El preu del petroli Brent, de referència als mercats europeus, ha registrat un augment de prop d'un 2,5% en les primeres hores de la jornada d'aquest dijous i se situa per sobre dels 114 dòlars per barril, en un context marcat pels senyals contradictoris que reben els inversors sobre la possibilitat d'un alto el foc en el conflicte que enfronta els Estats Units i Israel contra l'Iran. Aquest repunt torna a allunyar el cru dels nivells previs als atacs, quan cotitzava al voltant dels 72 dòlars. El barril de cru West Texas Intermediate, de referència als Estats Units, també ha experimentat un encariment del 2,4% fins als 92,4 dòlars. Aquest comportament alcista reflecteix la dificultat dels mercats per interpretar les declaracions de les parts implicades en el conflicte i la incertesa que encara plana sobre la seva possible resolució.
La pujada del preu del cru en l'obertura d'aquesta jornada respon als senyals contradictoris que estan rebent els mercats sobre la possibilitat d'un acord que posi fi a les hostilitats. El president nord-americà, Donald Trump, ha assegurat durant la matinada que el govern iranià té moltes ganes d'arribar a un acord, però que no ho fa públic per por que la seva pròpia població els elimini.
Aquestes declaracions han arribat només unes hores després que el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araqchi, afirmés que no hi ha negociacions ni converses amb els Estats Units per posar fi a la guerra, tot i que va reconèixer l'existència de missatges procedents de Washington que, segons la seva opinió, no constitueixen negociació ni diàleg.
L'estret d'Ormuz, punt neuràlgic del conflicte
El cap de la diplomàcia iraniana ha al·legat que el fet que l'executiu nord-americà parli de negociacions és una admissió de derrota, després que en ocasions anteriors hagués pretès una rendició incondicional de l'Iran. Araqchi també s'ha referit al trànsit marítim a l'estret d'Ormuz, un dels punts més calents del conflicte i que ha contribuït de manera decisiva a l'escalada dels preus del petroli. La setmana passada, Trump va amenaçar de destruir centrals elèctriques iranianes si Teheran no obria plenament l'estret d'Ormuz. Tot i això, dilluns, a escassos moments que s'esgotessin les 48 hores que ell mateix havia fixat com a ultimàtum, el president nord-americà va ordenar posposar durant cinc dies qualsevol atac contra aquestes instal·lacions.
El govern iranià ha negat en les darreres setmanes que s'hagi produït un tancament absolut de l'estret d'Ormuz, l'enclavament estratègic que comunica el golf Pèrsic i d'Oman. El ministre d'Exteriors va defensar aquest dimecres que el pas no està completament tancat, sinó que només ho està per als enemics, una distinció que manté la incertesa sobre el flux real de cru que travessa aquesta via essencial per al subministrament energètic mundial.
La situació a l'estret d'Ormuz, per on circula aproximadament una cinquena part del comerç marítim mundial de petroli, continua sent un dels principals focus de tensió geopolítica. Les amenaces de tancament o les restriccions parcials al trànsit generen una alarma constant en els mercats energètics, que temen una interrupció prolongada del subministrament procedent dels països productors del Golf.
El comportament del preu del petroli en les darreres setmanes ha estat marcat per una volatilitat inusual, amb oscil·lacions brusques en funció de les notícies sobre atacs a infraestructures energètiques, gestions diplomàtiques i declaracions dels líders implicats en el conflicte. La incertesa sobre la durada del conflicte i sobre la capacitat de mantenir el subministrament de cru a través de l'estret d'Ormuz continua sent el principal factor condicionant dels preus.
Els inversors segueixen amb atenció qualsevol indici sobre una possible desescalada, però també estan atents a les amenaces d'acció militar que podrien intensificar encara més el conflicte i afectar de manera més greu les infraestructures energètiques de la regió. Aquesta dualitat explica les fortes pujades i baixades que han caracteritzat els mercats energètics en les darreres setmanes.