Les eleccions del 29 de novembre tenen un component econòmic molt important per la manca d’habitatge, el detonant que va portar Pedro Sánchez a convocar-les. Però no és l’únic. Les pensions hi ha entrat fortament per les pujades dutes a terme pel govern socialista en els últims anys i la sospita que un govern del PP, especialment si és amb Vox, les retallaria.
El cert és que el sistema fa anys que és deficitari perquè el nombre de pensionistes no para de créixer, com també ho fa la pensió mitjana. La causa és senzilla: el creixement de l’esperança de vida provoca que els jubilats estiguin més anys cobrant la pensió, mentre que l’accés a la jubilació de generacions que havien cobrat salaris més alts, més la revalorització amb l’IPC, fa que la pensió mitjana no pari de pujar.
A Catalunya, la pensió mitjana s’ha més que duplicat en els últims 20 anys, segons les dades de la Seguretat Social, fins als 1.427 euros, mentre que la factura total gairebé s’ha triplicat, fins als 2.608 milions al setembre, última dada disponible. El 2025, el cost total va fregar els 34.400, mentre que el 2005 no arribava als 12.560 milions.
Les xifres més noves indiquen que Catalunya té més d’1,6 milions de pensionistes, però es paguen més d’1,8 milions de pensions. L’edat mitjana dels perceptors se situa en els 72 anys i mig.
El nombre de pensionistes total s’ha disparat des dels 1,27 milions el 2005, però el gruix d’aquest augment se situa en els jubilats. La resta es mantenen més estables. Catalunya tenia fa 21 anys 845.000 jubilats que cobraven la pensió, mentre que el 2025, eren 1,17 milions.
Els jubilats són ja gairebé tres de cada quatre pensionistes, però encara hi ha, amb dades del setembre, més de 200.000 persones que cobren pensions de viduïtat. Per incapacitat permanent hi ha 166.485 pensionistes.
- Jubilació 1.191.078 (74,0%)
- Viduïtat 203.539 (12,6%)
- Incapacitat permanent 166.485 (10,3%)
- Orfandat 46.664 (2,9%)
- A favor de familiars 1.393 (0,1%)
Si ens fixem específicament en els jubilats, veiem no només com s’incrementen, sinó com disparen la pensió, des dels 700 euros del 2005 fins a superar els 1.500 euros mensuals. Són, de llarg, els pensionistes que més cobren. També són més grans, han passat d'una mitjana d'edat de 74 anys a 75,3.
Comptant tots els tipus de pensionistes, la pensió mitjana també s’ha disparat en els últims anys, però hi ha diferències territorials prou importants.
El cost de les pensions
El que es cobra és un tema de batalla electoral, perquè ningú vol que li retallin els ingressos. Però el tema de fons és el cost total i la sostenibilitat del sistema. Al setembre, el que va gastar la Seguretat Social pagant pensions a Catalunya va superar els 2.600 milions. Més del 75% correspon a pensions de jubilació, que voreja els 2.000 milions.
- Jubilació 1.965,8 M€ (75,4%)
- Incapacitat permanent 384,6 M€ (14,7%)
- Viduïtat 230,1 M€ (8,8%)
- Orfandat 27,0 M€ (1,0%)
- A favor de familiars 1,3 M€ (0,1%)
El cost anual, amb xifres del 2025, ascendeix a 34.300 milions. En només tres anys, respecte al 2022, ha pujat un 22%. La pensió mitjana va superar els 1.000 euros el 2019, va tancar el 2025 per sobre dels 1.300 euros i al setembre era superior als 1.400 euros.
Sovint es parla de la sostenibilitat o no del sistema i, en el debat sobre la independència de Catalunya, sobre si el país podria pagar les pensions l’endemà de separar-se d’Espanya. El cert és que la Seguretat Social recapta més a Catalunya del que hi destina a pensions. El 2024, últim any amb dades, va ingressar més de 38.200 milions a Catalunya, mentre que va pagar 32.552 milions en pensions. Per tant, hi ha un marge positiu de gairebé 5.700 milions.
El cert, però, és que no tots els ingressos són per cotitzacions, ja que hi ha una part, gairebé 4.000 milions, que són les quotes de les mútues. El règim general és el que genera més ingressos, mentre que els autònoms catalans aporten més de 1.900 milions d’euros anuals a la Seguretat Social.
D’aquestes xifres no es pot deduir automàticament que Catalunya pateixi un dèficit de pensions ni que el mateix sistema, extrapolat a la realitat d'una Catalunya independent, fos sostenible. En realitat, al conjunt de l’Estat, la Seguretat Social també ingressa més del que gasta en pensions, però el sistema es torna deficitari quan ha de pagar altres despeses socials i d’estructura. Però tampoc es pot dir que seria insostenible.