Com cau aquest any Setmana Santa? És una pregunta que tots ens repetim any rere anys, ja que si Nadal (25 de desembre), Reis (6 de gener) o la Inmaculada (8 de desembre) cauen sempre el mateix dia del calendari, Setmana Santa (igual com Carnaval, que està lligat amb la Setmana Santa) varia cada any. Doncs bé, aquest 2023, Setmana Santa cau en la primera setmana d'abril:
Diumenge de Rams. 2 d'abril 2023
Dilluns Sant. 3 d'abril 2023
Dimarts Sant. 4 d'abril 2023
Dimecres Sant. 5 d'abril 2023 (finalitza la Quaresma i comença la Pasqua)
Dijous Sant (festa en alguns territoris). 6 d'abril 2023
Divendres Sant (festa). 7 d'abril 2023 (se celebren les processons més importants)
Dissabte Sant. 8 d'abril
Diumenge de Resurrecció. 9 d'abril 2023
Dilluns de Pasqua (festa en alguns territoris). 10 d'abril 2023
Dies de festa
Divendres Sant és festa en les 17 comunitats autònomes en ser una de les 9 que cada any aprova el Govern d'Espanya: Any Nou (1 de gener); Divendres Sant (variable), dia del Treball (1 de maig), Asunción de la Virgen (15 d'agost), Dia de la Hispanitat (12 d'octubre), Dia de Tots Sants (1 de novembre), Dia de la Constitució (6 de desembre), La Inmaculada (8 de desembre), Nadal (25 de desembre). Si alguna cau diumenge, el Govern d'Espanya pot passar la festa a dilluns immediatament posterior. A aquestes 9 se'n sumen tres d'optatives -Reis (6 de gener), San José (19 de març) i Dijous Sant (variable)- que les comunitats autònomes poden canviar, generalment per festes tradicionals del territori. Finalment, hi ha dues festes locals. En total, un màxim de 14 dies de festa remunerats.
Dijous Sant: És festa depenent de cada Comunitat Autònoma. Aquest 2023, no es treballa a Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-La Mancha, Castella i Lleó, la Comunitat de Madrid, Extremadura, Galícia, La Rioja, Navarra, País Basc i la Regió de Múrcia.
Dilluns de Pasqua: Igual com dijous, dilluns és potestatiu de cada govern territorial. El 2023 és festiu a les Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana, La Rioja, Navarra i País Basc.
Festivitats per Comunitats Autònomes
Així, a la segona pregunta freqüent en els dies anteriors a cada Setmana Santa -quins dies són festa en tal o tal comunitat autònoma?- contestem territori a territori, alguna cosa que ens convé saber si planegem un viatge per a aquests dies de descans.
Andalusia: Dijous Sant i Divendres Sant
Aragó: Dijous Sant i Divendres Sant
Astúries: Dijous Sant i Divendres Sant
Balears: Dijous Sant, Divendres Sant i Dilluns de Pasqua
Canàries: Dijous Sant i Divendres Sant
Cantàbria: Dijous Sant i Divendres Sant
Castella-La Mancha: Dijous Sant i Divendres Sant
Castella i Lleó: Dijous Sant i Divendres Sant
Catalunya: Divendres Sant i Dilluns de Pasqua
Comunitat de Madrid. Dijous Sant i Divendres Sant
Comunitat Valenciana: Divendres Sant i Dilluns de Pasqua
Extremadura: Dijous Sant i Divendres Sant
Galícia: Dijous Sant i Divendres Sant
La Rioja: Dijous Sant, Divendres Sant i Dilluns de Pasqua
Navarra: Dijous Sant, Divendres Sant i Dilluns de Pasqua
País Basc: Dijous Sant, Divendres Sant i Dilluns de Pasqua
Regió de Múrcia: Dijous Sant i Divendres Sant
Ceuta: Dijous Sant i Divendres Sant
Melilla: Dijous Sant i Divendres Sant
Calendari lunar i equinocci de primavera
I una tercera pregunta, que alguns es fan és per quina Setmana Santa no cau en els mateixos dies del calendari? És freqüent escoltar això d'"aquest any, Setmana Santa cau aviat o tard", doncs pot celebrar-se a finals de març o a primers d'abril. Doncs bé, les dates de Setmana Santa estan lligades al calendari lunar, per la qual cosa no coincideixen amb el calendari Gregoriano pel que ens regim en Espanya des del segle XVI que va substituir el Juliano de juliol César. Així, Diumenge de Resurrecció, que aquest 2023 cau el 9 d'abril, és el primer diumenge després de la primera Lluna Plena després de l'equinocci de primavera. Per aquesta raó, en Setmana Santa sempre es pot gaudir de la Lluna plena.
Així es va determinar en el Concili de Nicea I (a 130 quilòmetres d'Istanbul, en aquella època Constantinoble) celebrat l'any 325. En aquest concili es va determinar que la Pasqua de Resurrecció havia de complir tres premisses:
Primera, que sempre caigués diumenge, la qual cosa impedeix que se celebri el mateix dia del calendari. Per això es diu Diumenge de Resurrecció.
Segona, que no podia coincidir, sota cap circumstància, amb la Pasqua Jueva, ja que podia moure la confusió entre ambdós credos.
Tercera, que la Pasqua no se celebrés dues vegades el mateix any. En aquella època, l'any arrencava en els idus de març, entorn de l'equinocci de primavera.