El Banc d'Espanya afirma al seu informe anual de 2023 que els incentius al retard voluntari de la jubilació més enllà de l'edat legal de jubilació posats en marxa en l'última reforma de pensions a penes reduiran unes dècimes la despesa en pensions sobre el PIB, segons informa Europa Press.

Per contenir la despesa, seria necessari, segons la seva opinió, que un percentatge "molt notable" de treballadors decidissin demorar la seva jubilació. Però fins i tot en escenaris on els incentius al retard de la jubilació tinguessin un efecte notable a l'hora d'incrementar l'edat efectiva de jubilació, "la reducció de la despesa en pensions seria relativament limitada", segons la institució.

Així, fent un exercici de simulació, el Banc d'Espanya calcula que cada any d'increment de l'edat efectiva de jubilació retallaria la despesa en pensions entre dos i sis dècimes del PIB el 2050.

Aquests càlculs difereixen lleugerament dels realitzats per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) i el mateix Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

En concret, la AIReF estima que un augment d'un any en l'edat efectiva de jubilació reduiria la despesa en pensions en vuit dècimes de PIB el 2050, mentre que el Ministeri xifra aquest estalvi en nou dècimes. Fedea, per la seva part, calcula que un retard mitjà de l'edat de jubilació d'un any generaria un impacte en la ràtio de despesa en pensions que variaria entre una caiguda de tres dècimes i un augment d'una dècima.

"És important subratllar que cada una d'aquestes estimacions es fonamenta en la seva pròpia metodologia, models i supòsits, per la qual cosa les comparacions requereixen ser interpretades amb la deguda prudència", remarca el Banc d'Espanya, que considera que en el futur seran necessàries més anàlisis per calibrar el potencial del nou esquema d'incentius a la demora de la jubilació.

Aquests incentius que va posar en marxa la reforma de pensions persegueixen apropar l'edat efectiva de jubilació a l'edat legal. Consisteixen en un percentatge del 4% addicional sobre la quantia de la pensió corresponent, una quantitat a tant alçat que s'abona en un pagament únic o una combinació d'ambdues mesures.

D'acord amb les estimacions del Banc d'Espanya, en la mitjana del període 2022-2050, la ràtio de despesa en pensions sobre PIB cauria en tot just una dècima si un 20% dels treballadors que en la seva projecció basi es jubilen a la seva edat ordinària estengués un any la seva permanència en el mercat laboral, i entre tres i cinc dècimes si el 100% de les altes de jubilació ordinària decidís posposar un any el seu accés a la mateixa.

"Lògicament, extensions més dilatades de la vida activa resultarien en una menor despesa en pensions", precisa la institució.

Així, per exemple, si la meitat d'aquests treballadors ajornés la jubilació durant tres anys, l'estalvi en la despesa en pensions seria de cinc dècimes de PIB sota el supòsit que optessin per l'incentiu d'augment de la pensió, o de set dècimes de PIB si, al contrari, escollissin l'opció del punt alçat.

Segons l'eina que ha desarrolado el Banc d'Espanya per simular la despesa en pensions contributives de la Seguretat Social a llarg termini utilitzant dades de la Mostra Contínua de Vides Laborals, sense comptar que en la decisió de demorar la jubilació influeixen els incentius, la despesa en pensions contributives de la Seguretat Social, equivalent al 12% del PIB el 2021, creixerà "significativament" en els propers anys i assoliria diferents nivells en funció del creixement econòmic projectat.

Així, se situaria en una banda compresa entre el 14,3%, sota un escenari favorable de creixement anual del PIB de l'1,8% a llarg termini, i el 16,9%, si l'esmentat creixement fos únicament de l'1%.

"L'efectivitat dels incentius a posposar l'edat de jubilació està subjecta a una incertesa molt elevada i serà necessari un horitzó temporal ampli per calibrar l'abast", assenyala la institució.

En qualsevol cas, el 2022 i, especialment, el 2023, el Banc d'Espanya constata que el nombre de jubilacions demorades ha augmentat "significativament" respecte als anys previs a la introducció de les noves mesures destinades a prorrogar la permanència en el mercat laboral.

En concret, el pes de la jubilació demorada sobre el total d'altes de jubilació, situat en el 4,8% el 2021, va augmentar fins al 5,4% el 2022 i fins al 8,1% el 2023. De fet, el nombre de jubilacions demorades va superar les 26.000 l'any passat, la qual cosa va implicar un creixement del 50% respecte a l'any anterior.

Pujar cotitzacions

El Banc d'Espanya recorda que el 2025 està prevista l'avaluació de la clàusula de salvaguarda introduïda per la nova reforma de pensions, en la qual s'estableix que, si la projecció de la despesa mitjana en pensions en el període 2022-2050 publicada a l'Informe sobre Envelliment de la UE, corregit per les mesures d'ingressos adoptades a partir de 2020, es desvia del 13,3% del PIB, el Govern haurà d'identificar un conjunt de mesures per corregir la desviació.

Aquestes mesures poden consistir en actuacions dirigides a incrementar els ingressos del sistema de pensions, reduir les despeses del mateix o una combinació d'ambdues i, en cas de ser necessàries, hauran d'entrar en vigor el 2026. Si no s'acordés cap mesura, es produiria un increment automàtic de les cotitzacions socials l'esmentat any.

El Banc d'Espanya assenyala que les projeccions de l'Informe sobre Envelliment, netes de les mesures d'ingressos quantificades per la AIReF, mostren que, "amb alta probabilitat", es necessitaran mesures addicionals per contrarestar l'augment de la despesa futura en pensions.

En aquest sentit, la institució adverteix que, en cas de ser necessària l'activació de la clàusula de salvaguarda, "fer descansar el finançament del sistema de pensions exclusivament en l'increment de les cotitzacions socials podria ser perjudicial per a l'ocupació i la competitivitat de l'economia espanyola".

Els exercicis de simulació duts a terme pel Banc d'Espanya apunten que un increment d'un punt percentual en el tipus efectiu mitjà generaria, al cap de quatre anys, una caiguda en el nombre d'ocupats propera al 0,25%.

En conseqüència, de cara al futur, la institució advoca per analitzar l'efecte dels incentius de demora de l'edat de jubilació; estudiar els efectes de l'alça de cotitzacions socials sobre el mercat de treball i la competitivitat de les empreses, així com les seves conseqüències sobre l'equitat intergeneracional.

En paral·lel, aposta per analitzar mesures alternatives, incloses les que afecten a les taxes de reemplaçament, que es troben en nivells superiors als de la mitjana dels països de l'entorn espanyol, i analitzar l'evolució de l'estalvi privat per a la jubilació.

D'una banda, insta a monitorar el ritme d'expansió dels plans d'ocupació, en particular els d'impuls públic i els plans d'ocupació simplificats, introduïts en la reforma de 2022, i per un altre, demana d'analitzar també l'evolució de les aportacions als plans de pensions individuals, els menors incentius fiscals dels quals han coincidit amb una caiguda de les mateixes del 64,1% entre 2020 i 2023.