Les llars espanyoles necessiten aproximadament el 30% dels seus ingressos (un 29%) per fer front al pagament del lloguer d'un habitatge mitjà, per sobre del 26% que es necessita per comprar un pis, segons Idealista. Per capitals, Barcelona és la que més percentatge d'ingressos de la llar exigeix per al pagament de les rendes de lloguer (39%), seguida per Palma (35%), Màlaga (33%), Madrid, València i Alacant (31%, respectivament) i Sant Sebastià (30%).

A l'altra banda, el menor esforç en l'arrendament es dona a Ciudad Real (14%), Terol (16%) i a Jaén, Palència, Càceres i Conca (17% en totes elles). Per províncies, Màlaga és la que exigeix un esforç més important (45%), seguida per les Balears (39 %), Barcelona (35%), Alacant (31%), Las Palmas, Madrid i Navarra (30% en els tres casos), amb càlculs de tancament de 2022.

Compra d'un habitatge

Per la seva part, el percentatge dels ingressos de la llar necessària per afrontar la compra d'un habitatge de dues habitacions se situa en el 26% en un context marcat per la pujada dels tipus d'interès per fer front a la inflació i que ha portat a l'euríbor diari per sobre del 3,9% fins a màxims des de novembre de 2008.

Tanmateix, d'acord amb el Banc d'Espanya, les famílies espanyoles necessitaven (en el tercer trimestre de 2022) pràcticament vuit anys de salari brut per adquirir un habitatge, la xifra més alta des de 2011, i havien de destinar per a això durant el primer any més del 33% dels seus ingressos bruts anuals disponibles, l'esforç més gran que es registra des de 2014. En aquest sentit, el Banc d'Espanya aconsella que la renda anual destinada a l'adquisició d'un habitatge no superi el 35% dels ingressos.

Segons el portal immobiliari, a 30 capitals de província l'esforç requerit per a la compra és superior al del lloguer. En aquestes capitals requereix un menor esforç viure de lloguer que comprar l'habitatge. Palma és on aquest fenomen és més notable, amb 20 punts percentuals de diferència entre el 55% de compra i el 35% de lloguer. El segueixen Sant Sebastià (17 punts de diferència), Granada (8 punts percentuals), la Corunya i Pontevedra (7 punts percentuals en ambdós casos).

Oferta a Catalunya

Respecte a l'oferta d'habitatge de lloguer, a Catalunya va caure un 15% durant la vigència de la llei que va regular el preu de les rendes durant l'any i mig, segons un informe elaborat des de la càtedra d'empresa Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (Apce). L'estudi publicat a finals de l'any passat assenyalava també que en el mateix període el preu del lloguer es va reduir un 5%. En línies generals, l'informe evidenciava que limitar les rendes generava petites reduccions als preus a curt termini i per a un segment regulat dels habitatges.