El govern espanyol ha tancat aquest divendres un acord amb ERC i Bildu sobre la llei d'habitatge que, entre altres mesures, elimina l'IPC com a índex de referència per a l'actualització anual dels contractes de lloguer i fixa un límit a les pujades del lloguer del 3 % el 2024 (que s'uneix al 2% el 2023 ja aprovat) i amplia la declaració de les anomenades zones tensionades.

Noves obligacions pels propietaris

Entre els socis de la coalició, la tramitació al Congrés de la norma serà desbloquejada les properes setmanes després d'un pacte entre la part socialista de l'Executiu i els socis de la investidura. Ara bé, aquesta llei també acaba amb buits legals actuals que després de dos anys s'han concretat amb noves obligacions pels propietaris. Segons l'acord, hi haurà noves mesures de protecció als llogaters. Entre altres, les despeses i els honoraris immobiliaris produïts pel lloguer d'un immoble aniran sempre a càrrec del propietari i es prohibeix augmentar les rendes de lloguer per la via de noves despeses, que obligarien els llogaters a abonar despeses de comunitat, taxes d'escombraries o qualsevol altre no atribuïble que no estiguessin acordades prèviament.

Altres models europeus

Per Germán Rabellino, CMO de Wolo, la plataforma digital dedicada al lloguer de llarg termini, sosté que "encara que a curt termini pot resultar efectiva, la nova llei d'habitatge a mitjà i llarg termini pot tenir l'efecte contrari al que es busca si no s'apliquen alhora incentius fiscals als propietaris". I afegeix, en declaracions a ON ECONOMIA: "Donada la seva incidència directa en la rendibilitat del lloguer, el control de preus pot fer que molts propietaris es decideixin per vendre en comptes de llogar. Això disminuiria encara més l'oferta de pisos i alleujaria la demanda, però no en la mateixa mesura. Quin és el problema? Que, si aquest transvasament del lloguer a la compra no va acompanyat de polítiques d'incentiu a la inversió per donar sortida a aquestes 'noves' vivendes perquè es bolquin en el mercat del lloguer, el problema de fons no se solucionaria i es dificultarà, de nou, l'accessibilitat a l'habitatge".

En relació a això, altres països com Portugal i Itàlia, on també hi ha regulacions, els propietaris són compensats amb incentius fiscals perquè continuïn llogant els seus habitatges. A Portugal, on s'aplica una política de límit a la pujada dels lloguers del 2%, els propietaris es beneficien de reduccions en l'IRS o IRC, que són com l'IRPF i l'Impost de Societat a Espanya; mentre que al país transalpí, en canvi, hi ha contractes de lloguer regulats i els propietaris tenen beneficis sobre l'IRPF,  l'impunitat matriculació i un tipus rebaixat del 10%, si s'opta per un preu de lloguer reduït, alhora que els llogaters, si fan servir la casa com a habitatge habitual, poden acollir-se a desgravacions fiscals en funció de la renda.

Desnonaments prohibits

Aquest és un dels aspectes més discrepants, però n'hi ha d'altres que també formen part d'aquest consens i la majoria dels agents socials han aplaudit. El més destacat és que finalment, es prohibiran els desnonaments sense data i hora predeterminada. I, per primera vegada, es reconeixerà la capacitat de  poder utilitzar els fons dels plans estatals d'habitatge  per oferir alternatives habitacionals per a persones en risc de desnonament mitjançant lloguers socials bonificats, reallotjaments de persones en situació de vulnerabilitat o qualsevol altra política similar.

L'acord incorpora canvis en la definició sobre com les comunitats autònomes podran, en funció de les seves competències i atenent les seves realitats, rebaixar de 10 immobles (xifra establerta al principi) a 5 el nombre d'habitatges per al seu consideració. I, respecte a les anomenades zones tensionades,  la regulació dels preus s'estendrà a tots els immobles.