Quan un treballador es queda sense feina, la primera pregunta que es fa és quant cobrarà i durant quant de temps. El sistema de càlcul de la prestació per desocupació no és tan complex com sembla, però la falta d'informació clara genera sovint confusió entre els sol·licitants.

El Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) utilitza una fórmula que combina les bases de cotització dels últims mesos treballats, un percentatge que varia amb el temps i uns topalls mínims i màxims que depenen de la situació familiar de cada persona. Entendre aquest mecanisme permet als treballadors fer una estimació fiable del que cobraran i comprovar que el càlcul de l'administració és correcte.

Per fer el càlcul, el primer que s'ha de fer és reunir les sis últimes nòmines. En aquests documents cal fixar-se en la base de cotització per desocupació, que és la xifra que utilitza el SEPE per calcular la prestació. També és imprescindible conèixer el nombre de dies cotitzats en els últims sis anys, ja que d'això depèn la durada de la prestació. I cal saber si es tenen fills a càrrec, perquè aquest factor determina els topes mínims i màxims que s'apliquen a la quantia final.

La base reguladora, el punt de partida

El primer pas del càlcul consisteix a determinar la base reguladora, que és la mitjana de les bases de cotització dels últims 180 dies treballats. Per a un treballador amb nòmines mensuals, el càlcul es fa sumant les bases de cotització de les últimes sis nòmines i dividint el total entre 180. El resultat és la base reguladora diària, que multiplicada per 30 dona la base reguladora mensual.

A partir d'aquí, la normativa estableix dos percentatges diferents. Durant els primers 180 dies de prestació, el treballador cobra el 70% de la base reguladora. A partir del dia 181, el percentatge es redueix al 60%. Aquest canvi explica per què la quantia mensual que es rep al principi de la prestació sol ser més alta que la que s'obté després dels primers sis mesos.

Però el càlcul no és tan senzill com aplicar un percentatge. La llei estableix uns límits mínims i màxims que modifiquen la quantia final. Si el 70% o el 60% de la base reguladora queda per sota del mínim establert, el SEPE augmenta la prestació fins a aquest mínim. Si queda per sobre del màxim, la redueix fins a aquest límit. Els mínims i màxims varien segons si el treballador té fills a càrrec i, en el cas dels màxims, també segons el nombre de fills. Aquesta és la raó per la qual treballadors amb sous alts poden veure's limitats pel sostre màxim i cobrar menys del que esperaven, mentre que aquells amb sous baixos poden beneficiar-se del mínim garantit, especialment si tenen fills.

La durada de la prestació

El temps durant el qual es cobra l'atur depèn exclusivament dels dies cotitzats en els últims sis anys. Es necessiten com a mínim 360 dies cotitzats per tenir dret a la prestació contributiva. A partir d'aquesta xifra, la durada s'allarga progressivament fins a un màxim de 720 dies, que equivalen a 24 mesos de prestació. La relació entre dies cotitzats i mesos d'atur segueix una escala que va des dels quatre mesos per a aquells que han cotitzat entre 360 i 539 dies fins als 24 mesos per als quals superen els 2.160 dies cotitzats. Les vacances pagades i no gaudides solen computar com a dies cotitzats, un detall que pot fer variar la durada final de la prestació.

El sistema de càlcul s'adapta a situacions laborals diverses. En el cas dels treballadors a jornada parcial, les bases de cotització ja reflecteixen la reducció de jornada, de manera que la prestació serà proporcionalment més baixa. En canvi, els dies treballats compten com a dies cotitzats complets per a la durada de la prestació, per la qual cosa la jornada parcial redueix la quantia econòmica però no el temps de cobrament.

Per a aquells que han tingut diversos contractes, se sumen totes les bases de cotització, sempre que hagin cotitzat per desocupació. En cas de pluriocupació, s'acumulen les bases de cada feina. El que compta al final és la suma de bases dels últims 180 dies cotitzats, independentment del nombre de contractes.

Com comprovar que el càlcul és correcte

Un cop sol·licitada la prestació, el SEPE emet una resolució amb la quantia reconeguda. Per comprovar que el càlcul és correcte, el treballador pot seguir el mateix procediment que l'administració: sumar les bases de les últimes sis nòmines, dividir entre 180 per obtenir la base reguladora diària i multiplicar per 30 per tenir la referència mensual.

Després s'aplica el 70% per als primers sis mesos i el 60% per a la resta. Finalment, es verifica que la xifra obtinguda es troba dins dels topalls mínims i màxims que corresponen segons la situació familiar. Si el resultat difereix molt del que apareix a la resolució del SEPE, pot haver-hi una discrepància en les bases de cotització o en els dies computats, i en aquest cas cal sol·licitar una revisió.