L'estiu s'ha avançat amb temperatures a Espanya i la vida als pisos de lloguer no és aliena a això. Els professionals del sector legal i immobiliari han detectat un repunt a les consultes relacionades amb el dret a un habitatge climatitzat. Cada vegada més llogaters es pregunten si poden exigir aire condicionat o millores en l'aïllament tèrmic davant d'episodis extrems com els viscuts aquest mes.
"És important distingir entre habitabilitat i confort", adverteix Arantxa Goenaga, sòcia d'AF Legis i especialista en dret immobiliari. "La llei no obliga l'arrendador a instal·lar aire condicionat, ni tan sols quan hi ha onades de calor com les actuals. Només tindria aquesta obligació si el contracte especifica expressament que l'habitatge disposa d'aquest sistema de climatització".
En absència de clàusules específiques, la Llei d'arrendaments urbans (LAU) estableix que el propietari ha de garantir que l'habitatge es mantingui en condicions d'habitabilitat. Això implica que sigui segura, salubre i apta per al seu ús com a residència habitual. Tot i això, Goenaga subratlla que "l'habitabilitat no es tradueix a mantenir una temperatura determinada, sinó que l'immoble pugui utilitzar-se amb dignitat i sense risc per a la salut".
Casos excepcionals
En aquest sentit, un habitatge que pateix sobreescalfament a causa d'un mal aïllament tèrmic només podria generar responsabilitats per a l'arrendador si es demostra que les condicions n'impedeixen realment l'ús normal. "Es tractaria llavors d'una deficiència rellevant, però caldria analitzar cas per cas. El mal aïllament per si mateix no implica una infracció legal si no compromet la salubritat o la seguretat", aclareix la lletrada.
Quant a possibles millores, com ara la instal·lació d'aparells d'aire condicionat, l'inquilí les pot proposar, però no exigir-les. "És legal fer-ho sempre que no s'afectin elements comuns o estructurals de l'edifici, i comptant amb l'autorització del propietari. Per això és fonamental deixar constància escrita de qualsevol acord", aconsella Goenaga. Tot i que no hi ha una jurisprudència uniforme, algunes sentències han obligat els propietaris a fer obres quan les deficiències estructurals impedien l'ús normal de l'habitatge. "Però no per no tenir aire condicionat, puntualitza l'advocada, sinó per problemes greus com humitats, filtracions o temperatures extremes derivades de fallades constructives".
Davant aquest nou escenari, Goenaga llança una recomanació clara: "Mentre la legislació no s'actualitzi, el més assenyat és pactar per endavant. Incloure al contracte una clàusula sobre sistemes de climatització pot evitar molts problemes. I, si ja hi ha tensions, sempre serà millor buscar solucions de forma consensuada que judicialitzar el conflicte". En un context d'onades de calor cada cop més freqüents, el dret a un habitatge digne s'enfronta a nous reptes. Ara com ara, la llei marca uns límits clars: l'habitabilitat és obligatòria; la climatització, no. Però el diàleg entre llogaters i propietaris pot ser la millor eina per suportar un estiu extrem.