Els salaris i les pensions es poden rebre en 12 quotes l’any, però algunes empreses i organismes públics abonen 14 pagues, i aquí apareixen les pagues extraordinàries. El sistema de pensions a Espanya preveu diverses prestacions, que depenen del motiu de la pensió i de si es reconeixen després que el beneficiari hagi cotitzat (o no) a la Seguretat Social. El tipus de pensió i els anys i les quantitats cotitzades determinen la quantia de la pensió, que pot variar enormement. Però no solament això: uns pensionistes reben dues pagues extraordinàries l’any, i d’altres no. La paga extra de Nadal dels pensionistes s'abona entre el 23 i el 25 de novembre de 2026 per avançat gràcies a la majoria dels bancs, tot i que oficialment la Seguretat Social fixa el pagament per al primer dia hàbil del mes de desembre (entre l'1 i el 3 de desembre de 2026)
El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions aclareix que la majoria de les pensions s’abonen en 14 pagues. Així passa en el cas dels qui perceben una pensió de jubilació després d’haver cotitzat en el règim general de la Seguretat Social (el del gruix dels treballadors a Espanya) i en alguns dels règims especials: el règim especial agrari, el règim especial d’empleats de la llar (tots dos es van integrar en el general), el règim especial dels treballadors per compte propi o autònoms, el règim especial de la mineria del carbó i el règim especial dels treballadors del mar. Tots aquests milions de pensionistes reben la seva prestació en 14 pagues. Cobren una paga cadascun dels 12 mesos de l’any, i dues pagues extraordinàries. La Seguretat Social abona les pagues extres al juny (la paga extra d’estiu) i al novembre (el que es coneix com l’extra de Nadal). La majoria de les pensions del sistema de la Seguretat Social es cobren en 14 pagues l’any: 12 mensualitats ordinàries i dues d’extraordinàries, abonades al juny i al novembre.
Quins pensionistes cobren l'extra?
Per cobrar una pensió contributiva, la Seguretat Social exigeix, entre altres requisits, que el beneficiari acrediti un període mínim de cotització durant la seva vida laboral.
És una pensió de durada indefinida. La quantia, que té un límit màxim, es calcula en funció dels anys que hagi cotitzat el treballador que generi la pensió i les quantitats cotitzades per ell i, si treballava per compte d’altri, per les empreses en les quals va estar col·locat. Les pensions contributives es classifiquen al seu torn en tres categories:
- Per jubilació (ordinària, anticipada, parcial, flexible, etc.).
- Per incapacitat permanent: parcial, total, absoluta i gran incapacitat.
- Per defunció: viduïtat, orfandat i a favor de familiars.
Què passa quan una persona no ha cotitzat prou per arribar als anys que exigeix la Seguretat Social per percebre una pensió contributiva? L’Estat preveu les pensions no contributives. Van dirigides a aquelles persones que no han cotitzat mai, o no prou, però a qui es vol concedir una prestació social perquè no tenen prou recursos per subsistir. La quantia de les pensions no contributives és, per regla general, més petita que la de les pensions contributives. El requisit principal per cobrar una pensió no contributiva és no disposar d’ingressos o tenir ingressos inferiors a 8.803,20 euros anuals en còmput anual per al 2026.
Concretament, n’hi ha dos tipus: primer, la pensió no contributiva de jubilació garanteix a persones de 65 anys o més una prestació econòmica, assistència medicofarmacèutica gratuïta i serveis socials complementaris; segon, la pensió no contributiva d’invalidesa la poden cobrar persones d’entre 18 i 65 anys que tinguin una discapacitat o malaltia crònica en un grau igual o superior al 65%. La regla general és cobrar la pensió en 14 pagues, tant en pensions contributives com no contributives.