La importància del transport de mercaderies pren força en el marc del congrés internacional IOT, que ha donat el tret de sortida aquest dimarts a Barcelona. Així doncs, les empreses i les grans multinacionals saben que prop del 50% de les despeses de transport de les mercaderies es produeix en la coneguda última milla, el camí final del producte que, tot i ser el més curt, és el més costós i s'ha convertit en una de les grans dificultats dels darrers temps pel que fa als terminis d'entrega i la mobilitat, cada vegada més qüestionada en les grans urbs.
Per això, una empresa catalana ha presentat la seva primera robot, anomenada ONA, amb unes característiques que la fan única per competir amb altres robots dedicats a aquest trajecte, com per exemple, els que s'utilitzen per Amazon en els seus centres de distribució. Darrere d'ONA hi ha CarnetBCN, que neix de la col·laboració pública i privada entre diferents grans fonts de finançament amb SEAT, Volkswagen Group Innovation, i la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), les quals investiguen conjuntament la mobilitat urbana del futur per millorar la vida de les persones. Però també compta amb una dotzena de socis industrials que formen part d'aquesta entitat.
Una robot que pot pujar escales
Amb el treball conjunt arriba ONA amb un disseny pensat des de la mateixa UPC i fabricada, des del principi fins el final, al sud d'Europa. Aquesta robot té un gran potencial en la part sensòrica ja que és totalment autònom i tan sols cal programar el seu origen i destí sense problemes per aquells obstacles que es pugui trobar. Laia Pagès, Executive i Manager de Carnet ho detalla: "Si en el seu camí es creua, per exemple un gos, no xoca, ella segueix la ruta. Per això li diem que té una tecnologia ADD, Autonomous Delivery Device".
Aquesta ja va ser pilotada a mode de proves durant el 2022 per la ciutat d'Esplugues amb un gran èxit. I darrere del seu nom també hi ha una explicació: "Volíem que fos femenina per promoure la igualtat de gènere en camps industrials, amb un nom català i perquè, conceptualment, una onada fa el mateix recorregut que una última milla", argumenta Pagès. L'èxit d'ONA ha fet que ja hi hagi una start-up dedicada exclusivament a millorar les seves capacitats tecnològiques i en la recerca d'empreses de logística que vulguin pilotar i provar-la.
Ara bé, ONA ja surt d'entrada amb una bona carta de presentació per fer la competència, segons argumenta Pagès: "Té tres coses diferencials. La primera és que va sola, els robots se segueixen entre ells i a l'ONA no li resulta necessari. També és bastant més gran que, per exemple, un robot d'Amazon, per poder aprofitar en el viatge més mercaderies. I està preparada i pensada per una ciutat mediterrània, perquè pugui entrar en centres on encara hi ha una arquitectura de l'Edat Mitjana, pugui desafiar panots o pujar i baixar voreres gràcies a tres eixos i sis rodes amb les quals es mou".
Falta legislar aquests robots
L'ONA es va crear ara fa sis anys i, aquest 2023, s'espera presentar la seva tercera rèplica. Ara, el gran problema és la legislació perquè aquesta mena de robots puguin tenir els permisos necessaris per poder moure's per la ciutat. Des de Carnet aposten per la necessitat de que Espanya, però també el conjunt de la Unió Europea acceleri els tràmits davant "ciutats cada vegada més congestionades pel soroll i la contaminació", recorda Pagès. I ho contraposa amb projectes com el d'ONA que funciona de forma elèctrica i es concep per desplaçar-se de nit i reduir les derivades que el transport de mercaderies d'última milla comporta a les carreteres i autopistes del país.
Aquesta robot autònoma i elèctrica, de 100 quilograms de capacitat actuarà en coordinació amb un segon robot de majors dimensions, que ha estat dissenyat per la Universitat Tècnica de Braunschweig. Concretament, es tracta d'un autonomous hub vehicle (AHV), és a dir, un centre de consolidació mòbil, un magatzem portàtil que permeti resituar el centre de consolidació i les diferents Ones, actualment dues i en previsió de tenir-ne tres.
Tot i això, els desafiaments del projecte no es limiten a l'aspecte tecnològic: l'adaptació de la infraestructura, la regulació de la mobilitat autònoma, l'acceptació social i la integració a l'espai urbà, són àmbits d'estudi al dia a dia de Carnet . De fet, al projecte col·laboren actors molt diversos, que treballen per avançar en aquests aspectes. La DGT, per exemple, està ajudant a adaptar el robot Ona a les regulacions actuals.
Per aconseguir que aquest sistema de repartiment es materialitzi en un futur, s'estan estudiant les possibilitats de canalitzar el trànsit d'aquests robots per un carril segregat. En aquest sentit, està per decidir si finalment hi ha un interès per fer servir els nous carrils de bici que està adquirint la ciutat de Barcelona, segons expliquen des de Carnet, ja que aquest és un punt clau: aconseguir una infraestructura que permeti actuar en un sistema de repartiment com el que proposen.