Facturar més no sempre significa que una empresa estigui en una situació financera millor. Una pime pot incrementar les vendes, presentar resultats positius i, al mateix temps, afrontar problemes de liquiditat que comprometin la seva capacitat per complir amb pagaments o sostenir el seu creixement. És precisament sobre aquesta realitat que posa el focus Manual financiero para pymes, de Jorge Hodgson, publicat per LID Editorial, una obra concebuda per ajudar empresaris, autònoms, membres de l'alta direcció i òrgans de govern a entendre millor la dimensió financera dels seus negocis.
El llibre parteix d'un problema que l'autor defineix com a “ceguesa financera”: la incapacitat d'anticipar tensions de liquiditat malgrat que les vendes evolucionin positivament. Una situació que pot portar els responsables d'una empresa a prendre decisions basant-se en indicadors que, per si sols, no ofereixen una fotografia completa de la seva salut financera.
Vendre més no sempre és créixer millor
El creixement empresarial comporta decisions sobre inversió, endeutament, costos, circulant i capital. I una mala gestió de qualsevol d'aquestes variables pot acabar generant tensions encara que el negoci funcioni comercialment.
Per això, una de les idees que travessa el manual és que les finances no haurien de ser una qüestió reservada als especialistes. Per a Hodgson, els responsables d'una empresa necessiten comprendre què hi ha darrere dels principals indicadors financers per poder prendre decisions amb més perspectiva i anticipar possibles escenaris.
“El veritable repte de l'empresari no és aprendre de finances, sinó dominar la dimensió estratègica del capital”, assenyala l'autor. En aquesta mateixa línia, defensa que la viabilitat de les petites i mitjanes empreses no depèn exclusivament de la seva capacitat de facturació, sinó també de l'eficiència de la seva estructura financera.
El plantejament resulta especialment rellevant en les pimes, on les decisions sobre inversions, finançament o creixement poden tenir un impacte considerable sobre la tresoreria. Saber quants recursos necessita una empresa per sostenir la seva activitat, quin nivell d'endeutament pot assumir o com pot evolucionar la seva liquiditat són qüestions que poden condicionar tant el dia a dia com les possibilitats de créixer.
De la teoria financera a la presa de decisions
És en aquest punt on Manual financiero para pymes busca diferenciar-se dels manuals més acadèmics. L'obra aposta per un llenguatge accessible, exemples pràctics i una aproximació basada en l'experiència professional de l'autor, amb l'objectiu que conceptes financers complexos puguin convertir-se en eines útils per a la gestió empresarial.
L'enfocament combina dues perspectives: la d'un analista de riscos, preocupat per identificar i anticipar possibles problemes, i la d'un inversor, que ha de valorar on i com assignar els recursos. L'arquitectura del manual s'articula al voltant de diferents àrees de la gestió corporativa i planteja un model orientat a aconseguir una estructura financera més eficient i automatitzada.
La trajectòria de Hodgson explica bona part d'aquest enfocament. Natural de les Illes Canàries, és soci director de Hodgson Strategies i acumula més de vint-i-cinc anys d'experiència directiva en corporacions multinacionals com Danone i JTI, així com en entitats financeres com Deutsche Bank i Arquia Banca. La seva formació inclou programes d'alta direcció a IESE Business School, ESADE i l'escola de finances AFI, i ha estat reconegut amb el Premi CEPYME 2022 i el Premi Capital al millor projecte d'assessorament empresarial.
El manual ha rebut també el suport de diferents figures vinculades a l'economia i la gestió empresarial a Espanya, entre elles els economistes Daniel Lacalle, Miguel Anxo Bastos i Gonzalo Bernardos, el professor i consultor de management Xavier Marcet o l'exbanquer i advocat de l'Estat Mario Conde, com també les periodistes econòmiques Susana Criado i Silvia Jato.
Amb aquesta proposta, Hodgson posa el focus en una idea senzilla: conèixer les finances d'una empresa no és només saber si guanya diners, sinó entendre si la seva estructura és capaç de sostenir les decisions que pren avui i el creixement que vol assolir demà. Una perspectiva que converteix la gestió financera en una eina de direcció i no només en una qüestió comptable.