La prima de risc exigida pels inversors als bons francesos amb venciment a deu anys en comparació amb el bund alemany es va ampliar aquest dijous per sobre dels 170 punts bàsics, registrant la bretxa més gran entre ambdues referències des de novembre de 2011. El moviment es produeix després que el rendiment del bo gal perforés la cota del 5% fins a assolir el 5,1415%, cosa que eleva el cost de finançament de França a màxims no vistos des de juliol de 2002.

La pressió al mercat secundari sobre el deute sobirà de França s'ha intensificat en les últimes setmanes. A l'enduriment de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE) per la pujada del petroli se suma la preocupació per la sostenibilitat de les finances públiques gal·les. Aquest temor s'ha vist alimentat pels disturbis registrats el cap de setmana passat, que amenacen de bloquejar les mesures de consolidació fiscal, i davant la imminent decisió de l'agència de qualificació Moody's sobre el ràting del país.

El risc d'un cercle viciós macroeconòmic

Tot i que l'interès del bo va trobar una resistència inicial en el 5%, la superació d'aquest llindar reflecteix un càstig específic a l'economia francesa. Segons Michiel Tukker, estrateg sènior de tipus d'interès d'ING Research, aquesta divergència amb la resta del mercat suggereix, no obstant això, que "els riscos de contagi a l'eurozona encara es consideren mínims".

Per la seva banda, Charlotte de Montpellier, analista de la mateixa entitat, adverteix que el comportament del deute reflecteix dubtes creixents sobre la capacitat de qualsevol futur govern per aprovar les reformes necessàries. «Això crea un cercle viciós», assenyala l'experta, subratllant que el deteriorament de les condicions financeres debilita un creixement ja de per si fràgil en encarir el crèdit.

Sota aquest escenari, ING Research ha rebaixat les seves previsions per al producte interior brut (PIB) de França, anticipant una expansió de tan sols el 0,3% el 2026 i del 0,6% el 2027, amb biaix a la baixa. Amb aquestes xifres, l'objectiu governamental de reduir el dèficit al 5% del PIB el 2027 sembla "particularment fràgil". Així mateix, l'entitat anticipa que Moody's rebaixarà demà la nota de solvència de França en un esglaó, d''Aa3' a 'A1', per alinear-la amb els criteris de Fitch i S&P.

La confiança empresarial resisteix, però sense reflectir l'impacte social

En el pla macroeconòmic, l'Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmics (Insee) va informar que l'indicador sintètic del clima empresarial a França va repuntar lleugerament a l'octubre fins als 97,5 punts (enfront dels 96,4 del mes anterior), aproximant-se a la seva mitjana històrica de 100. La confiança va millorar de forma notable en el sector manufacturer i els serveis, contrastant amb nous deterioraments en el comerç minorista i la construcció.

No obstant això, des d'ING Research matisen que l'enquesta de l'Insee es va realitzar abans que es manifestés l'impacte de les recents protestes socials. De Montpellier recorda que el cost econòmic de la violència és només la part més visible, sent el veritable perill la persistència dels disturbis, que podria erosionar la confiança a llarg termini.

Finalment, l'analista adverteix que l'actual paràlisi política deixa el govern francès en una cruïlla històrica: sense marge fiscal "per comprar la pau social" mitjançant despesa pública, i sense suficient capital polític per imposar de forma directa els ajustos pressupostaris exigits per Brussel·les i els mercats.