Mentre la majoria de capitals de l'Estat veuen com l'estoc d'habitatges en venda es redueix, Barcelona aconsegueix mantenir-se en un lleuger terreny positiu de l'1%, tot i que s'estanca. Segons l'estudi d'Idealista, la capital catalana ha registrat un augment de l'1% en el volum de pisos disponibles per a la compra durant el tercer trimestre del 2026 en comparació amb el mateix període de l'any anterior. La xifra és modesta, però la seva inclusió en el grup de set capitals que han aconseguit elevar l'oferta la converteix en una excepció dins d'un context general de contracció que afecta la major part de l'Estat.
Dins d'aquest grup reduït de capitals que mantenen un creixement, Barcelona ocupa l'última posició. Per davant seu se situen València, que encapçala la llista amb un increment del 15%, Madrid, amb un 14%, Sant Sebastià, amb un 8%, Àvila, amb un 7%, Santa Cruz de Tenerife, amb un 3%, i Sevilla, amb un 2%. La capital catalana, amb aquest 1%, tanca la classificació de les ciutats que han augmentat el seu estoc, però el fet de formar part d'aquest grup ja la distingeix de la resta de capitals, on el volum d'habitatges en venda ha estat inferior al de fa un any.
La xifra barcelonina cobra més rellevància si es compara amb l'evolució d'altres grans mercats urbans que també han patit descensos. Alacant i Bilbao han registrat caigudes del 5%, Palma de Mallorca del 2% i Màlaga de l'1%. Fins i tot dins de la mateixa Comunitat de Madrid, la capital ha aconseguit un increment del 14%, però a la resta de la demarcació només ha pujat un 8%, cosa que indica que l'augment no és homogeni ni tan sols dins d'un mateix territori. En aquest sentit, Barcelona se situa en una posició singular: no lidera els creixements, però aconsegueix mantenir-se en positiu mentre moltes altres ciutats mitjanes i grans perden producte disponible.
La lectura dels experts
El portaveu d'idealista, Francisco Iñareta, ha explicat que l'oferta d'habitatge en venda continua reduint-se a la major part de l'Estat i que el ritme de caiguda s'ha accentuat. Segons la seva anàlisi, els grans mercats, encapçalats per València i Madrid, registren creixements, mentre que les ciutats mitjanes i petites encara perden oferta a un ritme elevat. Iñareta assenyala que aquesta dualitat mostra que els forts increments de preu a les grans ciutats estan allunyant compradors que no poden assumir aquests nivells, cosa que redueix la pressió sobre l'estoc disponible i podria afavorir una certa moderació de preus en aquests mercats a mitjà termini. Barcelona, tot i no ser esmentada explícitament en eixa reflexió, encaixa en el perfil de gran ciutat on l'oferta aconsegueix mantindre's o fins i tot créixer lleugerament malgrat les dificultats generals del mercat.
L'augment de l'1% a Barcelona és, per la seva magnitud, un senyal feble i caldrà veure si es consolida en els pròxims trimestres o si es tracta d'un fenomen puntual lligat a circumstàncies concretes del període analitzat. El que sí que sembla clar és que la capital catalana continua sent un dels mercats immobiliaris més dinàmics de l'Estat i que, tot i les dificultats, aconsegueix atraure propietaris disposats a posar els seus immobles a la venda. La pregunta que es plantegen els analistes és si aquest lleuger increment de l'oferta acabarà tenint un efecte moderador sobre els preus o si, per contra, la demanda continua sent prou forta per absorbir el producte addicional sense que les valoracions es ressenten.
Els experts asseguren que la dada barcelonina no es pot interpretar de manera aïllada. L'estudi d'idealista reflecteix una tendència general de contracció de l'oferta a la major part de l'Estat, amb un ritme de caiguda que s'ha accentuat respecte del trimestre anterior. En aquest marc, el fet que Barcelona aconsegueixi mantenir-se en positiu, encara que sigui per un marge mínim, indica que la ciutat disposa d'uns mecanismes propis que la diferencien d'altres mercats. Aquestes particularitats podrien estar relacionades amb el dinamisme del mercat laboral, amb l'arribada de compradors estrangers o amb la mateixa estructura del parc d'habitatges, però l'estudi no entra a detallar les causes concretes d'aquest comportament diferencial.