L'emissió prevista de la moneda commemorativa de dos euros dedicada al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Tarragona) constitueix un esdeveniment rellevant tant en l'àmbit patrimonial. La peça, que veurà la llum al primer trimestre de 2026, representa la continuïtat d'un programa iniciat per l'Estat fa més d'una dècada, amb l'objectiu de difondre i treure profit de la riquesa del patrimoni cultural reconegut internacionalment. En aquest cas, el focus se situa en una de les fundacions monàstiques més completes i ben conservades de tot Europa, un símbol de primera magnitud de la història medieval de la Corona d'Aragó.

El disseny, aprovat després del procés habitual de consulta i selecció, presenta una composició centrada en una perspectiva arquitectònica del monestir. La imatge busca captar la severitat i la grandiositat del complex, destacant elements distintius de la seva silueta. La representació es completa amb la inclusió de dues llegendes essencials per a la identificació de la peça: la indicació "Espanya 2026" en la secció superior i la denominació "Monestir de Poblet" en l'àrea inferior. El revers de la moneda serà idèntic al de la resta de peces de dos euros en circulació, amb el mapa de la Unió Europea i el valor facial, garantint així la seva plena funcionalitat com a mitjà de pagament en tota l'eurozona.

La decisió d'honorar el Monestir de Poblet amb aquesta emissió es fonamenta en els seus valors universals excepcionals, tal com va reconèixer la UNESCO en incloure'l a la seva llista de Patrimoni Mundial l'any 1991. La institució va valorar, en el seu informe, l'excepcional estat d'integritat del conjunt, que permet observar amb claredat l'evolució d'un establiment cistercenc des del segle XII fins a l'actualitat. Fundat el 1150 sota el patrocini del comte Ramon Berenguer IV, Poblet va esdevenir no només un centre espiritual de primer ordre sinó també un punt de referència polític i econòmic. La seva arquitectura és un compendi de tres grans estils: el romànic de la seva fundació, el gòtic que va marcar la seva època d'esplendor i els afegits i remodelacions del període barroc. Dins dels seus murs es troba el Panteó Reial, lloc de descans definitiu de sobirans de la Corona d'Aragó com Jaume I el Conqueridor o Pere el Cerimoniós.

Des del punt de vista tècnic i econòmic, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre – Real Casa de la Moneda (FNMT-RCM) serà l'encarregada de la fabricació de les peces. L'emissió està autoritzada fins a un màxim d'un milió cinc-centes mil unitats, una xifra que s'alinea amb les tirades habituals d'aquest tipus de monedes commemoratives dins de la zona euro. La posada en circulació efectiva es farà de manera progressiva i s'ajustarà estrictament a les necessitats operatives del mercat de numerari, un procés gestionat pel Banc d'Espanya. Aquesta distribució controlada busca evitar alteracions en la circulació monetària habitual i garantir que les monedes arribin tant al gran públic com als col·leccionistes.

L'aparició d'aquesta moneda s'insereix en un context de creixent interès pel col·leccionisme, una afició que combina l'interès històric amb l'aspecte de la preservació cultural. Les monedes commemoratives de dos euros han demostrat ser especialment populars per la seva accessibilitat, ja que posseeixen un valor facial assequible i, alhora, una càrrega simbòlica i artística única. Els experts en numismàtica assenyalen que el valor de mercat d'aquestes peces a llarg termini pot variar significativament respecte al seu valor nominal, depenent de factors com la tirada total, la demanda específica i la importància cultural del motiu commemoratiu. En el cas del Monestir de Poblet, la seva rellevància històrica i patrimonial podria generar un interès sostingut.