El preu del petroli Brent registra una lleugera caiguda del 0,3% en els primers compassos de la sessió d'aquest divendres, situant-se per sobre dels 108 dòlars per barril abans de l'obertura de les borses del Vell Continent. Aquest nivell, tot i suposar una moderació respecte als màxims assolits en les darreres hores, continua sent molt superior als 72 dòlars que marcava el cru abans de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l'Iran. El barril de cru West Texas Intermediate, de referència als Estats Units, experimenta un descens més accentuat de l'1,1% i es negocia al voltant dels 94,48 dòlars. Pel que fa al gas natural, el mercat holandès TTF, que serveix de referència per a Europa, registra una caiguda de l'1,6% i se situa en els 60,85 euros per megawatt hora.

La jornada prèvia va ser especialment volàtil per als mercats energètics després dels atacs contra instal·lacions estratègiques en el marc de l'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà. El petroli Brent va arribar a superar els 119 dòlars després que l'Iran ataqués un complex de gas natural liquat situat a la localitat qatariana de Ras Lafan, en resposta al bombardeig israelià contra un dels seus principals jaciments de gas, el camp de South Pars, que comparteix amb Qatar. Aquests atacs han tingut conseqüències immediates sobre la capacitat de subministrament de la regió. El ministre d'Energia de Qatar i president de la petroliera estatal Qatar Energy, Sad bin Sherida al Kabi, ha informat a última hora de dijous que la capacitat d'exportació de gas natural liquat del país ha patit una reducció del 17% a causa dels atacs al complex de Ras Lafan.

Un impacte prolongat en el subministrament

Les estimacions de Qatar Energy quantifiquen en 20.000 milions de dòlars anuals les pèrdues d'ingressos derivades dels danys causats a les instal·lacions. Aquesta xifra, equivalent a uns 17.308 milions d'euros, reflecteix la magnitud del cop rebut per la indústria gasística qatariana. Al Kabi ha alertat que els extensos danys provocats a les instal·lacions trigaran entre tres i cinc anys a ser reparats completament, la qual cosa obligarà la companyia a declarar situació de força major durant un màxim de cinc anys en alguns contractes de GNL a llarg termini. El ministre qatarià ha precisat que l'afectació repercutirà especialment en països com la Xina, Corea del Sud, Itàlia i Bèlgica, principals destinataris de les exportacions de gas natural liquat de Qatar. Aquesta circumstància afegeix una nova capa de complexitat a la crisi energètica europea.

Des dels Estats Units s'intenta calmar els ànims després de la forta escalada que va experimentar el preu del petroli. El president Donald Trump ha revelat que va mantenir una conversa amb el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, després del bombardeig al jaciment de gas iranià de South Pars, amb l'objectiu de garantir que no es repeteixin atacs d'aquest tipus contra instal·lacions energètiques. "No ho farem mai més", ha afirmat el mandatari nord-americà en declaracions des del Despatx Oval, després de desvelar els contactes mantinguts amb el líder israelià. Aquestes declaracions pretenen transmetre un missatge de tranquil·litat als mercats, tot i que la volatilitat continua sent la tònica dominant.

El bloqueig de l'estret d'Ormuz

Els preus del cru, que estan mostrant un comportament extremadament volàtil, també es veuen afectats per l'expectativa que el conflicte s'allargui més del que inicialment es preveia i pels problemes a l'estret d'Ormuz, on diversos vaixells petroliers han estat atacats des de l'inici de l'ofensiva. Aquest pas estratègic, per on circula aproximadament una cinquena part del comerç marítim mundial de petroli, a més d'un volum important de gas natural liquat i fertilitzants, ha vist reduït dràsticament el trànsit. Trump ha assegurat que el seu país no depèn del comerç que transita per l'estret d'Ormuz, raó per la qual el defensa per a la resta de nacions. En aquest context, ha renovat la seva petició a l'OTAN perquè faci un pas endavant respecte a un eventual desplegament naval que garanteixi el trànsit per aquest enclavament estratègic.

El president nord-americà ha declarat que els aliats de l'OTAN "s'estan tornant molt més amables" respecte a les seves demandes a Ormuz, després de les reticències inicials a involucrar-se en una operació de protecció naval a la zona. Els Vint-i-set líders de la Unió Europea han donat aquest dijous el seu vistiplau a la disposició d'alguns estats membre a contribuir en els esforços per desbloquejar l'estret d'Ormuz i garantir la llibertat de navegació una vegada que es donin les condicions adequades per fer-ho.

Aquesta posició reflecteix la preocupació europea per la seguretat de les rutes marítimes per on arriba una part significativa del seu subministrament energètic. La gairebé paralització del trànsit marítim a Ormuz ha obligat els productors del Golf a reduir la producció, contribuint alhora a l'escalada dels preus del cru i del gas natural. Aquesta situació posa en evidència la vulnerabilitat de les cadenes de subministrament globals davant conflictes regionals.