La pressió fiscal a Espanya ha augmentat 5,53 punts percentuals entre el 2010 i el 2024, fins al 36,7% del producte interior brut (PIB), cosa que significa més del doble del creixement mitjà de 2,54 punts en aquest període a l'OCDE, fins al 34,1%. En el seu informe anual sobre ingressos fiscals publicat aquest dimarts, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) indica que el 2024 aquesta pressió va pujar tres dècimes al conjunt dels 38 països membres, el mateix que a Espanya.

Des del 2010, Espanya és l'únic dels grans països europeus en què s'ha registrat un increment tan fort. A Alemanya la progressió en aquests 14 anys ha estat de 2,85 punts percentuals al 38% del PIB; a França d'1,22 punts al 43,5%; a Itàlia d'1,06 punts al 42,8%; al Regne Unit de 2,32 punts al 34,4%. Si es compara amb els altres 37 membres de l'OCDE, el d'Espanya és el setè ascens més pronunciat, després dels d'Eslovàquia (7,67 punts percentuals), Grècia (7,43 punts), Japó (7,49), Luxemburg (5,81), Mèxic (5,99) i Letònia (5,71 punts).

En l'extrem oposat, entre 2010 i 2024 la pressió fiscal va disminuir sobretot a Suècia (1,71 punts percentuals al 41,4%), Hongria (2,55 punts al 34,4%) i molt especialment a Irlanda (6,05 punts al 21,7%), segons informa Efe.

De fet, Irlanda és el quart país de l'OCDE amb el menor nivell de fiscalitat, després de tres països latinoamericans que tenen poc desenvolupat l'estat del benestar –Mèxic (18,3% del PIB), Colòmbia (19,9%) i Xile (20,5%)– i s'ha convertit en aquest temps en una excepció a la Unió Europea (UE)A la UE, tots els altres membres estan per sobre del 34%, mentre que Irlanda ha fet una aposta per una baixa pressió fiscal per atraure inversions, cosa que li ha permès tenir la seu europea de moltes multinacionals que des d'allà operen a tot Europa

Al Vell Continent hi ha un altre país també peculiar per la seva reduïda fiscalitat, però fora de la UE, que és Suïssa, amb un 27,2% el 2024, i que tradicionalment ha captat capitals procedents de tot el món també per la discreció dels seus bancs.

Més baixa encara és la previsió fiscal als Estats Units, del 25,6% el 2024, com la de l'any anterior, encara que allà la cobertura de l'estat del benestar no és tan generosa.

Per segon any consecutiu el 2024 el país de l'OCDE amb pressió fiscal més elevada ha estat Dinamarca amb un 45,2% del seu PIB (1,2 punts més que el 2023), seguit de nou per França amb un 43,5% (quatre dècimes menys), per Àustria amb un 43,4% (vuit dècimes més), per Itàlia amb un 42,8% (1,3 punts més) i Bèlgica amb un 42,6% (set dècimes més).

Lideren les cotitzacions socials

Com en la major part dels països del seu entorn europeu, a Espanya la principal font de recaptació fiscal amb diferència són les cotitzacions socials, un 34,7% del total el 2023, l'últim any per al qual hi ha xifres comparables.

A l'OCDE, aquestes cotitzacions socials són de mitjana el 25,5%, perquè el seu pes és molt menor en països llatinoamericans com Xile (5,6% del total), Colòmbia (7,3%) o Mèxic (13,5%) o en altres anglosaxons com els Estats Units (23,5%) o el Canadà (14,9%)

Cau l'impost de societats

L'impost de societats, que havia arribat a representar un 11,3% del total dels ingressos fiscals el 2007, en vigílies de la crisi financera, va disminuir a partir de llavors la seva contribució al 9% el 2010 i es va mantenir entre el 9 i el 10% en la dècada següent abans de repuntar al 10,3% el 2021 i al 12% el 2022 i de tornar a caure a l'11,9% el 2023. A Espanya, aquest impost que paguen les empreses pels seus beneficis suposava el 8% de la recaptació fiscal el 2023.

Pel que fa als impostos sobre el patrimoni, va representar un 5,1% en el conjunt de l'OCDE aquell any, tot i que el seu pes és molt variable d'uns països a uns altres, de menys de l'1% a la República Txeca, Lituània i Estònia a més del 10% a Corea del Sud (11,5%), els Estats Units (11,3%), Israel (10,7%) i el Regne Unit (10,5%). Espanya es quedava per sobre de la mitjana amb el 6,2%.