La jubilació anticipada voluntària a Espanya comporta una penalització econòmica la quantia de la qual varia en funció del temps de cotització acumulat i dels mesos en què s'avanci el retir respecte a l'edat ordinària. El quadre de coeficients reductors vigent estableix un sistema de percentatges decreixents que impacten directament sobre la quantia de la pensió i que s'apliquen de forma mensual, la qual cosa suposa un ajust més precís i, en molts casos, més sever que el model anterior basat en trimestres. L'esquema distingeix quatre grans trams de carrera de cotització. El primer engloba els qui han cotitzat menys de 38 anys i sis mesos. El segon correspon als qui acrediten un període igual o superior a 38 anys i sis mesos i inferior a 41 anys i sis mesos. El tercer grup inclou carreres iguals o superiors a 41 anys i sis mesos i inferiors a 44 anys i sis mesos. Finalment, el quart tram es reserva a treballadors amb 44 anys i sis mesos o més de cotització. Aquesta segmentació introdueix diferències rellevants en el retall aplicat, afavorint de manera progressiva els qui han tingut trajectòries laborals més llargues.

La reducció màxima es produeix quan la jubilació s'avança 24 mesos. En aquest supòsit, el retall arriba al 21% de la pensió per als qui no arriben a 38 anys i sis mesos cotitzats. El percentatge baixa al 19% en el segon tram, al 17% en el tercer i al 13% en el cas de carreres superiors a 44 anys i sis mesos. La distància entre el treballador amb menor i major període de cotització pot assolir, per tant, vuit punts percentuals en l'escenari d'anticipació màxima. A mesura que es redueix el nombre de mesos d'avançament, també disminueix el coeficient reductor. Amb 20 mesos d'anticipació, la penalització és de l'11% per al tram inferior de cotització i del 9,20% per al més elevat. Quan l'avançament és de 12 mesos, el retall se situa en el 5,50% per als qui han cotitzat menys de 38 anys i sis mesos, enfront del 4,75% per als qui superen els 44 anys i sis mesos. Fins i tot en supòsits d'anticipacions mínimes, d'un sol mes, persisteix una diferència entre trams: la reducció oscil·la entre el 3,26% en el grup amb menor cotització i el 2,81% en el de carrera laboral més elevada.

La base reguladora com a referència

El disseny del sistema evidencia una doble lògica. Per una banda, penalitza de forma creixent com més gran és l'anticipació respecte a l'edat legal. Per l'altra, modula l'impacte en funció de l'esforç contributiu acumulat al llarg de la vida laboral. L'estructura mensual introdueix a més una progressivitat més detallada, evitant salts bruscos entre períodes i permetent calcular amb més exactitud el cost econòmic de cada mes d'avançament. Des del punt de vista financer, aquestes reduccions s'apliquen sobre la base reguladora que determina la pensió inicial, la qual cosa implica que el retall és permanent i acompanya el beneficiari durant tota la percepció de la prestació. La decisió d'anticipar la jubilació té, per tant, efectes estructurals sobre els ingressos futurs del treballador i ha de valorar-se tenint en compte tant la pèrdua percentual com l'expectativa d'anys de cobrament.

El quadre de coeficients mostra una clara intenció de desincentivar les anticipacions màximes, especialment en carreres laborals més curtes, on els retalls són significativament més elevats. Al mateix temps, introdueix un reconeixement explícit a les trajectòries llargues, reduint el càstig relatiu en aquests casos. En un context de pressió demogràfica sobre el sistema públic de pensions, l'arquitectura d'aquests coeficients es configura com una eina d'equilibri entre sostenibilitat financera i equitat contributiva. En definitiva, la jubilació anticipada voluntària es manté com una opció possible dins del sistema, però el seu cost econòmic varia de forma substancial segons el perfil del treballador. La taula de coeficients estableix un marc precís que condiciona la quantia final de la pensió i que converteix cada mes d'avançament en una decisió amb impacte permanent sobre la renda futura.