha revalorat un 21,8%, tot just un 5,5% de rendibilitat anual, encara que cal descomptar el sot sofert durant l'inici de la pandèmia, encara que duro sol uns mesos. Finalment, la incertesa i la crisi van tornar a provar bé a l'or, ja que els inversors sempre van a aquest valor refugi. Doncs bé, entre gener i setembre de l'any passat, el seu preu es va incrementar un 8% i, des d'octubre, fins avui un 33%, el que donaria un 66% de rendibilitat anualitzada. Sens dubte, aquests sis mesos s'han guanyat l'apel·latiu de ral·li.

Des de 1929

L'or sempre ha servit per tenir els estalvis a bo recapto. En el crac del 29, fa gairebé cent anys, l'or es pagava a 20,6 dòlars l'unça, per la qual cosa ha multiplicat el seu valor per 117 fins als 2.400 dòlars actuals. Segons els experts, el dòlar de llavors equivaldria a 18,23 dòlars dels actuals, la qual cosa demostra la contundència de l'or davant les divises. Però l'evolució va ser molt dispar, ja que amb prou feines va doblar el seu valor, a 43,5 dòlars el 1971 -amb la Segona Guerra Mundial pel mig-, quan va esclatar la crisi del petroli. En tan sols dos anys es va multiplicar per 13, a 594 dòlars, encara que es va reduir el 1981 a 410 euros. Però les dues últimes dècades del segle passat es van indigestar a l'or, l'únic període llarg on ha perdut valor, de 410 dòlars a 274. Però en tot just un quart de segle, ja entrat el XXI, ha patit la pujada més gran de la seva història, de 274 a 2.400 dòlars.