El nombre d’autònoms continua creixent a Catalunya, però a un ritme inferior als dels assalariats per compte d’altri. A finals de 2025, Catalunya registrava 574.315 afiliacions per compte propi a la Seguretat Social, un 1,1% més que un any abans, quan les afiliacions per compte d’altri van créixer un 2,1%. El pes dels autònoms sobre el conjunt de l’ocupació ha baixat una dècima, fins al 14,9%.

Així ho recull el darrer informe Situació del treball autònom a Catalunya, que el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) – òrgan consultiu i d’assessorament del Govern– ha presentat aquest dimecres. Aquest informe radiografia la transformació del col·lectiu d’autònoms en l’últim any: més pes en el sector dels serveis, augment de les persones de nacionalitat estrangera i una participació creixent de les dones. Alhora, persisteixen reptes relacionats amb l’envelliment, la pèrdua d’activitat en alguns sectors i les diferències en protecció social, sobretot en les pensions.

La terciarització és una de les principals tendències del treball autònom. Els serveis concentren el 77,8% de les afiliacions al RETA, davant del 12,4% de la construcció, el 6,2% de la indústria i el 3,5% de l’agricultura. Durant el 2025, les afiliacions vinculades als serveis i a la construcció van augmentar un 1,4%, mentre que van caure un 1% a la indústria i un 1,8% a l’agricultura.

El procés és especialment intens a les zones urbanes. Barcelona concentra el major pes dels serveis, amb un 81% de les afiliacions al RETA. A Lleida, en canvi, els serveis representen el 59,8% i l’agricultura arriba al 22%. La demarcació lleidatana és també l’única on el nombre d’afiliacions al RETA va disminuir el 2025, un 0,7%, en bona part per l’evolució negativa del sector agrari. Entre les comarques amb més creixement del treball autònom destaquen el Garraf (2,2%), el Tarragonès (2,3%), l’Alt Camp (2,8%) i el Baix Penedès (2,8%).

Un altre canvi destacat és l’augment de les persones de nacionalitat estrangera. Les afiliacions d’aquest col·lectiu al RETA van créixer un 5,4% el 2025, fins a 107.511, gairebé cinc vegades més que el conjunt del règim. Ja representen el 15,7% del total.

El 67,5% són persones de procedència extracomunitària, un grup que també va créixer més ràpidament, un 5,7%, davant del 4,8% entre les persones procedents de la Unió Europea. El 77% dels autònoms estrangers es concentren a la província de Barcelona.

Les dones ja representen el 36,9% de les afiliacions al RETA, però continuen clarament per sota del seu pes en el conjunt de l’ocupació catalana, que és del 47,9%. El 2025, les afiliacions femenines van créixer un 1,5%, davant del 0,9% dels homes.

Pensions inferiors

La protecció social continua sent un focus de preocupació. Durant el 2025 es van presentar 2.278 sol·licituds de prestació per cessament d’activitat, de les quals el 56,3% van ser denegades. La principal causa va ser la dificultat per acreditar la situació legal de cessament.

La diferència també és significativa en les pensions. A finals de 2025, la pensió mitjana dels autònoms se situava en 949,9 euros mensuals, davant dels 1.499,7 euros del règim general: una diferència de 549,8 euros, equivalent a un 36,7% menys. En les pensions de jubilació, la bretxa arribava al 38,2%.

La diferència és també notable entre sexes: les dones autònomes percebien una pensió mitjana de 807,3 euros, davant dels 1.109,3 euros dels homes. A escala estatal, l’edat mitjana de jubilació dels autònoms va ser de 66,5 anys el 2025, davant dels 65,1 anys del règim general.

Relleu generacional i IA

L’informe constata que el relleu generacional i la transformació tecnològica són dos dels principals reptes del sector. Entre els autònoms sense treballadors a càrrec, les afiliacions de menors de 30 anys van augmentar un 2,5% el 2025, mentre que van disminuir en les franges d’edat superiors.

El CTESC alerta que la jubilació dels autònoms pot posar en risc la continuïtat de petits negocis i planteja reforçar les polítiques de transmissió empresarial i segones oportunitats. Paral·lelament, la digitalització, la facturació electrònica i la intel·ligència artificial guanyen protagonisme com a factors que poden condicionar la competitivitat i la productivitat dels negocis autònoms. El Consell defensa que les polítiques públiques s’adaptin a un col·lectiu cada vegada menys homogeni, amb més pes dels serveis, de la població estrangera i de les dones, i amb noves necessitats derivades del canvi tecnològic i generacional.